L'herba del Centaure, Centaurium erythraea

          Aquesta temporada és quan més floretes es troben al camp, a la serreta de Godall hi ha zones que han deixat d'estar conreades i que no tenen arbres ni arbusts grans, així que són bons llocs per a que creixin herbes de port baix de cicle anual o bianual, quan es donen condicions favorables hi ha rogles molt grans i colorits d'espècies que es barallen pel lloc. L'herba centaura o pericó vermell és una de les que quan troba un lloc adequat creix en molta quantitat, té les flors roses i més rarament blanques i disposades en cimes corimbiformes.

          Dioscórides tracta d'aquesta herba centaura al capítol 7 del llibre II, i la considera útil per soldar les ferides i netejar les llagues. Andrés de Laguna afegeix el següent comentari: "La centaurea es diu vulgarment fel terrae, que vol dir fel de la terra, pel seu excessiu amargor... té la gran virtut de dessecar les nafres i soldar les fresques ferides... la seva cocció torna els cabells rossos com fils d'or, d'aquest efecte es deia biondella per molts llocs de Itàlia, que és el mateix que rossadora" (que fa ros el cabell).

          Tornant a la curació de ferides referides per Dioscórides i Laguna, existeix un mite que parla de Quiró, a qui anomenen el més just entre els centaures; a aquest centaure benfactor se li atribueix el ser el primer que es va servir de les plantes per curar les malalties, en commemoració d'això s'ha donat el nom de Chironion o Centaurea a una herba, de la qual rail tenia la virtut de desviar les serps, matar-les amb la seva olor acre o fer-les inofensives, aquesta herba és Cantaurium erythraea. El nom de Quiró bé del llatí chiron, a aquest del grec cheiron que és pròpiament mà destra.
          Etimologia: Centaurium, del llatí centaurĭum, ĭi. n. Plin. Centaurïa, æ. (del grec kentaúreia). f. Apul., Isid. Centaurea, centaura (planta). I aquesta de centaurus, i. (del grec kéntauros)., Hor. Centaure, monstre fabulós, meitat home, meitat cavall; especialment Quiró, el més savi i just de tots els centaures.
          Etimologia: erythraea, del grec erythros, el color vermell, pel color de les flors. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.

Orquídies: Curraià vermell i Curraià blanc

          Ara mateix estem en plena temporada d'orquídies, si sortiu al camp no tardareu ni cinc minuts en començar a vore diverses espècies que habiten la nostra zona, sobre tot al Montsià, però també a la serreta de Godall i als Ports, on potser hi ha més de vint espècies, com les muntanyes tenen molta alçada, es pot trobar la mateixa espècie tota florida a la part baixa i no més les fulles basals a la part alta.
          Aquí vos porto dos espècies emparentades, de fet son del mateix gènere, la Cephalanthera rubra (Curraià vermell) i la Cephalanthera longifolia (Curraià blanc), estan trobades al mateix bosc de Pinassa, per una sendera que puja a la Font del Paradís, en excursió curteta i fàcil, des de l'àrea de lleure de la Vall.   

          Diu Joan Coromines al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, que Curraià és nom d'una orquídia segons DFa,: Pot ser del nom del poblet de Correà prop de Cardona? (cf. E.T.C. I, 235; Aebisquer, Ét. de Top. Cat., 84). Això és tota referència trobada de l'etimologia de Curraià.

          Etimologia: Cephalanthera de Cephalanthera, -ae f. del gr. kephalē, -ês f. cap, en forma de cap, etc., en llatí cephăllæum, i. (del gr. kephálaion). n. Lucil. El cap. I del llatí anthera, -ae, f. remei compost per flors. // bot. anthera del gr. anthēros, -á, -ón, això és florit, del gr. ánthos, -ous, n. flor. Segons L. C.M. Richard per la forma de l'antera ± redona. També anthēra, æ. (del gr. anthērá). f. Plin., Cels., C.-Aur. Medicament preparat a base de flors per a curar les úlceres de la boca.

          Etimologia: rubra de Rŭbĕr, bra, brum. (de l'arrel ru- com rufus, etc.). adj. Lucr., Hor., Virg., Ov., vermell, ros, colorit, encès. Rivos rubro sanguini inficere, Hor., tenyir les aigües dels rius amb roja sang; ruber panus cruore, Hor., tela roja de sang; quos aurora suis rubra colorat equis, Prop., a qui l'encesa aurora coloreix amb els rajos que llancen els seus cavalls; sol prœcipitem oceani rubro lavit œquore currum, Virg., el sol precipita el seu carro en les vermelles ones de l'oceà. // Leges rubræ, Juv., Lleis compreses baix un títol que s'escrivia amb tinta vermella. // Rubra canicula, Hor., ardorosa canícula... Així més. I és pel color de les flors rosàcies o porpres.

