Orquídies: Curraià vermell i Curraià blanc

          Ara mateix estem en plena temporada d'orquídies, si sortiu al camp no tardareu ni cinc minuts en començar a vore diverses espècies que habiten la nostra zona, sobre tot al Montsià, però també a la serreta de Godall i als Ports, on potser hi ha més de vint espècies, com les muntanyes tenen molta alçada, es pot trobar la mateixa espècie tota florida a la part baixa i no més les fulles basals a la part alta.
          Aquí vos porto dos espècies emparentades, de fet son del mateix gènere, la Cephalanthera rubra (Curraià vermell) i la Cephalanthera longifolia (Curraià blanc), estan trobades al mateix bosc de Pinassa, per una sendera que puja a la Font del Paradís, en excursió curteta i fàcil, des de l'àrea de lleure de la Vall.   

          Diu Joan Coromines al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, que Curraià és nom d'una orquídia segons DFa,: Pot ser del nom del poblet de Correà prop de Cardona? (cf. E.T.C. I, 235; Aebisquer, Ét. de Top. Cat., 84). Això és tota referència trobada de l'etimologia de Curraià.

          Etimologia: Cephalanthera de Cephalanthera, -ae f. del gr. kephalē, -ês f. cap, en forma de cap, etc., en llatí cephăllæum, i. (del gr. kephálaion). n. Lucil. El cap. I del llatí anthera, -ae, f. remei compost per flors. // bot. anthera del gr. anthēros, -á, -ón, això és florit, del gr. ánthos, -ous, n. flor. Segons L. C.M. Richard per la forma de l'antera ± redona. També anthēra, æ. (del gr. anthērá). f. Plin., Cels., C.-Aur. Medicament preparat a base de flors per a curar les úlceres de la boca.

          Etimologia: rubra de Rŭbĕr, bra, brum. (de l'arrel ru- com rufus, etc.). adj. Lucr., Hor., Virg., Ov., vermell, ros, colorit, encès. Rivos rubro sanguini inficere, Hor., tenyir les aigües dels rius amb roja sang; ruber panus cruore, Hor., tela roja de sang; quos aurora suis rubra colorat equis, Prop., a qui l'encesa aurora coloreix amb els rajos que llancen els seus cavalls; sol prœcipitem oceani rubro lavit œquore currum, Virg., el sol precipita el seu carro en les vermelles ones de l'oceà. // Leges rubræ, Juv., Lleis compreses baix un títol que s'escrivia amb tinta vermella. // Rubra canicula, Hor., ardorosa canícula... Així més. I és pel color de les flors rosàcies o porpres.

---------------------------------

          Etimologia: longifolia del llatí longifolius, -a, -um, de fulles llargues, del llatí longi-, longus, a, um. adj. llarg, extens, gran, vast. Longum spatium, Cæs., llarg espai; longus septem pedes, Plin., de set peus de llarg; longæ hastœ, Virg. Piques llargues; longus pedum sex, Col., de sis peus de llarg; pede longior quam quisquam longissimus, Cic., més alt d'un peu que l'home més alt;  longus olympus, Virg., la immensitat del cel; Rhenus longo spatio citatus fertur, Cæs., el Rin corre amb veloç curs una llarga extensió. // (fig.) Longas regibus esse manus, Ov., que els reis tenen les mans llargues: són poderosos. // Parlant de persones, longus an brevis, formosus an deformis sit, Cic., si la persona és alta o baixa, bella o lletja. // Longissima epsitola, Cic., una carta interminable; mesis quadraginta quinque longus, Cic., mes de quaranta-cinc dies. // Nihil opus est exmplis id facere longius, Cic., no és necessari allargar això amb exemples; nolo esse longus, Cic., vull abreujar, no vull estendre'm massa. I -folia del llatí folium, ĭi. (del gr. phýllon). n. Cic. Fulla dels arbres i les plantes; fullatge. // (prov.) Pluma et folio facilius moveri, Cic., ser més lleuger que una ploma i una fulla (ser molt voluble). // Virg. Fulla de palmera en la que la Sibila escrivia els seus oracles. // Macr. Fulla de paper. // Vitr., Fulla d'acant (en el capitell corinti). Com ja s'ha dit, de fulles llargues. Vos deixo també els apunts del quadern de camp que vaig prendre fat temps. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.

Senderisme interpretatiu; sortida botànica per l'itinerari de la cova d'en Marc

          Amb aquesta primavera plujosa, el mes de maig és una bona temporada per fer sortides a veure floretes, la veritat és que hi han moltes plantes actives amb el seu cicle reproductiu, així que hem pogut complir l'objectiu de determinar moltes plantes. Dalt una Silene sp.

          Arribada del grup de vint persones a la cova d'en Marc, fixeu-vos amb les capritxoses formes de les roques.

          Cephalanthera longifolia, aquesta espècie d'orquídia és molt comuna per la zona. L'altra foto és la petita bassa del racó d'en Marc, és permanent i es troben amfibis com Triturus marmoratus que té molta variació de color.

          Bé, aquesta de baix és l'herba freixurera, Sarcocapnos enneaphylla, que sol sortir a les fisures de les roques, sobre tot extraplomades com les balmes, com és el cas.

