El petit miracle de la floració

Oxalis debilis subsp. corymbosa al terrat de ca meua

          Cada any esdevé un petit miracle per a la gran majoria de les plantes, la floració, però per què es produeix i quins factors són determinants en el procés?

Digitalis obscura L. als Ports

          En les espècies silvestres, el procés evolutiu a configurat, en la genètica pròpia de cada espècie, el moment de floració òptim per a la fecundació i la producció màxima de llavors. Per a florir al moment adequat, les plantes deuen reconèixer les variacions externes que determinen el fenomen, com la durada del dia, anomenat foto-període o la temperatura. D'això s'infereix un estímul associat a les fulles quan estan exposades a un foto-període adequat a cada espècie, aquest estímul es transportaria al meristem apical, teixit embrionari, les cèl·lules del qual són capaces d'una activa divisió al extrem superior de la planta i del que depèn tot el creixement vegetatiu, gracies a la contínua producció de fulles i branques laterals. El meristem és, pròpiament el que es crea dividint-se o multiplicant-se. El teixit meristemàtic és així un teixit embrional, del que es formen altres teixits adults i diferenciats de manera diversa.

Narcissus assoanus Dufour a la serreta de Godall

          En resposta al estímul floral, el meriestem apical promou la formació de meristems florals que es desenvolupen en flors. Efectivament, dos gens responsables de la identitat del meristem floral (APETALA1 (AP1) i LEAFY (LFY)), exerceixen el paper d'interruptor en la planta per a la producció de flors. Quan els dos gens s'activen en un meristem, aquest adquireix l'identitat de merismen floral i comença a fabricar flors, si els dos gens romanen desactivats, el meristem es limita a produir fulles i branques indefinidament.

Diplotaxis erucoides L., a la serreta de Godall

          Quasi la majoria de flors tenen, des de la perifèria cap al centre, sèpals, pètals, estams i carpels, però cada espècie es distingeix per la seva morfologia peculiar i per la disposició dels citats components. Aquest ordre és un tret que s'hereta, el que vol dir que aquesta informació deu ser transportada pel material genètic de la planta, per tant la posició relativa que ocupa una cèl·lula en un organisme indica a aquesta quina posició deu d'ocupar i quin tipus d'estructura ha de formar. Aquesta posició esdevé conduïda a través de les combinacions de proteïnes reguladores.
       

Rosa sempervirens L. al Mas de Comú, Montsià

          Les plantes ornamentals més cotitzades són el resultat de mutacions monstruoses que han alterat el procés normal de generació de les formes silvestres, per exemple la Rosa sempervirens només té cinc pètals, mentre que la que trobem a les floristeries està completament farcida de pètals. Passa el mateix amb el clavell, la camèlia, el baladre i quasi totes les flors ornamentals, per un procés productiu capaç de reordenar i transformar a voluntat les flors des de fa moltes generacions de floricultors. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.

Ametllers

Àlbum collage d'Enriqueta Sanfiz, 1885

Les composicions estan elaborades amb estampes encunyades, caixes de llumins, pàgines d'almanacs, calendaris de butxaca, targetes comercials, felicitacions, bitllets de tramvia i omnibús, targetes postals, retallades de figurines de moda, retallades de llibres, etc.




Àlbum collage d'Enriqueta Sanfiz, 1885
39 composicions 324 x 525 mm.
En la portada de l'àlbum apareix escrit a mà, en el cartell d'un home-anunci, "Àlbum de cromos de Enriqueta Sanfíz 1885" i en la primera pàgina una dedicatòria manuscrita assenyala: "Record insignificant/ a la bella i elegant/ Enriqueta de Sanfíz/ a qui vol veure feliç/ Antonio Sanchez Infante". Al llarg de tot l'àlbum apareixen felicitacions i targetes comercials amb el text en espanyol, francès, anglès i alemany. Les composicions estan elaborades amb estampes encunyades, caixes de llumins, pàgines d'almanacs, calendaris de butxaca, targetes comercials, felicitacions, bitllets de tramvia i omnibús, targetes postals, retallades de figurines de moda, retallades de llibres, etc. Totes les peces s'han pegat sobre les làmines amb una distribució simètrica amb el propòsit de mostrar un assumpte determinat de forma ordenada i harmoniosa. Les dues últimes composicions estan presidides per una figura femenina de gran grandària; en ambdues un mecanisme permet, per mitjà d'un cordó de seda, recollir el ventall que tenen en la mà, ocultant-lo sota vestit.
Durant l'últim terç del segle XIX, les joves de famílies acomodades elaboraven àlbums de croms amb unes característiques molt determinades. Només algunes persones podien disposar del temps necessari i d'uns materials que no estaven a l'abast de tot el món i permetre's també una cuidada enquadernació. La tècnica emprada per l'autora per a realitzar les composicions era molt senzilla: s'anaven pegant sobre les làmines de l'àlbum les peces, principalment croms, però també caixes de llumins, calendaris, targetes comercials, felicitacions, bitllets de transports, targetes postals, retallades de figurines de moda, etc. Es tracta d'una activitat sotmesa a una sèrie de pautes, l'ocupació d'un material prèviament seleccionat per a després reorganitzar-lo, col·locant cada element dintre d'un conjunt distint. Les imatges formen part d'un grup temàtic que domina la composició, com els retrats d'homes il·lustres, escenes d'humor i sàtira política, el món femení reflectit en la moda, els ventalls o el calçat, vistes de ciutats i paisatges, la hípica, la navegació, el món de les flors o dels animals, etc. La selecció de cadascuna de les peces, de la seva temàtica i la seva disposició simètrica sobre les làmines, responen a una planificació minuciosa amb el propòsit de mostrar els coneixements, les habilitats, el sentit de l'ordre i de l'harmonia de la seva autora. El resultat és un llibre luxosament enquadernat amb intenció de ser conservat i que pel seu format ha de ser posat sobre una taula per a la seva consulta, convertint-se així en una obra per a ser mostrada, segurament per a la satisfacció de l'autora i fins a de la seva família.
Totes les làmines a màxima qualitat: bibliotecadigitalhispanica

