tag:blogger.com,1999:blog-23145817950525672732024-03-05T08:10:08.506-08:00Natura i Medi AmbientEugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.comBlogger122125tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-55081519890114385832012-09-29T04:04:00.000-07:002012-10-02T11:32:32.544-07:00Memorial 2012 Roberto Cabrejas, Andoain<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-5IROJrXXht4/UGswWVLqggI/AAAAAAAAEHg/isUIrYyKAzc/s1600/Tolosa+(1+of+1).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="401" src="http://3.bp.blogspot.com/-5IROJrXXht4/UGswWVLqggI/AAAAAAAAEHg/isUIrYyKAzc/s640/Tolosa+(1+of+1).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista de Tolosa, riu Oria i el mercat a la vista</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-CQFZXNvqvUM/UGbOTbAkfKI/AAAAAAAAEGM/Kn6ZDW5AjVM/s1600/Memorial+Roberto+Cabrejas+(2+of+7).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="553" src="http://4.bp.blogspot.com/-CQFZXNvqvUM/UGbOTbAkfKI/AAAAAAAAEGM/Kn6ZDW5AjVM/s640/Memorial+Roberto+Cabrejas+(2+of+7).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En plena marxa</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-4znWsH1iZno/UGbOVJ3YGlI/AAAAAAAAEGU/tXdDa_lUMLY/s1600/Memorial+Roberto+Cabrejas+(3+of+7).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="http://2.bp.blogspot.com/-4znWsH1iZno/UGbOVJ3YGlI/AAAAAAAAEGU/tXdDa_lUMLY/s640/Memorial+Roberto+Cabrejas+(3+of+7).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Part alta del recorregut</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRGxRJQq6w61DyiPmI6IvX1P8L83sZWuCGTi4q7VAxnoVCE_y6OkWxmKKD2sLaHUKIT2kaHWhOlGVzF-4Jf8AozlchtNwBM3SDQpBGAExvd7iK9cqh8jTS16HP_Q1N9KTK4nKNjOtEFEk/s1600/Memorial+Roberto+Cabrejas+(4+of+7).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="452" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRGxRJQq6w61DyiPmI6IvX1P8L83sZWuCGTi4q7VAxnoVCE_y6OkWxmKKD2sLaHUKIT2kaHWhOlGVzF-4Jf8AozlchtNwBM3SDQpBGAExvd7iK9cqh8jTS16HP_Q1N9KTK4nKNjOtEFEk/s640/Memorial+Roberto+Cabrejas+(4+of+7).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto de grup</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-pv4h3Jl5W9Y/UGbOZEkm0uI/AAAAAAAAEGk/-4ggijCMwnA/s1600/Memorial+Roberto+Cabrejas+(5+of+7).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="403" src="http://4.bp.blogspot.com/-pv4h3Jl5W9Y/UGbOZEkm0uI/AAAAAAAAEGk/-4ggijCMwnA/s640/Memorial+Roberto+Cabrejas+(5+of+7).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vincent el basc donant explicacions del recorregut</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-82fyiIatfpo/UGbOblUMlkI/AAAAAAAAEGs/Lj7rOdXm08w/s1600/Memorial+Roberto+Cabrejas+(6+of+7).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="http://4.bp.blogspot.com/-82fyiIatfpo/UGbOblUMlkI/AAAAAAAAEGs/Lj7rOdXm08w/s640/Memorial+Roberto+Cabrejas+(6+of+7).jpg" width="451" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Baixant les mil escales</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-fIuH_at1LJo/UGbOd7llP2I/AAAAAAAAEG0/80Lpz0c2How/s1600/Memorial+Roberto+Cabrejas+(7+of+7).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="412" src="http://4.bp.blogspot.com/-fIuH_at1LJo/UGbOd7llP2I/AAAAAAAAEG0/80Lpz0c2How/s640/Memorial+Roberto+Cabrejas+(7+of+7).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tram final de la marxa prop d'Andoain</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Andoain recorda Roberto Cabrejas amb una marxa que surt des de Tolosa fins Andoain dissabte 22 de setembre de 2012 i un dinar de germanor.<br />
La marxa és en memòria del que va ser plusmarquista i campió d'Espanya durant diversos anys en la disciplina de salt d'alçada i que va morir el 2001 als 48 anys d'edat.<br />
Roberto Cabrejas va néixer el 1952 i es va establir sent molt jove a Andoain, lloc on va iniciar la seva trajectòria atlètica. Amb 24 anys, Cabrejas es va proclamar campió d'Espanya de decatló i salt d'alçada. A partir d'aquest moment, es va convertir en una figura assídua al podi dels campionats nacionals. Nou campionats d'Espanya (cinc a l'aire lliure i quatre més en pista coberta) aconseguits en salt d'alçada entre els anys 1977 i 1988 defensant els colors del Tolosa CF. La seva plusmarca personal va ser de 2,26 metres i va arribar a competir en les Olimpíades de Moscou de 1980.<br />