---------------------------------

          Etimologia: longifolia del llatí longifolius, -a, -um, de fulles llargues, del llatí longi-, longus, a, um. adj. llarg, extens, gran, vast. Longum spatium, Cæs., llarg espai; longus septem pedes, Plin., de set peus de llarg; longæ hastœ, Virg. Piques llargues; longus pedum sex, Col., de sis peus de llarg; pede longior quam quisquam longissimus, Cic., més alt d'un peu que l'home més alt;  longus olympus, Virg., la immensitat del cel; Rhenus longo spatio citatus fertur, Cæs., el Rin corre amb veloç curs una llarga extensió. // (fig.) Longas regibus esse manus, Ov., que els reis tenen les mans llargues: són poderosos. // Parlant de persones, longus an brevis, formosus an deformis sit, Cic., si la persona és alta o baixa, bella o lletja. // Longissima epsitola, Cic., una carta interminable; mesis quadraginta quinque longus, Cic., mes de quaranta-cinc dies. // Nihil opus est exmplis id facere longius, Cic., no és necessari allargar això amb exemples; nolo esse longus, Cic., vull abreujar, no vull estendre'm massa. I -folia del llatí folium, ĭi. (del gr. phýllon). n. Cic. Fulla dels arbres i les plantes; fullatge. // (prov.) Pluma et folio facilius moveri, Cic., ser més lleuger que una ploma i una fulla (ser molt voluble). // Virg. Fulla de palmera en la que la Sibila escrivia els seus oracles. // Macr. Fulla de paper. // Vitr., Fulla d'acant (en el capitell corinti). Com ja s'ha dit, de fulles llargues. Vos deixo també els apunts del quadern de camp que vaig prendre fat temps. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.

Fauna endèmica de la nostra zona: Iberodorcadion pseudomolitor

          M'arrisco a determinar els exemplars de dalt com Iberodorcadion pseudomolitor, descrita originalment com una varietat d'Iberodorcadion mosquerulense i que recentment ha sigut ascendida a la categoria d'espècie al separar-se per característiques morfològiques i etològiques (del gr. ethos, costum i logos, estudi). Aquest exemplar vaig trobar-lo als Ports de Tortosa-Beseit per la zona d'Alfara de Carles.

          L'espècie no està amenaçada i es mantenen poblacions en hàbitats, fins al moment, no sotmesos a cap tipus d'alteració, algunes de les poblacions es troben en àrees protegides dels ports. 

          Fixeu-vos en la variabilitat del dibuix dels èlitres dels dos exemplars; el de dalt d'Alfara de Carles, el de baix del Montsià.

          Quadern de camp amb la plana del dia que vaig veure un individu solitari al Montsià, vaig prendre dades i també el vaig dibuixar, la foto de dalt correspon al mateix individu. No solen estar a cotes tan baixes, però aquest exemplar demostra una població al Montsià.

          El gènere Iberodorcadion, de la família dels Cerambycidae, té una distribució restringida, en la majoria dels casos, a poblacions disseminades pels principals sistemes muntanyencs; això ha propiciat l'aparició de gradients de variabilitat de les poblacions al llarg de la seva àrea d'extensió, dificultant ens molts casos l'assignació específica, per tant, la posició taxonòmica de diverses espècies no està resolta i moltes d'elles han sofert recents modificacions.

          Etimologia: Iberodorcadion, del ll. Ibērus, a, um. (de Ibēr). adj. Ov., Virg., Prop,. Hor. Iber, hispà, occidental. I ibēr del gr. Íbēr, n., pr., Plin. Cæs. Iber, riu de la Hispania Tarraconense, avui Ebre. I Dorcadion del gr. dorkás, propiament gasela, bé per les antenes i la seva forma o per alguna altra cosa que se m'escapa.
          Etimologia: Pseudomolitor, del gr. pseúdos, deriv. de pseúdein, enganyar. En la terminació masculina o perdent a voltes la terminació quan la veu a la que s'uneix comença per vocal, i amb la significació pròpia de fals, fingit. I molitor del ll. mōlītor, ōris. (de molior*). m. Cic., Ov. El que construeix o fabrica, arquitecte, constructor, autor, inventor. Molitor mundi, Cic., el arquitecte del món. // (fig.) Tac., Sen., El que maquina, orde o trama; fautor de. autor de. Molitor scelerum, Sen., l'autor dels delictes. *Mōlĭor, īris, īri, ītus sum. (de moles**). v. tr. dep. Posar en moviment, desplaçar, traslladar d'un lloc a un altre, moure una cosa del seu lloc, manejar amb vigor, remoure, aixecar amb esforç, llençar, forçar, escrebantar. Sua sedes montes moliri, Liv., desplaçar les muntanyes; moliri terram, Virg., conrear, laborar la terra. // Fer, realitzar. Nula opera moliri, Cic., no fer res. **Mōles, is. (or. fosc). f. Masa, mole. Molem el montes imposuit, Virg., va posar damunt una massa de muntanyes. // Pes, càrrega, força. Omni belli mole in unum ducem inclinata, Liv., tot el pes de la guerra descansant a sobre d'un sol general. // Virg., Curt., Liv., esforç, treball, perill. Major domi exorta moles, Liv., un perill major va sorgir a l'interior; haud magna mole, Liv., sense molt d'esforç, fàcilment. Tot plegat, deu existir una espècie que és "molitor" però no he trobat res, així que les conclusions d'aquesta etimologia serien especulatives. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.