Aquest fòssil, trobat a les muntanyes d'Alfara de Carles, als Ports de Tortosa-Beseit, és un Braquiòpode de la família dels Rhynchonellidae. Els braquiòpodes, són animals marins que no formen colònies, viuen fixats al substrat i posseeixen una petxina formada per dos valves, una dorsal i l'altra ventral, que no són iguals; la ventral altrament dita major, sol ser més llarga i més voltada que la dorsal o menor, a cadascuna d'elles es distingeixen la vora anterior o frontal, les laterals i la posterior, a més de l'àpex constituït per la part més antiga de la valva i situat sempre més prop de la vora posterior que de l'anterior, té també dos braços tentaculars, situats a dreta i esquerra de la boca i generalment enrotllats en espiral.
L'etimologia de
braquiòpode ve del grec
brachion, braç, y de
pous, podós, peu, perquè es fixa al substrat amb un peu i te dos braços, que és tot el que s'aprecia de l'animalet.
Els braquiòpodes van ser summament nombrosos en les eres antigues; apareixen ja en la formació cambriana, són abundantíssims en la silúrica i el la devónica, disminuint a la carbonífera i en el permià i augmenten de nou en la juràssica, per disminuir una altra vegada al final de la cretàcica i quedar reduïts a la terciària, si fa no fa, als avui vivents.
Per a la seva classificació es té principalment en compte, l'absència o presència de xarnera, l'esquelet dels braços tentaculars i les impressions dels músculs a l'interior de la petxina.
Antigament s'havien inclòs els braquiòpodes entre els mol.luscs, per tenir, com molts d'ells una petxina bivalva; la semblança entre les dues petxines, però, no és més que aparent, en els mol.luscs bivalves hi ha dos valves laterals i el dels braquiòpodes hi una dorsal i una altra ventral, a part de l'organització de l'animal que és, en un i altre grup, completament diferent.
Cal destacar la gran quantitat que es poden trobar als Ports, normalment on es troba un hi ha molts més. L'espècie Homoeorhynchia meridionalis, té una gran dispersió i sol estar associada al Juràssic fa o no fa. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.
hola Eugeni
ResponEliminasi MÔ, te sigue es que es muy interesante.
me gusta mucho todo! que suerte que hayan blogs como el tuyo.
un beso
Lara
¡Hola Eugeni! No sé si aquesta Rinchonella será com les que trobe jo per la província de Terol, el cas es que moltes vegades no sé com arribar a averiguar l´espècie. Una entrada molt interessant.
ResponEliminaSalutacions
Hola Eugeni, interesante entrada la que haces hoy sobre este tipo de fósiles encontrado en la zona de los puertos de Tortosa y Beceite.
ResponEliminaComo dice el refrán: a la cama no te irás sin saber una cosa mas.
Un abrazo
Lara, querida, encantado de verte por aquí, gracias por apuntarte.
ResponEliminaSí Abilio, y un refrán bien antiguo, que los griegos ya decían aquello de, aprenderás algo nuevo cada día. Ese es el espíritu, no?
Fernando, a mi em passava el mateix i després de donar-li moltes voltes i de buscar llibres de determinació de fòssils, finalment vaig comprar un de l'editorial Omega, més car que l'hostia, amb perdó. Ara bé, és, en dos paraules, especta_cular, ara he començat a determinar fòssils, que tinc la casa a punt d'assolar-se del pes de les pedres que tinc en caixes de sabates plenes.
ResponEliminaEl moment per a les coses arriba més aviat o més tard.
Bona nit, Eugeni. Salutacions des de Porterville.
ResponEliminaUi! Però que bé parles català, Diana. Així m'agrada oberta a altres cultures. ;p
ResponElimina