Hàbitats prioritaris: Pinars de Pi negral endèmic

Pinus nigra per la pujada a les Faixes Tancades per l'escaleta.

Escorça de pi negral

      Les pinedes mediterrànies de les muntanyes mitjanes i altes, estan dominades per varietats locals i subespècies de pi negral europeu, Pinus nigra, preferentment sobre sòl calcari. La determinació de les subespècies no està gens clara; per la nostra zona predomina quasi en exclusiva Pinus nigra subsp. salzmannii, d'escorça platejada, que pareix encaixar amb Pinus nigra var. latisquama descrita per Willkomm a finals del XIX, i com indica el seu nom, té les escates grans i platejades a l'escorça. El mateix autor va descriure una tercera varietat el Pinus nigra var. angustisquama, de fulles i pinyes menudes a més d'escates petites.
      El pi negral és un bon indicador de sòls calcaris i sustitueix amb èxit el pi roig, Pinus sylvestris, en condicions xèriques importants. Pareix que en temps passats la delimitació de les tres subespècies estava ben marcada, però les pràctiques d'aprofitament de recursos al bosc i la reforestació han diluït aquests subtils límits. La pinassa es desenvolupa el condicions i altituds variades, depenent de factors com la insolació, temperatura i substrat.

La pinassa o pi negral pot adoptar formes capritxoses

Bosquet de Pinassa a la pujada a l'Airosa des del Racó d'en Marc

      Finalment, la pinassa es troba molt afectada pel vesc, planta lorantàcia de l'espècie Viscum album, un paràsit molt potent que provoca seriosos danys en els exemplars vells. El pi negral també està exposat amb molta freqüència als atacs de la processionària del pi, oruga de diferents espècies de lepidòpters del gènere Thaumatopoea, molt destructores, el seu nom deriva del llatí processio ‘processó’, pel costum que tenen aquests insectes d'anar un darrera l'altre formant llargues files.

Formacions de Pinus nigra a la pujada a l'Airosa des del Racó d'en Marc

      La normativa sobre reforestacions prohibeix la plantació d'espècies no natives de qualsevol arbre forestal en hàbitats naturals. I cap de les gran àrees forestals de pinars està encara protegida, a excepció de fragments de microreserva de flora aïllats.

Els Ports, panoràmica

      Etimologia: Pinus, del llatí Pīnus, i. (d'or. fosc). f. Virg., Plin., Pi (arbre). // (fig.) Pinus flagrans, Virg., tea, torxa encesa. //  Vig., Hor. Nau, vaixell. Quos Mincius infesta ducebat in œcora pinu, Virg., a quins el Minci portava al mar en nau enemiga. // Luc., Remo. // Stat. Lanza. Una duo corpora pinu... ferit, Stat., amb una mateixa llança fereix dos cossos... // Ov. Corona de pi. // Juv. Pinar, pineda.
      Etimologia: nigra, del llatí níger, -gra, -grum, negre, perquè la copa és més fosca que la resta de pins, en contraposició a pi blanc, Pinus halepensis. Original publicat per Eugeni Guzman © 2012.

'Geologia del riu Sénia' Sortida GeoPort 12

Com altres anys, el Grup de Recerca Científica Terres de l'Ebre, organitza, gràcies a l'Alvaro Arasa Tuliesa, Doctor en Ciències Geològiques, una profitosa sortida geològica per conèixer el nostre entorn, en aquest cas un recorregut que comença al riu sénia i s'endinsa per la Tinença de Benifassà fins arribar a Fredes, veient i entenent interessants accidents geogràfics del nostre entorn; calcàries marines, gestió de l'aigua, travertins, calcàries lacustres, recursos energètics, evidències paleoclimàtiques i altres curiositats fòssils.

Una de les lliçons magistrals d'Alvaro Arasa

Escoltant atentament les explicacions

Travertí al Riu Sénia

Observant una estratificació diaclasada

Parada a Santa Maria de Benifassà

Oncolits en la pujada a Fredes

Vista des de Fredes

Pantà d'Ulldecona, vista de roques estratificades, després de l'excursió

Forn del Vidre al Pantà d'Ulldecona

Sortida Botànica al Portell de l'Infern

Portell de l'Infern amb boira.

