Ara mateix estem en plena temporada d'orquídies, si sortiu al camp no tardareu ni cinc minuts en començar a vore diverses espècies que habiten la nostra zona, sobre tot al Montsià, però també a la serreta de Godall i als Ports, on potser hi ha més de vint espècies, com les muntanyes tenen molta alçada, es pot trobar la mateixa espècie tota florida a la part baixa i no més les fulles basals a la part alta.
Aquí vos porto dos espècies emparentades, de fet son del mateix gènere, la
Cephalanthera rubra (Curraià vermell) i la
Cephalanthera longifolia (Curraià blanc), estan trobades al mateix bosc de Pinassa, per una sendera que puja a la Font del Paradís, en excursió curteta i fàcil, des de l'àrea de lleure de la Vall.
Diu Joan Coromines al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, que
Curraià és nom d'una orquídia segons DFa,: Pot ser del nom del poblet de Correà prop de Cardona? (cf. E.T.C. I, 235; Aebisquer, Ét. de Top. Cat., 84). Això és tota referència trobada de l'etimologia de Curraià.
Etimologia: Cephalanthera de Cephalanthera, -ae f. del gr. kephalē, -ês f. cap, en forma de cap, etc., en llatí cephăllæum, i. (del gr. kephálaion). n. Lucil. El cap. I del llatí anthera, -ae, f. remei compost per flors. // bot. anthera del gr. anthēros, -á, -ón, això és florit, del gr. ánthos, -ous, n. flor. Segons L. C.M. Richard per la forma de l'antera ± redona. També anthēra, æ. (del gr. anthērá). f. Plin., Cels., C.-Aur. Medicament preparat a base de flors per a curar les úlceres de la boca.
Etimologia: rubra de Rŭbĕr, bra, brum. (de l'arrel ru- com rufus, etc.). adj. Lucr., Hor., Virg., Ov., vermell, ros, colorit, encès. Rivos rubro sanguini inficere, Hor., tenyir les aigües dels rius amb roja sang; ruber panus cruore, Hor., tela roja de sang; quos aurora suis rubra colorat equis, Prop., a qui l'encesa aurora coloreix amb els rajos que llancen els seus cavalls; sol prœcipitem oceani rubro lavit œquore currum, Virg., el sol precipita el seu carro en les vermelles ones de l'oceà. // Leges rubræ, Juv., Lleis compreses baix un títol que s'escrivia amb tinta vermella. // Rubra canicula, Hor., ardorosa canícula... Així més. I és pel color de les flors rosàcies o porpres.
---------------------------------
Etimologia:
longifolia del llatí
longifolius, -a, -um, de fulles llargues, del llatí
longi-, longus, a, um. adj. llarg, extens, gran, vast.
Longum spatium, Cæs., llarg espai;
longus septem pedes, Plin., de set peus de llarg;
longæ hastœ, Virg. Piques llargues;
longus pedum sex, Col., de sis peus de llarg;
pede longior quam quisquam longissimus, Cic., més alt d'un peu que l'home més alt;
longus olympus, Virg., la immensitat del cel;
Rhenus longo spatio citatus fertur, Cæs., el Rin corre amb veloç curs una llarga extensió. // (fig.)
Longas regibus esse manus, Ov., que els reis tenen les mans llargues: són poderosos. // Parlant de persones,
longus an brevis, formosus an deformis sit, Cic., si la persona és alta o baixa, bella o lletja. //
Longissima epsitola, Cic., una carta interminable;
mesis quadraginta quinque longus, Cic., mes de quaranta-cinc dies. //
Nihil opus est exmplis id facere longius, Cic., no és necessari allargar això amb exemples;
nolo esse longus, Cic., vull abreujar, no vull estendre'm massa. I
-folia del llatí
folium, ĭi. (del gr.
phýllon). n. Cic. Fulla dels arbres i les plantes; fullatge. // (prov.)
Pluma et folio facilius moveri, Cic., ser més lleuger que una ploma i una fulla (ser molt voluble). // Virg. Fulla de palmera en la que la Sibila escrivia els seus oracles. // Macr. Fulla de paper. // Vitr., Fulla d'acant (en el capitell corinti). Com ja s'ha dit, de fulles llargues. Vos deixo també els apunts del quadern de camp que vaig prendre fat temps. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.
