Fòssils de la nostra zona: Epiciprina expansa

      Tots els que som d'Ulldecona hem trobat alguna vegada fòssils al Montsià o a la Serreta de Godall; aquesta petxina és de les que més es veuen, jo mateix tinc una bona col·lecció d'aquesta mateixa espècie. És una Epiciprina expansa (Coquand), Casey va establir vàlidament el gènere a l'any 1952 i no més es troba a la península. Aquest bivalve de la família Articidae va estar present des del Aptià fins a l'Albià, poc més o menys al final del Cretaci inferior, des de fa 120 fins 95 milions d'anys, que no ve d'un milió d'anys, això és important per facilitar la datació relativa de les zones visitades, aquesta datació es pot arribar a fer amb unes quantes espècies de fòssils determinades que aproximen, per la presència d'aquestes espècies en el temps, una data relativa per a una seqüència estratigràfica o disposició de roques en capes paral·leles. Original publicat per Eugeni Guzman © 2012.

'Geologia del riu Sénia' Sortida GeoPort 12

Com altres anys, el Grup de Recerca Científica Terres de l'Ebre, organitza, gràcies a l'Alvaro Arasa Tuliesa, Doctor en Ciències Geològiques, una profitosa sortida geològica per conèixer el nostre entorn, en aquest cas un recorregut que comença al riu sénia i s'endinsa per la Tinença de Benifassà fins arribar a Fredes, veient i entenent interessants accidents geogràfics del nostre entorn; calcàries marines, gestió de l'aigua, travertins, calcàries lacustres, recursos energètics, evidències paleoclimàtiques i altres curiositats fòssils.

Una de les lliçons magistrals d'Alvaro Arasa

Escoltant atentament les explicacions

Travertí al Riu Sénia

Observant una estratificació diaclasada

Parada a Santa Maria de Benifassà

Oncolits en la pujada a Fredes

Vista des de Fredes

Pantà d'Ulldecona, vista de roques estratificades, després de l'excursió

Forn del Vidre al Pantà d'Ulldecona

Fòssils de la nostra zona: Homoeorhynchia meridionalis

          Aquest fòssil, trobat a les muntanyes d'Alfara de Carles, als Ports de Tortosa-Beseit, és un Braquiòpode de la família dels Rhynchonellidae. Els braquiòpodes, són animals marins que no formen colònies, viuen fixats al substrat i posseeixen una petxina formada per dos valves, una dorsal i l'altra ventral, que no són iguals; la ventral altrament dita major, sol ser més llarga i més voltada que la dorsal o menor, a cadascuna d'elles es distingeixen la vora anterior o frontal, les laterals i la posterior, a més de l'àpex constituït per la part més antiga de la valva i situat sempre més prop de la vora posterior que de l'anterior, té també dos braços tentaculars, situats a dreta i esquerra de la boca i generalment enrotllats en espiral.
          L'etimologia de braquiòpode ve del grec brachion, braç, y de pous, podós, peu, perquè es fixa al substrat amb un peu i te dos braços, que és tot el que s'aprecia de l'animalet.

          Els braquiòpodes van ser summament nombrosos en les eres antigues; apareixen ja en la formació cambriana, són abundantíssims en la silúrica i el la devónica, disminuint a la carbonífera i en el permià i augmenten de nou en la juràssica, per disminuir una altra vegada al final de la cretàcica i quedar reduïts a la terciària, si fa no fa, als avui vivents.
          Per a la seva classificació es té principalment en compte, l'absència o presència de xarnera, l'esquelet dels braços tentaculars i les impressions dels músculs a l'interior de la petxina.

          Antigament s'havien inclòs els braquiòpodes entre els mol.luscs, per tenir, com molts d'ells una petxina bivalva; la semblança entre les dues petxines, però, no és més que aparent, en els mol.luscs bivalves hi ha dos valves laterals i el dels braquiòpodes hi una dorsal i una altra ventral, a part de l'organització de l'animal que és, en un i altre grup, completament diferent.

          Cal destacar la gran quantitat que es poden trobar als Ports, normalment on es troba un hi ha molts més. L'espècie Homoeorhynchia meridionalis, té una gran dispersió i sol estar associada al Juràssic fa o no fa. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.

Hàbitats prioritaris: fonts naturals petrificants amb formació de travertí

Racó del presseguer

Travertí del Salt d'en Robert

          La vegetació dominada per criptògames que creixen en fonts naturals calcàries permanents o semipermanents, contribueix activament a la formació de travertí. Es tracta d'una roca orgànica, composta per gran quantitat de carbonat càlcic que va precipitant sobre els briòfits. Entre aquest una de les espècies més característiques és la molsa Cratoneuron commutatum. Es tracta d'un hàbitat extremadament fràgil que alberga espècies que no es poden desenvolupar en altres ambients.

          En l'actualitat sobreviuen un reduït nombre de bons exemples de fonts naturals petrificants. El travertí típic es desenvolupa sobre fonts naturals calcàries, no obstant, les comunitats també es poden veure en la part superior de petits salts d'aigua que flueixen en barrancs de muntanya ben conservats.

Salt d'en Robert

          Les fonts naturals petrificants actives i la vegetació que acompanya són un hàbitat adequat per a un gran nombre d'invertebrats i espècies rares, com caragols protegits, pegellides d'aigua dolça, artròpodes diversos, insectes com odonats i efímeres rares que requereixen aigües netes.

          Aquest tipus d'hàbitat a estat greument alterat per l'home com a resultat de l'adaptació de les fonts per a usos recreatius o per al desviament de l'aigua per a l'ús humà.