Un cop retirat va traslladar la seva residència a Barcelona i va passar a formar part del comitè tècnic de salts de la Federació Catalana d'Atletisme.Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-51604635661772906562012-07-21T06:55:00.000-07:002012-07-21T07:05:32.857-07:00Cursos d'estiu: Els ecosistemes costaners El curs d'estiu 'Els ecosistemes costaners com a recursos educatius i ambientals al medi rural' organitzat per la UJI i dirigit per Leonor Lapeña Barrachina, Departament de Ciències Agràries i Medi Natural i Isabel Queral Ruano, Àrea de Medi Ambient de la Fundació Caixa Castelló-Bancaixa, ha plantejat amb èxit els objectius següents: conèixer els ecosistemes litorals i els seus problemes de conservació; facilitar la recerca de possibles solucions per a compatibilitzar desenvolupament i conservació del medi des de diferents perspectives; capacitar per a l’anàlisi, elaboració i coordinació d’iniciatives i projectes d’intervenció i participació social amb la metodologia i recursos de l’educació ambiental.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-CTXCBRHiidM/UAqlakCeSxI/AAAAAAAAEEQ/uUmRHrRquFA/s1600/Ecosistemes+costaners+UJI+(9+of+9).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="537" src="http://3.bp.blogspot.com/-CTXCBRHiidM/UAqlakCeSxI/AAAAAAAAEEQ/uUmRHrRquFA/s640/Ecosistemes+costaners+UJI+(9+of+9).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un dels alumnes examinant una dolina a la part costanera de la serra d'Irta.</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-WfnPX5Vf__k/UAqlEgBzaKI/AAAAAAAAEDI/M9ZDzkXff0I/s1600/Ecosistemes+costaners+UJI+(14+of+8).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="http://1.bp.blogspot.com/-WfnPX5Vf__k/UAqlEgBzaKI/AAAAAAAAEDI/M9ZDzkXff0I/s640/Ecosistemes+costaners+UJI+(14+of+8).jpg" width="596" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Visita del grup de treball a les instal·lacions del <a href="http://www.albufera.com/parque/" target="_blank">Parc Natural de l'Albufera</a>, magatzem de llavors.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-7LM6bFWrzUo/UAqlHD3DrMI/AAAAAAAAEDQ/29yxlbyiB8M/s1600/Ecosistemes+costaners+UJI+(17+of+8).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="510" src="http://1.bp.blogspot.com/-7LM6bFWrzUo/UAqlHD3DrMI/AAAAAAAAEDQ/29yxlbyiB8M/s640/Ecosistemes+costaners+UJI+(17+of+8).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Explicacions sobre les actuacions de restauració de la zona de la Devesa</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-YYFgvBQc288/UAqlJK-b-BI/AAAAAAAAEDY/4YRkiRNGuu0/s1600/Ecosistemes+costaners+UJI+(18+of+8).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="http://4.bp.blogspot.com/-YYFgvBQc288/UAqlJK-b-BI/AAAAAAAAEDY/4YRkiRNGuu0/s640/Ecosistemes+costaners+UJI+(18+of+8).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Grup de trebal en la zona litoral de La Devesa</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-TyDmoad85YI/UAqlL4U8y9I/AAAAAAAAEDg/ZC9FOtS6PJY/s1600/Ecosistemes+costaners+UJI+(2+of+9).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="632" src="http://3.bp.blogspot.com/-TyDmoad85YI/UAqlL4U8y9I/AAAAAAAAEDg/ZC9FOtS6PJY/s640/Ecosistemes+costaners+UJI+(2+of+9).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Desplaçament amb barca al Tancat de la Pipa</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-fsZ0BZ78xhQ/UAqlPtMDp3I/AAAAAAAAEDw/6ky7veNpNd8/s1600/Ecosistemes+costaners+UJI+(3+of+9).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="566" src="http://4.bp.blogspot.com/-fsZ0BZ78xhQ/UAqlPtMDp3I/AAAAAAAAEDw/6ky7veNpNd8/s640/Ecosistemes+costaners+UJI+(3+of+9).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El grup de treball a l'edifici del <a href="http://www.tancatdelapipa.net/defaultN.aspx" target="_blank">Tancat de la Pipa</a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-r0OZbHwv6OU/UAqlRv54gqI/AAAAAAAAED4/vF0rxTbP5_U/s1600/Ecosistemes+costaners+UJI+(5+of+9).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="374" src="http://3.bp.blogspot.com/-r0OZbHwv6OU/UAqlRv54gqI/AAAAAAAAED4/vF0rxTbP5_U/s640/Ecosistemes+costaners+UJI+(5+of+9).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una panoràmica de part de l'<a href="http://www.albuferadevalencia.com/" target="_blank">Albufera de València</a></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-qcH5da8K1gM/UAqlN8rY7VI/AAAAAAAAEDo/1W1lZqP7Ebk/s1600/Ecosistemes+costaners+UJI+(22+of+2).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="250" src="http://4.bp.blogspot.com/-qcH5da8K1gM/UAqlN8rY7VI/AAAAAAAAEDo/1W1lZqP7Ebk/s640/Ecosistemes+costaners+UJI+(22+of+2).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Examinant el litoral de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Prat_de_Cabanes-Torreblanca" target="_blank">El Prat de Cabanes</a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-STKphhixByw/UAqlURGCabI/AAAAAAAAEEA/rjm2hZctc0Q/s1600/Ecosistemes+costaners+UJI+(6+of+9).