         Una vista del racó d'en Marc des del forat de la Vella, aquesta zona dels Ports té un domini molt marcat de la pedra, protagonista a tot arreu, amb formes arrodonides per la meteorització produïda pel temps geològic.

          A les mans de la xica, una branca de Pistacia terebinthus, arbust caducifoli de fulles imparipinnades. L'hemípter no està determinat.

          I aquí, la reina del ball, l'estrella de la jornada; Atropa belladonna, una planta de toxicitat elevada que creix a les ombries i té una olor característica. No és fàcil de trobar perquè hi ha poca i t'has de fixar bé si és que no té flor.

          Vam acabar l'excursió a l'àrea de la Vall, a l'antic viver forestal baix d'un roure valencià, Quercus faginea, arbre caducifoli, macrofaneròfit que presenta marcescència, és a dir, les fulles seques no cauen i romanen a l'arbre durant l'hivern. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.

Bosc de boix en la Tinença de Benifassà

          Encara que no ho semble, aquesta panoràmica de 180 graus és d'un bosc de boix (Buxus sempervirens) amb faig (Fagus sylvatica), en fitosociologia s'anomena associació Buxo sempervirentis-Fagetum i es dóna a les fagedes submediterrànies. Altres espècies típiques són Amelanquier ovalis, Pinus sylvestris, Pinus nigra, la Pinassa que es veu un a la foto, i també Coryllus avellana. Aquesta zona ombrívola i humida, dóna molt de marge de creixement per al boix que arriba a més de 10 metres d'alçada i adquireix el port d'arbre amb una bona soca, com es pot vore.
          Aquest bosc pertany a la Tinença de Benifassà, als Ports de Tortosa-Beseit, situat a prop del Barrac dels Cirers i de la Cova Trobada, s'arriba des de l'àrea de lleure de La Fou passant per la Font del Teix i pujant per la Cova dels Bous amunt, és una excursió llarga i amb molt desnivell, fa falta bona forma física. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.

El forat de la Vella, la Cova d'en Marc i el Racó dels Capellans

Als Ports de Tortosa-Beseit, entrant al massís per Mas de Barberans, arribem al Racó dels Capellans, una estructura geològica de gran interès, formada per grans roques arrodonides per l'efecte erosiu del l'aigua i el vent i la Cova d'en Marc, des de la que es puja al forat de la Vella, fent una curta excursió de recorregut circular de poca durada i dificultat baixa, però de molt atractiu geològic i botànic.

Forat de la Vella, des de on es veuen les roques del Racó dels Capellans.

Cova d'en Marc, al Racó dels Capellans. Original Publicat per Eugeni Guzman © 2011.

Ports de Tortosa-Beseit, La Tinença de Benifassà, Racó del Presseguer

Excursió als Ports de Tortosa-Beseit per La Tinença de Benifassà, pujada pel Pantà d'Ulldecona en direcció al Racó del Presseguer.

Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.

Ports de Tortosa-Beseit, La Tinença de Benifassà, Salt d'en Robert

Excursió per La Tinença de Benifassà, pujada pel Pantà d'Ulldecona en direcció al Salt d'en Robert per la Casa Forestal.

Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.

Senderisme. Excursió pel Pantà d'Ulldecona

          Excursió pel Pantà d’Ulldecona, mines de ferro, pas de la porteta, Forn del Vidre i Pantà d’Ulldecona.

          La sendera comença just darrere del restaurant del Pantà, vora la carretera, amb una pujadeta de pocs minuts. La primera part del recorregut fins al punt 2.08, està fet sobre terreny natural estabilitzat, amb erosió nul·la, molt subtil o a rogles sedimentació produïda per la fullaraca del bosc de coníferes.

          Fins al punt 0.91 el cobriment de la sendera és de vegetació herbàcia a les zones humides o d'ombria i terra compactada o pedra fixada als llocs on no hi ha colonització vegetal. Els talussos superior i inferior estan recolonitzats de matissar en gran part del recorregut i també vegetació herbàcia que fixen el terreny. Es donen mostres d'erosió a les zones on hi ha escorrentia d'aigües com ara els barrancs que fan cap al Pantà. Fins al punt 2.08 la coberta vegetal de les vessants de la sendera són quasi exclusivament matissar que també ha recolonitzat els talussos. A partir d'aquí comença un tros de pista forestal que planeja fins la part final del ramal del pantà, aquesta té la calçada de grava i a rogles ha estat escarbada a la roca viva. Passa també per algun xaragall i clapissa que generen petits despreniments a la pista.

          La segona part del recorregut a partir del punt 3.07, és una sendera de nova construcció que comença just darrere de la casa forestal del Forn del Vidre i planeja fins el pont del Pantà. Presenta a rogles, mostres clares d'erosió per escorrentia superficial, sobre tot a les zones amb molt de desnivell, on el talús superior generat per la construcció de la sendera, és de terra sense vegetació. La vessant inferior és de matissar ben arrelat igual que el vessant superior. També a les zones amb molt desnivell s'aprofiten els recursos naturals, com pedres i branques gruixudes d'arbres, per esmorteir l'erosió  d'escorrentia, facilitar el pas de vianants i per ampliar o protegir la sendera.

          L'altitud i l'orientació no només determina el cobriment vegetal sinó també les espècies i comunitats més representatives. Original publicat per Eugeni Guzman.