Pi roig (Pinus sylvestris), exemplar que es troba a la sendera de la ruta llarga (excursió de dues hores o més) del Pantà d'Ulldecona, a pesar d'estar a poca altitud i a la solana, perquè sol preferir les zones una mica humides i prou més alçada. Aquest exemplar és de port imponent i molt típic, per l'escorça vermellosa que s'aprecia amb claredat, també té les acícules molt curtes i les pinyes menudetes. Hi han alguns petits boscos de pi roig de repoblació repartits pels Ports i la Tinença de Benifassà, però quasi tot el pi que es veu és Pinassa (Pinus nigra).
Etimologia: Acícula, pres del llatí acicŭla i aquest de Ăcŭcŭla, æ. f. dimin. de Acus. Cod. Th. agulleta. M.-Emp. Agulla dels pins. Ăcŭs, ūs. (del gr. aké). f. Plaut., Cic., Ov., Cels. Agulla per a cosir, brodar, etc. Vulnus acu punctum, Cic., ferida feta amb una agulla; acu pingere, Ov.,brodar. // Acu rem tangere (prov.), Plaut., posar el dit en la nafra, endevinar una cosa. // Treb. Agulla per al pel. // Petr., Mart., Quint., Clau de sivella. // Cels. Agulla de cirurgia. Es troba a Plini, com m. i el datiu acu.
Etimologia: Pinus, del llatí Pīnus, i. (d'or. fosc). f. Virg., Plin., Pi (arbre). // (fig.) Pinus flagrans, Virg., tea, torxa encesa. // Vig., Hor. Nau, vaixell. Quos Mincius infesta ducebat in œcora pinu, Virg., a quins el Minci portava al mar en nau enemiga. // Luc., Remo. // Stat. Lanza. Una duo corpora pinu... ferit, Stat., amb una mateixa llança fereix dos cossos... // Ov. Corona de pi. // Juv. Pinar, pineda.
Etimologia: Sylvestris, del llatí silvestris, tre. (de silva). adj. Cæs., Cic., Liv. Que té selva o bosc; cobert de bosc. Locis montuosis delectamur atque silvestribus, Cic., ens agrades els llocs muntanyencs i silvestres; silvestris regio, Plin., regió plena de boscos o selves. // Cic., Hor., Ov., Lucr. Que viu o pertany a la selva. Silvestris bellua, Cic. bèstia de la selva (la lloba); silvestres homines, Hor., homes que habiten la selva; silvestris umbra, Ov., l'ombra del bosc; silvestris Musa, Lucr., la musa del bosc. // Plin., Col. Silvestre, salvatge, que pastura a la selva, que neix sense cultivar (parlant de plantes i animals). Silvestres arietes, Col., carners salvatges; tauri silvestres, Plin., bous salvatges; arbos silveltris, Virg., arbre inculte, silvestre; silvestre aedon, Petr., el rossinyol que viu al bosc; silvestres pruni, Col., pruneres silvestres, sense empeltar; silvestriora omnia tardiora, Plin., totes les plantes silvestres són prou més tardanes.
Etimologia: Silva, del llatí silva, æ. (Confrontar amb el gr. hýlē). f. Cic., Cæs., Virg. Selva, bosc. Recipere se in silvas, Cæs., refugiar-se en les selves; dea silvarum, Ov., deessa de les selves (Diana); in silvam ligna ferre, Hor., (prov.) portar aigua al riu; silva cædua, Dig., bosc que els arbres del qual es destinen per a fusta; silva pascua, Dig., selva destinada a pastures. I molts més exemples.
Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.
Perfecta Eugeni, molt bona la foto.
ResponEliminaGoddess of the forest here - Diana ;~)
ResponEliminaJa està bé alguna foto bona, Alberto.
ResponEliminaAccording to some scholars, there is Diana's voice the same root "di", which is in the word "dios", genitive of Zeus, the Latin names deus, dius, divus, Jovis (Djovis) Diespiter, dies. Diana, therefore, would be the feminine form of Djanus (Janus), and designate a female deity of light, the moon, as a masculine form designates Janus, the Sun. According to some scholars, the goddess Diana is simply pure day. Lunar in character, explaining their impact on births, given the belief of the people, which still exists, that the moon affects the plants and animals, aiding their development and reproduction. For this concept is enshrined in grassland showed no traces of cattle; pruduced the evening dew, rain that accompanied the phases of the moon and vegetation. The myth of Diana is beautiful and long stories to tell.
ResponElimina