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="488" src="http://4.bp.blogspot.com/-STKphhixByw/UAqlURGCabI/AAAAAAAAEEA/rjm2hZctc0Q/s640/Ecosistemes+costaners+UJI+(6+of+9).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall d'arena fòssil de la platja de El Prat de Cabanes</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-cNzZ3_FdZec/UAqlW0mugAI/AAAAAAAAEEI/oyvGNGw-eT8/s1600/Ecosistemes+costaners+UJI+(7+of+9).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="334" src="http://1.bp.blogspot.com/-cNzZ3_FdZec/UAqlW0mugAI/AAAAAAAAEEI/oyvGNGw-eT8/s640/Ecosistemes+costaners+UJI+(7+of+9).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Geomorfologia litoral de El Prat de Cabanes</td></tr>
</tbody></table>Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-73128950867332623512012-07-07T08:10:00.000-07:002012-07-15T09:54:17.694-07:00Flora tòxica: Datura stramonium<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-RncKi09_yk8/T_gEsSWOpbI/AAAAAAAAEBw/D7OvtZTBsaU/s1600/Estramoni+(8+of+8).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="595" src="http://1.bp.blogspot.com/-RncKi09_yk8/T_gEsSWOpbI/AAAAAAAAEBw/D7OvtZTBsaU/s640/Estramoni+(8+of+8).jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
L'estramoni és una planta molt tòxica que se sol trobar amb facilitat si és casualment i que difícilment se la troba quan se busca, surt aquí i allà i no mai saps si tindràs sort en la recerca, si és que la busques per alguna cosa, clar. Com que té certes propietats terapèutiques s'ha fet servir durant molt de temps per les persones asmàtiques per alleujar el seus símptomes, en forma de cigarrets i barrejat amb <b><i><a href="http://eugeniguzman.blogspot.com.es/2011/05/flora-toxica-atropa-belladonna.html">belladona</a> </i></b>i tusílag. Però el millor és no tocar la planta perquè té molta concentració de hiosciamina, un alcaloide potentíssim que mata amb dosis molt petites; diuen que unes poques llavors són suficients per matar un adult.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-smrmiHYak0k/T_gEkSIySkI/AAAAAAAAEBQ/-YRKrqwLUMY/s1600/Estramoni+(2+of+8).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="440" src="http://3.bp.blogspot.com/-smrmiHYak0k/T_gEkSIySkI/AAAAAAAAEBQ/-YRKrqwLUMY/s640/Estramoni+(2+of+8).jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Aquesta planta està en la desembocadura del riu Sénia, on els aqüífers alimenten el riu fins i tot en temporada seca; a la plana del vessant del Montsià que dóna a la mar hi ha molt de cultiu variat, així que la contaminació per adobs nitrogenats és patent, com es pot veure al riu mateix i també en les dimensions extraordinàries de les fulles d'estramoni, a més aquests adobs fan que la concentració d'alcaloides sigue encara més alta, també les insuficiències en el tractamemt d'aigües residuals, les mancances en el sanejament relacionades amb les fosses sèptiques de les cases de la zona, abocaments descontrolats, estracció d'àrids i altres factors contaminants.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-GA0nbVVllCw/T_gEmD8aHCI/AAAAAAAAEBY/fyBQSp-hbRs/s1600/Estramoni+(4+of+8).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="337" src="http://2.bp.blogspot.com/-GA0nbVVllCw/T_gEmD8aHCI/AAAAAAAAEBY/fyBQSp-hbRs/s640/Estramoni+(4+of+8).jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
No pareix que Dioscòrides ni altres tratadistes de l'antiguitat coneguessin la planta, això fa pensar que no es trobava pel Mediterrani en aquells temps. Segons el més probable se la creu originària del Mar Caspi i d'altres països asiàtics, però no està del tot clar, perquè altres autors la suposen vinguda d'Amèrica; Juli S. Storni diu així en el seu 'Hortus guaranensis', pàg. 257 (1944): 'Molt s'ha discutit sobre si aquesta planta existia o no en Amèrica abans del descubriment, però s'ha discutit en va, perquè quan van arribar els espanyols l'havia per tots els llocs en forma silvestre, feta completament al medi ambient geogràfic per les terres del nou món'. Segons el mateix autor, en llèngua guaraní es diu <i>yua</i> <i>aqué</i>, compost de <i>yu</i>, espina, espinós, <i>a</i>, fruit, organisme o entitat orgànica, <i>ha</i>, fer, i <i>qué</i>, dormir; és a dir, planta de fruit espinós que fa dormir. També Fournier ('Plantes medicinals', tom III, pàg. 455, 1948), diu que procedeix de Mèxic, que va ser introduïda en espanya en 1577 i que des d'aqui va passar als jardins botànics d'Itàlia i Austria. Bé, hi han versions diverses...