De tot el món és sabut que les tècniques de caça es remunten a la prehistòria, tenim mostres de tot tipus; pintures rupestres que manifesten aspectes organitzatius i tècnics de la caça, útils per a tal efecte datats en totes les èpoques de la història, paranys i tècniques de caça contemporànies i antigues.Així que un, quan va al camp a observar, pensa si ha de retirar objectes abandonats, com aquestes botes o bé deixar-les on estan.
Habitualment tinc per costum recollir cartutxos, encara que les meves butxaques són limitades i una sortida d'un parell d'hores al camp, suposa recollir centenars d'ells. Aposto a que no es recullen menys de 200 cartutxos en una curta excursió, si fos aquest el propòsit.
En qualsevol direcció que s'esculli, la comarca és com una gegantesca i grotesca catifa de cartutxos abandonats; centenars, milers d'ells, milions, incomptables a tot arreu on està permesa la caça.
Cada cartutx vomita molts perdigons de plom tots ells escampats i soltant la seva pesada càrrega biodegradant al medi ambient.
Com veieu, les botes estan colonitzades per diverses espècies vegetals i per microfauna i acabaran per descompondre's amb el temps, per ser reintegrades a l'ecosistema en els seus elements bàsics i desaparèixer com a tals. Original publicat per Eugeni Guzman.