          L'ús turístic de llocs tan fràgils a suposat un gran impacte negatiu, com al Salt d'en Robert i el Racó dels Presseguers, on la presència humana deteriora i embruta el medi.

Pinguicula dertosensis

          En l'àmbit del projecte LIFE de "Conservació d'hàbitats prioritaris", s'ha aconseguit conrear amb èxit algunes de les espècies més rares i al mateix temps, característiques de les fonts naturals petrificants com Pinguicula dertosensis i altres. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.

Senderisme interpretatiu; sortida botànica per l'itinerari de la cova d'en Marc

          Amb aquesta primavera plujosa, el mes de maig és una bona temporada per fer sortides a veure floretes, la veritat és que hi han moltes plantes actives amb el seu cicle reproductiu, així que hem pogut complir l'objectiu de determinar moltes plantes. Dalt una Silene sp.

          Arribada del grup de vint persones a la cova d'en Marc, fixeu-vos amb les capritxoses formes de les roques.

          Cephalanthera longifolia, aquesta espècie d'orquídia és molt comuna per la zona. L'altra foto és la petita bassa del racó d'en Marc, és permanent i es troben amfibis com Triturus marmoratus que té molta variació de color.

          Bé, aquesta de baix és l'herba freixurera, Sarcocapnos enneaphylla, que sol sortir a les fisures de les roques, sobre tot extraplomades com les balmes, com és el cas.

         Una vista del racó d'en Marc des del forat de la Vella, aquesta zona dels Ports té un domini molt marcat de la pedra, protagonista a tot arreu, amb formes arrodonides per la meteorització produïda pel temps geològic.

          A les mans de la xica, una branca de Pistacia terebinthus, arbust caducifoli de fulles imparipinnades. L'hemípter no està determinat.

          I aquí, la reina del ball, l'estrella de la jornada; Atropa belladonna, una planta de toxicitat elevada que creix a les ombries i té una olor característica. No és fàcil de trobar perquè hi ha poca i t'has de fixar bé si és que no té flor.

          Vam acabar l'excursió a l'àrea de la Vall, a l'antic viver forestal baix d'un roure valencià, Quercus faginea, arbre caducifoli, macrofaneròfit que presenta marcescència, és a dir, les fulles seques no cauen i romanen a l'arbre durant l'hivern. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.

El forat de la Vella, la Cova d'en Marc i el Racó dels Capellans

Als Ports de Tortosa-Beseit, entrant al massís per Mas de Barberans, arribem al Racó dels Capellans, una estructura geològica de gran interès, formada per grans roques arrodonides per l'efecte erosiu del l'aigua i el vent i la Cova d'en Marc, des de la que es puja al forat de la Vella, fent una curta excursió de recorregut circular de poca durada i dificultat baixa, però de molt atractiu geològic i botànic.

Forat de la Vella, des de on es veuen les roques del Racó dels Capellans.

Cova d'en Marc, al Racó dels Capellans. Original Publicat per Eugeni Guzman © 2011.

Senderisme. Excursió pel Pantà d'Ulldecona

          Excursió pel Pantà d’Ulldecona, mines de ferro, pas de la porteta, Forn del Vidre i Pantà d’Ulldecona.

          La sendera comença just darrere del restaurant del Pantà, vora la carretera, amb una pujadeta de pocs minuts. La primera part del recorregut fins al punt 2.08, està fet sobre terreny natural estabilitzat, amb erosió nul·la, molt subtil o a rogles sedimentació produïda per la fullaraca del bosc de coníferes.

          Fins al punt 0.91 el cobriment de la sendera és de vegetació herbàcia a les zones humides o d'ombria i terra compactada o pedra fixada als llocs on no hi ha colonització vegetal. Els talussos superior i inferior estan recolonitzats de matissar en gran part del recorregut i també vegetació herbàcia que fixen el terreny. Es donen mostres d'erosió a les zones on hi ha escorrentia d'aigües com ara els barrancs que fan cap al Pantà. Fins al punt 2.08 la coberta vegetal de les vessants de la sendera són quasi exclusivament matissar que també ha recolonitzat els talussos. A partir d'aquí comença un tros de pista forestal que planeja fins la part final del ramal del pantà, aquesta té la calçada de grava i a rogles ha estat escarbada a la roca viva. Passa també per algun xaragall i clapissa que generen petits despreniments a la pista.

          La segona part del recorregut a partir del punt 3.07, és una sendera de nova construcció que comença just darrere de la casa forestal del Forn del Vidre i planeja fins el pont del Pantà. Presenta a rogles, mostres clares d'erosió per escorrentia superficial, sobre tot a les zones amb molt de desnivell, on el talús superior generat per la construcció de la sendera, és de terra sense vegetació. La vessant inferior és de matissar ben arrelat igual que el vessant superior. També a les zones amb molt desnivell s'aprofiten els recursos naturals, com pedres i branques gruixudes d'arbres, per esmorteir l'erosió  d'escorrentia, facilitar el pas de vianants i per ampliar o protegir la sendera.

          L'altitud i l'orientació no només determina el cobriment vegetal sinó també les espècies i comunitats més representatives. Original publicat per Eugeni Guzman.

Ports de Tortosa-Beseit, La Tinença de Benifassà

          Excursió per la pista del Bellestar, als Ports de Tortosa-Beseit a la zona de La Tinença de Benifassà, en direcció al Pantà d'Ulldecona.
          Zona escarpada de roca sedimentària estratificada abans d'arribar al Forn del Vidre. Original publicat per Eugeni Guzman.