</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW42K17lPeBySXOQnAInb0p_fGNuGbE-UTgWCT_CxVNSOhgfOjtzGqvWowYmbIs4O9UWfHt52nn3MKEdp71Eb9mjS5o-LHhTf4Abfp2MMbP-NVfQY8bzQ3YhLre9D1drS6YBfUnmIX36k/s1600/Estramoni+(5+of+8).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="513" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW42K17lPeBySXOQnAInb0p_fGNuGbE-UTgWCT_CxVNSOhgfOjtzGqvWowYmbIs4O9UWfHt52nn3MKEdp71Eb9mjS5o-LHhTf4Abfp2MMbP-NVfQY8bzQ3YhLre9D1drS6YBfUnmIX36k/s640/Estramoni+(5+of+8).jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Pel que fa a l'etimologia de <i><b>Datura stramonium</b></i>, <i><b>Datura</b></i> ve, segons el més probable, del sànscrit <i>d'hustura</i> i del indú <i>dhât</i>, que donava nom a les plantes utilitzades per les bandes de lladres i assassins del país per a everinar a la població, però aquesta etimologia està sense contrastar. Pel que fa a l'etimologia de <b style="font-style: italic;">stramonium, </b>hem de fiar-nos de nou del nostre amic Joan Coromines que diu que ve del ll. modern botànic <i>stramonium</i>, i que probablement es derivà del català antic <i>estremonia</i> 'astrologia, màgia' (deformació d'astronomia) a causa dels efectes narcòtics de l'estramoni. Primera documentació i testimoni més antic conegut en qualsevol llengua és d'Ausiàs c.1450.<i> CXXXVIII,</i> 305:</div>
<blockquote class="tr_bq">
<i>Quan hi pens, de mi renec,<br />del que·n passi en secret<br />e publich lo que·n he fet<br />-gents ne fan lo testimoni-<br />bo seria estremoni<br />per tancar l'ull dels vehents;<br />yo vull dir mal de les gents.</i></blockquote>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Si aquest escrit és del 1450, contradiu totes les versions que diuen que l'estramoni venia d'Amèrica. Original publicat per Eugeni Guzman © 2012.</div>Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-23211817370037285422012-07-03T14:16:00.000-07:002012-07-15T09:57:08.375-07:00Fauna verinosa: Escurçó ibèric<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-BrEPxDi69oA/T_M8Ogj79FI/AAAAAAAAD-8/3jK-LdCB1NM/s1600/Escurso%CC%81+(1+of+5).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="456" src="http://4.bp.blogspot.com/-BrEPxDi69oA/T_M8Ogj79FI/AAAAAAAAD-8/3jK-LdCB1NM/s640/Escurso%CC%81+(1+of+5).jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-VjhoWYLVM9Y/T_G49IfKn-I/AAAAAAAAD-Q/NEgUmWTRGGk/s1600/Escurso%CC%81+(2+of+5).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-VjhoWYLVM9Y/T_G49IfKn-I/AAAAAAAAD-Q/NEgUmWTRGGk/s400/Escurso%CC%81+(2+of+5).jpg" width="162" /></a></div>
Si aneu pels Ports, no vos serà fàcil veure un escurçó, però si el veieu més us val deixar-lo tranquil per si de cas les dites populars com ara 'Pic d'escurçó, pic d'estremunció' tenen alguna cosa de veritat. El cas és que no es deixen veure i resulta realment extraordinari topetar-te amb un, ja que és una espècie de la que queden pocs exemplars; parlem de la serp més amenaçada de Catalunya i que només es troba en àrees reduïdes i fragmentades. Pos tot i aquest estatus de vulnerable, pareix ser l'únic rèptil no protegit a Catalunya, coses de ser verinós.<br />
La presència de <i><b>Vipera latasti</b></i>, que així l'anomenen els erudits, pareix estar lligada a calcàries i dolomies del Cretaci i Juràssic; aquesta preferència pels terrenys rocosos podria ser deguda a la major abundància natural de refugis del terreny càrstic i la menor presència humana en zones abruptes i pedregoses. De fet aquest escurçó, observat al mes de juny per l'amic Manel Llarch, propietari de les imatges, i jo mateix, estava a la solana en una zona de malea poc transitada, pedregosa i de pocs arbres; alguns d'els números necessaris per intentar l'observació de <i>Vipera latasti.</i> Malgrat que diuen que no solen ser grans, aquest escurçó mesurava molt sobrat els 60 cm, poca broma amb el masclet.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-bC6lFk-ZqCg/T_M8tc7CvpI/AAAAAAAAD_U/kvH8FJfOr2A/s1600/Escurso%CC%81+(5+of+5).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="http://4.bp.blogspot.com/-bC6lFk-ZqCg/T_M8tc7CvpI/AAAAAAAAD_U/kvH8FJfOr2A/s640/Escurso%CC%81+(5+of+5).jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Personalment, ni coneixo ni he sentit mai cap historia de mossegada d'escurçó a una persona, per això m'he documentat per altres vies a veure que podia aportar de clar, i finalment he trobat algun cas amb cert interès.