Petit grup expedicionari en busca d'orquídies.

Sorpresa! Pinguicula dertosensis florida a la part alta de l'excursió, es tracta d'una planta vulnerable, un endemisme iber-llevantí d'escassa distribució amb no més de 2000 exemplars. És una planta carnívora, es pot dir que insectívora. Per atraure les preses, petits artròpodes la majoria, fa servir una mena d'olor fúngic i la brillantor de les fulles deguda a la refració de la llum de les gotetes de mucílag que té. Quan la presa passa per sobre de les fulles, queda adherida a les gotetes de mucílag produïdes pels pèls glandulífers. Durant el procés queden excitades les glàndules sèssils de la superfície foliar, emetent una secreció viscosa per la cutícula que conté encims digestius. Es produeix així una digestió externa i després l'absorció del fluid. Les preses constitueixen la font principal de nitrogen, però també aporten calci, potassi i magnesi quan el substrat és molt pobre.

Això pareix Arenaria conimbricensis, però falta determinar. I Cistus salviifolius ben majo.

Fent fotos a orquídies sense flor.

De tornada de l'excursió, la segona sorpresa important del dia, a aquest Cistus albidus hi havia un Bombus pratorum, aquest himenòpter que es veu amb el culet taronja i que només sospitava la seva existència als ports, a quedat documentada la seva presència amb aquesta imatge.

Ports de Tortosa-Beseit, la Tinença de Benifassà, excursió per la sendera que surt des de la casa forestal i puja cap al Portell de l'Infern, per tota la pujada hi han orquídies sense florir, fins a 6 espècies que hauran d'esperar un parell de setmanes a ser fotografiades. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.

Senderisme. Excursió pel Pantà d'Ulldecona

          Excursió pel Pantà d’Ulldecona, mines de ferro, pas de la porteta, Forn del Vidre i Pantà d’Ulldecona.

          La sendera comença just darrere del restaurant del Pantà, vora la carretera, amb una pujadeta de pocs minuts. La primera part del recorregut fins al punt 2.08, està fet sobre terreny natural estabilitzat, amb erosió nul·la, molt subtil o a rogles sedimentació produïda per la fullaraca del bosc de coníferes.

          Fins al punt 0.91 el cobriment de la sendera és de vegetació herbàcia a les zones humides o d'ombria i terra compactada o pedra fixada als llocs on no hi ha colonització vegetal. Els talussos superior i inferior estan recolonitzats de matissar en gran part del recorregut i també vegetació herbàcia que fixen el terreny. Es donen mostres d'erosió a les zones on hi ha escorrentia d'aigües com ara els barrancs que fan cap al Pantà. Fins al punt 2.08 la coberta vegetal de les vessants de la sendera són quasi exclusivament matissar que també ha recolonitzat els talussos. A partir d'aquí comença un tros de pista forestal que planeja fins la part final del ramal del pantà, aquesta té la calçada de grava i a rogles ha estat escarbada a la roca viva. Passa també per algun xaragall i clapissa que generen petits despreniments a la pista.

          La segona part del recorregut a partir del punt 3.07, és una sendera de nova construcció que comença just darrere de la casa forestal del Forn del Vidre i planeja fins el pont del Pantà. Presenta a rogles, mostres clares d'erosió per escorrentia superficial, sobre tot a les zones amb molt de desnivell, on el talús superior generat per la construcció de la sendera, és de terra sense vegetació. La vessant inferior és de matissar ben arrelat igual que el vessant superior. També a les zones amb molt desnivell s'aprofiten els recursos naturals, com pedres i branques gruixudes d'arbres, per esmorteir l'erosió  d'escorrentia, facilitar el pas de vianants i per ampliar o protegir la sendera.

          L'altitud i l'orientació no només determina el cobriment vegetal sinó també les espècies i comunitats més representatives. Original publicat per Eugeni Guzman.