GLAÇADA, GELADA I GEBRADA

GLAÇADA, GELADA I GEBRADA
Primer de tot, cal fer una puntualització sobre els molts GEL i GLAÇ; parlarem de GEL quan és producte artificial i de GLAÇ quan ve de la natura.
La GLAÇADA no és cap hidrometeor, sinó un fenomen tèrmic que quedaria definit en la forma que ho fa el Diccionari Fabra; és a dir el fet de glaçar-se l'aigua dels recs, de les basses, la continguda a l'interior del sòl, etc. en produir-se un descens de la temperatura ambient per sota dels 0 ºC o punt de congelació.
Segons el fenomen físic que les produeix es classifiquen en glaçades d'advecció (NEGRES), d'evaporació (BLANQUES) i d'irradiació (SEQUES).
La ROSADA (ROU en mallorquí, BANYADURA en menorquí i ROS o REIXIU en valencià) són gotetes d'aigua que es dipositen durant les nits asserenades i per condensació directe sobre les herbes i, en general sobre les superfícies de cossos que a la vegada són bons radiadors i mals conductors de la calor; aquestes superfícies es refreden més que no pas l'aire, establint-se una diferència de temperatures, de tal manera que la capa inmediata d'aire es refreda fins al punt que el vapor d'aigua assoleix la saturació. De resultes de la rosada, la mullena que es posa a les plantes o altres cossos es diu AIGUALADA o AIGUALERA.
L'hidrometeor que blanqueja i lluu a la llum del Sol naixent no és altre que la GELADA, que, per cert, no cau, ni tampoc no és l'aigualera glaçada.
La GELADA es forma de manera anàloga a la rosada quan la temperatura de saturació és inferior als 0 ºC i consisteix en cristallets de glaç formats per trànsit directe del vapor d'aigua de l'atmosfera a l'estat sòlid, prenent un aspecte vellutat i cristal·lí. Observant aquests cristallets de glaç, comprendrem que no pot pas ésser l'aigualera glaçada, ja que l'aigua quan es glaça forma una crosta envidriada i relliscosa d glaç, generalment transparent. D'aquesta manera es formen les CARAMELLES o CARAMELLS, que són candeles de glaç que pengen de les branques dels arbres o d'altres objectes.
La gelada, també és coneguda com a rosada blanca, principalment al País Valencià i al Rosselló.
Finalment, cal no confondre la GELADA amb la GEBRADA, tot i que en ambdós casos hom diu que hi ha blancor.
La gelada és l'únic hidrometeor de sublimació pura, que a més a més, es forma en condicions de cel ras i poc vent, mentre que en la gebrada, el cel és emboirat i a més de la sublimació hi ha congelació a partir de les gotetes en sobrefusió d'una roina o, més correntment, d'una boira anomenada GEBRADORA.
Si fa vent, les gotetes en sobrefusió en xocar amb els obstacles es glacen gairebé d'una manera instantània i, juntament amb els cristallets de glaç dipositats per sublimació formen un pa de glaç compacte que creix per la banda de sobrevent, i que en els pals drets pren l'aspecte d'una banderola blanca oposada al sentit de moviment de la boira; és a dir, quan fa vent i predomina la congelació sobre la sublimació tenim GEBRE DUR, COMPACTE i ADHERENT.
Si fa poc vent i la temperatura no és molt baixa, de l'ordre de 0 a -6 ºC, també predominarà la congelació sobre la sublimació i es formarà una mena de gebre dur i compacte però mig transparent, que embolcalla els cables aeris formant uns MANEGOTS de glaç de considerable espessor.
Si, pel contrari, fa poc vent, però la temperatura és molt baixa, predominarà la sublimació sobre la congelació i es formarà un GEBRE TOU, FRÀGIL i POC ADHERENT, semblant a la gelada.
Font: Joan Arús, Predictor del G.P.V.
Foto: macuser64

Plantes i plantetes

Plantes i plantetes
Fotos: macuser64

Flors i floretes

Flors i floretes
Fotos: macuser64