 |
| Racó del presseguer |
 |
| Travertí del Salt d'en Robert |
En l'actualitat sobreviuen un reduït nombre de bons exemples de fonts naturals petrificants. El travertí típic es desenvolupa sobre fonts naturals calcàries, no obstant, les comunitats també es poden veure en la part superior de petits salts d'aigua que flueixen en barrancs de muntanya ben conservats.
 |
| Salt d'en Robert |
Les fonts naturals petrificants actives i la vegetació que acompanya són un hàbitat adequat per a un gran nombre d'invertebrats i espècies rares, com caragols protegits, pegellides d'aigua dolça, artròpodes diversos, insectes com odonats i efímeres rares que requereixen aigües netes.
Aquest tipus d'hàbitat a estat greument alterat per l'home com a resultat de l'adaptació de les fonts per a usos recreatius o per al desviament de l'aigua per a l'ús humà.
L'ús turístic de llocs tan fràgils a suposat un gran impacte negatiu, com al Salt d'en Robert i el Racó dels Presseguers, on la presència humana deteriora i embruta el medi.
 |
| Pinguicula dertosensis |
En l'àmbit del projecte LIFE de "Conservació d'hàbitats prioritaris", s'ha aconseguit conrear amb èxit algunes de les espècies més rares i al mateix temps, característiques de les fonts naturals petrificants com Pinguicula dertosensis i altres. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.
Thanks for putting a map on your side bar. Now I have a better idea where you are.
ResponElimina¡Hola Eugeni!
ResponEliminaLa veritat es que trobem molt llocs pareguts per la regió mediterránea. En molts punts del riu Millars y del Túria, també trobem espais similars amb travertins. Crec que són hàbitats poc estudiats i que deurien tindre especial protecció, pero de vegades, no sabem si es millor l´anonimat.
He vist com en molts casos, al ser una roca fàcil de tallar, es travessada per camins, tunels, sèquies...
Salutacións.
Sí xa!, no saps què és millor, si dornar-ho a conèixer o no anomenar els punts. L'altre dia, un tot terreny va arribar fins a la mateixa font natural del Racó dels Presseguers, quan la pista està tallada a la circulació a 2 km de distància, el tio aparca i baixa fumant!!!, pos va xafar totes les plantes de pujada amb el seu tot terreny, ara bé, no es va cansar d'acaminar. A més de conductes incíviques actives, allò està ple de papers, bosses, plàstics i de tot.
ResponEliminaEn fi, no saps què fer, si conscienciar al personal o millor que es queden a la ciutat i passen el dia al centre comercial.
Salut company.
Un paraje precioso!!!!es muy triste que la gente no se conciencie en cuidar y respetar la naturaleza. No se dan cuenta de que es un tesoro y que de ella depende la vida del planeta
ResponEliminaSaludos
Hola Begoña, encantado de verte por aquí.
ResponEliminaSí, supongo que la gente se conciencia de lo que le interesa, a todos nos pasa igual, cada forma de pensar tiene una vía, y cuando digo vía es que va como los trenes, por un carril y no se salen.
Qué difícil es para un urbanita preocuparse por los sapos o culebrillas que pisa con el coche cuando va al restaurante de la montaña...
Saludos.