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Xavier Parellada i Viladoms en 'Aproximació a l’estatus de l’escurçó ibèric (Vipera latasti) al Garraf', explica un parell de casos que val la pena replicar: 'Les úniques referències a accidents que havíem sentit vint anys enrere per part de gent gran, majoritàriament ja desapareguda, procedien del començament de segle, quan encara es treballava i es dormia al bosc, i són difícils d’avaluar per manca de seguiment posterior. Als anys vint, al raval de la Barceloneta de Begues es parlava d’un llenyataire que va ser mossegat quan collia de terra un feix de llenya i que, per evitar mals pitjors, tot seguit amb la destral es va tallar el dit mossegat'. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Xavier Parellada i Viladoms també fa una transcripció d'un cas mortal de mossegada: «Un Dijous Sant, cap a l’any 1957-1958, estaven recollint fulles de palma (margalló) a la Lloreda (Olivella), quan a un d’ells li va sortir una serp. La va subjectar amb l’eina i va avisar el Tio Gori, el Manyes, al qual li agradava agafarles. Aquest la va agafar sense fixar-s’hi i va ser mossegat al braç, exclamant tot seguit: “M’has mort, és un escurçó!”. Van baixar a Can Suriol i, sense telèfon ni cotxes, no va quedar més remei que anar-ne a buscar un –amb bicicleta a Sant Pere de Ribes. Així, amb el camió que repartia la llet, van recollir el ferit i el van dur cap a l’hospital, però a Sant Pere de Ribes es van trobar amb la processó que no els deixava passar. Finalment, avisant el capellà que era qüestió de vida o mort, van fer-los-hi pas i, sis hores després de la mossegada, van arribar a l’hospital. Allà li van injectar la vacuna i va millorar, però vuit dies després ja era mort.»</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-i2dwAAqyDaU/T_M8RiNz5uI/AAAAAAAAD_E/B8rFzYps4Bs/s1600/Escurso%CC%81+(3+of+5).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="475" src="http://2.bp.blogspot.com/-i2dwAAqyDaU/T_M8RiNz5uI/AAAAAAAAD_E/B8rFzYps4Bs/s640/Escurso%CC%81+(3+of+5).jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Pel que fa a l'etimologia d'<b>escurçó</b>, diu Coromines així: 'serp curta i molt verinosa, mot germà de l'It. dial. <i>scorzone</i> id., i de mots d'altres lengües romàniques. Del ll. vg. <i>excurtione</i>, variant del ll. tardà <i>curtio, onis</i>, escurçó, derivat de <i>curtus</i>, curt, al costat del qual el llatí vulgar tingué la variant <i>excurtus</i>, denominació que al·ludia a l'escassa llargada de l'escurçó.'<br />
D'altra banda, l'etimologia de <b><i>Vipera latasti</i></b>, és una mica fosca al meu entendre, <b style="font-style: italic;">Vīpĕră, æ.</b> (ve de <i>vivus</i> i <i>pario)</i>. f. Cic., Plin., Virg. Escurçó, <i>In situ viperam habere</i>, Cic., donar calor a un escurçó al seu pit; <i>tu viperam sub ala metricas </i>(prov), Petr., tu cries un escurçó sota l'aixella: en el teu si alimentes el teu propi mal. <b><i>Vīvus, a, um</i></b>. (de <i>vivo</i>). Adj. Viu, vivent, que té vida, animat.<i> Devorare aliquem vivum,</i> Phædr., menjar-se a un viu. <b><i>Vīvo, is, ĕre, vixi, victum. </i></b>(del gr. <i>bióō</i>). v. intr. Viure, tindre vida, existir. <i>Vitam dura vivere,</i> Ter., viure una vida dura; <i>amici, dum vivimos, vivamus,</i> Inscr., amics, mentre la vida ens duri, gaudim. <i><b>Pǎrĭo, is, ĕre, pĕpĕri, partum</b></i> (part. de fut. <i>părĭtǔrus</i>). (d'origen fosc). v. tr. i intr. Parir, donar a llum, produir.<i> Parere ova</i> Cic., pondre ous;<i> ut trimæ pariant, </i>Varr., per tal de que (les vaques) parisquen als tres anys. Tot plegat <i><b>Vipera</b></i> és l'haplologia de l'antic '<i>(serpens) vivipera</i>', que vol dir: serp que neix viva, com es pot entendre de tota l'etimologia proposada. Però pel que fa a <i><b>latasti</b></i>, cap referència per cap lloc. Original publicat per Eugeni Guzman © 2012.<br />
<br />Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-20134005987485387152012-07-01T10:42:00.000-07:002012-07-15T09:58:17.319-07:00Fòssils de la nostra zona: Epiciprina expansa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-JrgQP8eBD4o/T_CGmTi9VkI/AAAAAAAAD-E/uVHqK9G1JAo/s1600/Epiciprina+expansa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="608" src="http://2.bp.blogspot.com/-JrgQP8eBD4o/T_CGmTi9VkI/AAAAAAAAD-E/uVHqK9G1JAo/s640/Epiciprina+expansa.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Tots els que som d'Ulldecona hem trobat alguna vegada fòssils al Montsià o a la Serreta de Godall; aquesta petxina és de les que més es veuen, jo mateix tinc una bona col·lecció d'aquesta mateixa espècie. És una <i><b>Epiciprina expansa</b></i> (Coquand), Casey va establir vàlidament el gènere a l'any 1952 i no més es troba a la península. Aquest bivalve de la família <i>Articidae</i> va estar present des del Aptià fins a l'Albià, poc més o menys al final del Cretaci inferior, des de fa 120 fins 95 milions d'anys, que no ve d'un milió d'anys, això és important per facilitar la datació relativa de les zones visitades, aquesta datació es pot arribar a fer amb unes quantes espècies de fòssils determinades que aproximen, per la presència d'aquestes espècies en el temps, una data relativa per a una seqüència estratigràfica o disposició de roques en capes paral·leles. Original publicat per Eugeni Guzman © 2012.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-1fWZUmHuE1k/T_CGkGSv4QI/AAAAAAAAD98/fBKbgHR2qT4/s1600/Epiciprina+expansa+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="468" src="http://2.bp.blogspot.com/-1fWZUmHuE1k/T_CGkGSv4QI/AAAAAAAAD98/fBKbgHR2qT4/s640/Epiciprina+expansa+2.jpg" width="640" /></a></div>Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-62228875006096456972012-06-24T07:56:00.000-07:002012-07-15T10:01:15.043-07:00Hàbitats prioritaris: Pinars de Pi negral endèmic<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-osqMGNIcmsQ/T-XoHY-vvEI/AAAAAAAAD8c/vA-wiVEG6ug/s1600/Ports+(1+of+1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="http://4.bp.blogspot.com/-osqMGNIcmsQ/T-XoHY-vvEI/AAAAAAAAD8c/vA-wiVEG6ug/s640/Ports+(1+of+1).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Pinus nigra</i> per la pujada a les Faixes Tancades per l'escaleta.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-pOUJ1LjV8B0/T-YJUHC3koI/AAAAAAAAD9Q/4e-YcPiseP0/s1600/Ports+(15+of+1).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-pOUJ1LjV8B0/T-YJUHC3koI/AAAAAAAAD9Q/4e-YcPiseP0/s320/Ports+(15+of+1).jpg" width="304" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Escorça de pi negral</td></tr>
</tbody></table>
Les pinedes mediterrànies de les muntanyes mitjanes i altes, estan dominades per varietats locals i subespècies de pi negral europeu,<i> <b>Pinus nigra</b></i>, preferentment sobre sòl calcari. La determinació de les subespècies no està gens clara; per la nostra zona predomina quasi en exclusiva <i><b>Pinus nigra</b> </i>subsp<i>. <b>salzmannii</b>,</i> d'escorça platejada, que pareix encaixar amb <i><b>Pinus nigra</b> </i>var<i>. <b>latisquama</b></i> descrita per Willkomm a finals del XIX, i com indica el seu nom, té les escates grans i platejades a l'escorça. El mateix autor va descriure una tercera varietat el <i><b>Pinus nigra</b> </i>var<i>. <b>angustisquama</b></i>, de fulles i pinyes menudes a més d'escates petites.<br />
El pi negral és un bon indicador de sòls calcaris i sustitueix amb èxit el pi roig,<i> Pinus sylvestris</i>, en condicions xèriques importants. Pareix que en temps passats la delimitació de les tres subespècies estava ben marcada, però les pràctiques d'aprofitament de recursos al bosc i la reforestació han diluït aquests subtils límits. La pinassa es desenvolupa el condicions i altituds variades, depenent de factors com la insolació, temperatura i substrat.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-FmcnOl0RPks/T-XoKOkwSBI/AAAAAAAAD8k/iY8tWYmBt04/s1600/Ports+(12+of+1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="http://4.bp.blogspot.com/-FmcnOl0RPks/T-XoKOkwSBI/AAAAAAAAD8k/iY8tWYmBt04/s640/Ports+(12+of+1).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La pinassa o pi negral pot adoptar formes capritxoses</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGM7Xf57EikiKABZ3Ki3jMt-PifgNisG8fsrqDYl-vvppQ_pgeScSjfTOZNUUCnRiq9v8t7GKkW74B3BU2azbShcWxhjeV936DLoJHWJu94sjJQ7RNU19ttIWpMz_tHgH2lqpsd5D9fWg/s1600/Ports+(13+of+1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGM7Xf57EikiKABZ3Ki3jMt-PifgNisG8fsrqDYl-vvppQ_pgeScSjfTOZNUUCnRiq9v8t7GKkW74B3BU2azbShcWxhjeV936DLoJHWJu94sjJQ7RNU19ttIWpMz_tHgH2lqpsd5D9fWg/s640/Ports+(13+of+1).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bosquet de Pinassa a la pujada a l'Airosa des del Racó d'en Marc</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
<div>
Finalment, la pinassa es troba molt afectada pel vesc, planta lorantàcia de l'espècie <i>Viscum album</i>, un paràsit molt potent que provoca seriosos danys en els exemplars vells. El pi negral també està exposat amb molta freqüència als atacs de la processionària del pi, oruga de diferents espècies de lepidòpters del gènere <i>Thaumatopoea</i>, molt destructores, el seu nom deriva del llatí <i>processio</i> ‘processó’, pel costum que tenen aquests insectes d'anar un darrera l'altre formant llargues files.
</div>
<div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgghPleyRB22KnVPsVx4Q0F3Ct-ngfL_diLNzhPEQ3yJkU-f9SdWtbbexup-_xHgIUVadx37r8lHhHzsIt_r0ywhY6Qe-iOH46GhOeQvGIRGUpvPCxLPkWfO5q0Qm4iTtEYr6rFZdLsZ7g/s1600/Ports+(6+of+1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="492" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgghPleyRB22KnVPsVx4Q0F3Ct-ngfL_diLNzhPEQ3yJkU-f9SdWtbbexup-_xHgIUVadx37r8lHhHzsIt_r0ywhY6Qe-iOH46GhOeQvGIRGUpvPCxLPkWfO5q0Qm4iTtEYr6rFZdLsZ7g/s640/Ports+(6+of+1).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Formacions de <i>Pinus nigra</i> a la pujada a l'Airosa des del Racó d'en Marc</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div>
La normativa sobre reforestacions prohibeix la plantació d'espècies no natives de qualsevol arbre forestal en hàbitats naturals. I cap de les gran àrees forestals de pinars està encara protegida, a excepció de fragments de microreserva de flora aïllats.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-mXV3GOhdKQo/T-XoUj9rW7I/AAAAAAAAD9E/313bboYfiPw/s1600/Ports+(7+of+1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="356" src="http://3.bp.blogspot.com/-mXV3GOhdKQo/T-XoUj9rW7I/AAAAAAAAD9E/313bboYfiPw/s640/Ports+(7+of+1).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els Ports, panoràmica</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"> Etimologia:<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; line-height: 19px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; line-height: 19px;"><b><i>Pinus</i></b></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; line-height: 19px;">, del llatí</span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; line-height: 19px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; line-height: 19px;"><i>Pīnus, i</i></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; line-height: 19px;">. (d'or. fosc). f. Virg., Plin., Pi (arbre). // (fig.) </span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; line-height: 19px;"><i>Pinus flagrans</i></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; line-height: 19px;">, Virg., tea, torxa encesa. // Vig., Hor. Nau, vaixell.</span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; line-height: 19px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; line-height: 19px;"><i>Quos Mincius infesta ducebat in œcora pinu</i></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; line-height: 19px;">, Virg., a quins el Minci portava al mar en nau enemiga. // Luc., Remo. // Stat. Lanza.</span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; line-height: 19px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; line-height: 19px;"><i>Una duo corpora pinu... ferit</i></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; line-height: 19px;">, Stat., amb una mateixa llança fereix dos cossos... // Ov. Corona de pi. // Juv. Pinar, pineda.</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: inherit; line-height: 19px;"> Etimologia: <b style="font-style: italic;">nigra, </b>del llatí <i>níger, -gra, -grum, negre, </i>perquè la copa és més fosca que la resta de pins, en contraposició a pi blanc, <i>Pinus halepensis. </i>Original publicat per Eugeni Guzman © 2012.</span></div>Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-40839983207683048532012-06-15T07:20:00.000-07:002012-07-15T10:02:41.541-07:00Tallarol de cap negre<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-u9Gkx8BreEA/T9tEAaRCH5I/AAAAAAAAD5g/a_YK5xu_1LM/s1600/Sylvia+atricapilla+(4+of+1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="515" src="http://1.bp.blogspot.com/-u9Gkx8BreEA/T9tEAaRCH5I/AAAAAAAAD5g/a_YK5xu_1LM/s640/Sylvia+atricapilla+(4+of+1).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">Sylvia atricapilla</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-YaFPw3TuwiY/T9r2gx23amI/AAAAAAAAD5M/5I8RsXD4ARw/s1600/Sylvia+atricapilla+(3+of+3).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-YaFPw3TuwiY/T9r2gx23amI/AAAAAAAAD5M/5I8RsXD4ARw/s400/Sylvia+atricapilla+(3+of+3).jpg" width="272" /></a> Aquest ocell mascle és una<i> <b>Sylvia atricapilla</b></i>, altrament dit Tallarol de cap negre i també Tallarol de casquet, que pels noms comuns es pot triar com dir-ho.<br />
En una de les excursions que solc fer als Ports, em vaig trobar al mig de la pista aquest Tallarol de cap negre que no podia ni volar, tenia bona aparença, com podeu vore, però estava immòbil i a perill de ser xafat per qualsevol vehicle. És per això que el vaig treure del camí i el vaig documentar; en estat normal, el pobre ocell no s'hagués deixat fer fotos tant fàcilment, ja que es desplaça amb molta rapidesa per les branques mentres canta.<br />
Per a molta gent, el variat i sonor piular del Tallarol, és un dels cants més bonics de l'estiu. Al igual que la resta d'espècies de tallarols, és un ocell migratori, però de vegades por quedar-se a passar l'hivern si el clima es benèvol, com per la nostra zona.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-xcYnz2-NNIw/T9r2bkaH-rI/AAAAAAAAD48/kWLNC9wravc/s1600/Sylvia+atricapilla+(1+of+3).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="441" src="http://3.bp.blogspot.com/-xcYnz2-NNIw/T9r2bkaH-rI/AAAAAAAAD48/kWLNC9wravc/s640/Sylvia+atricapilla+(1+of+3).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mascle de Tallarol de cap negre</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Pel que fa a l'etimologia de <b>Tallarol</b>, hi ha una paraula relacionada en català, ja en desús, que és <i>Tallol</i>; segons Joan Coromines, 'es degué dir de la partió del pèl, d'on adjetivat: "<i>porc tallol</i>: el porc que té el pèl partit a cada part de l'espinada" (Vic, DAg.)'. Tant <i>Tallarol</i> com <i>tallol</i> derivades de <i>Tallar</i>, del ll. vg. <i>Taleare</i> 'tallar', 'estellar, partir', derivat del ll. <i>Talĕa</i> 'rebrot', 'esqueix o tany que es trasplanta'. Segurament per la diferència de color del cap amb el cos, com un tall de color, una partició, com si portés un casquet.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-v0NeMvE4xSc/T9r2d3VEzZI/AAAAAAAAD5E/sOCKxXLxGYA/s1600/Sylvia+atricapilla+(2+of+3).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="465" src="http://1.bp.blogspot.com/-v0NeMvE4xSc/T9r2d3VEzZI/AAAAAAAAD5E/sOCKxXLxGYA/s640/Sylvia+atricapilla+(2+of+3).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">Sylvia atricapilla</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Etimologia: <b><i>Sylvia </i></b><b><i>atricapilla</i></b>, <b><i>Sylvia </i></b>nimfa de Diana; deessa de les selves, Ov., <i>dea silvarum</i>. En la mitologia grega les nimfes són qualsevol de les deïtats del bosc, dites amb diversos noms. Són representacions de les forces de la natura que presideixen el creixement i la fecunditat.<br />
Etimologia: <b><i>atricapilla</i></b>, del ll. <i>Ātrĭcăpillus</i>, <i>a, um</i>. (d'<i>ater</i> i <i>capillus)</i>, adj. Gloss. Que té negre el cabell. <i><b>Ǎter</b>, tra, trum</i>. (d'origen fosc). Adj. Cic., Hor., Vir., Negre mat, negre, fosc, ennegrit, sense llum.<i> Alba et atra discernere,</i> Cic., distingir el blanc del negre; <i>ater capillus</i>, Ov., cabell negre; <i>atrum vulnus</i>, Sil., ferida de la que raja sang negra, i molts exemples més. <i><b>Căpillus</b>, i</i>. (de <i>căput</i> o pot ser la contracció de <i>căput</i> i <i>pĭlus</i>). m. Cæs., Nep., Plin., Front., Varr., Cic. Cabell, cabellera.<i> Tondere capillum</i>, Plin., tallar-se els cabells; <i>erant illi compti capilli</i>, Cic., tenien ben pentinats els cabells, i més exemples. <i><b>Căput</b>, </i><i>ĭtis. </i>(d'origen incert). n. El cap (ja sigue d'home o d'animal), <i>nec pedes nec caput</i>, Cic., sense peus ni cap; i més. <i><b>Pĭlus</b>, i. </i>(d'origen fosc). m. Cic., pel, cabell. <i>Pilo contrario</i>, Plin., a contrapèl;<i> pili oculorum</i>, Plin., les pestanyes; i més. Així que, tornant a <i><b>atricapilla</b></i>, és pròpiament, que té negre el cabell, el cap o les plomes del cap en aquest cas. Original publicat per Eugeni Guzman © 2012.Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-17023551362678625912012-06-10T14:32:00.000-07:002012-07-15T10:03:55.058-07:00'Geologia del riu Sénia' Sortida GeoPort 12Com altres anys, el Grup de Recerca Científica Terres de l'Ebre, organitza, gràcies a l'Alvaro Arasa Tuliesa, Doctor en Ciències Geològiques, una profitosa sortida geològica per conèixer el nostre entorn, en aquest cas un recorregut que comença al riu sénia i s'endinsa per la Tinença de Benifassà fins arribar a Fredes, veient i entenent interessants accidents geogràfics del nostre entorn; calcàries marines, gestió de l'aigua, travertins, calcàries lacustres, recursos energètics, evidències paleoclimàtiques i altres curiositats fòssils.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-GEAVQe0GTzY/T9UKSxivqdI/AAAAAAAAD3k/yqNeQT6nS-I/s1600/Sortidageologicaports+(3+of+10).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="627" src="http://4.bp.blogspot.com/-GEAVQe0GTzY/T9UKSxivqdI/AAAAAAAAD3k/yqNeQT6nS-I/s640/Sortidageologicaports+(3+of+10).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una de les lliçons magistrals d'Alvaro Arasa</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-WAcB_-ht4uk/T9UKhjyczNI/AAAAAAAAD30/rQoij13-3jo/s1600/Sortidageologicaports+(2+of+10).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="412" src="http://2.bp.blogspot.com/-WAcB_-ht4uk/T9UKhjyczNI/AAAAAAAAD30/rQoij13-3jo/s640/Sortidageologicaports+(2+of+10).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Escoltant atentament les explicacions</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-uN6MvZtVTVo/T9UKcGqZFyI/AAAAAAAAD3s/eq_eh5m3aa4/s1600/Sortidageologicaports+(1+of+10).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="452" src="http://4.bp.blogspot.com/-uN6MvZtVTVo/T9UKcGqZFyI/AAAAAAAAD3s/eq_eh5m3aa4/s640/Sortidageologicaports+(1+of+10).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Travertí al Riu Sénia</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-fi_qpQsG_ow/T9UKv7LAoCI/AAAAAAAAD4E/QLu1lamJZtk/s1600/Sortidageologicaports+(4+of+10).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="http://1.bp.blogspot.com/-fi_qpQsG_ow/T9UKv7LAoCI/AAAAAAAAD4E/QLu1lamJZtk/s640/Sortidageologicaports+(4+of+10).jpg" width="528" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Observant una estratificació diaclasada<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-IftQKybDM7o/T9UKzb-W5SI/AAAAAAAAD4M/TGxPPiNKbgs/s1600/Sortidageologicaports+(5+of+10).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="560" src="http://1.bp.blogspot.com/-IftQKybDM7o/T9UKzb-W5SI/AAAAAAAAD4M/TGxPPiNKbgs/s640/Sortidageologicaports+(5+of+10).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Parada a Santa Maria de Benifassà</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-0MFUKE0nD-Y/T9UL_Axnh-I/AAAAAAAAD4k/IhpTa9LVzFM/s1600/Sortidageologicaports+(11+of+1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="608" src="http://2.bp.blogspot.com/-0MFUKE0nD-Y/T9UL_Axnh-I/AAAAAAAAD4k/IhpTa9LVzFM/s640/Sortidageologicaports+(11+of+1).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Oncolits en la pujada a Fredes</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-4WjIovxIZVM/T9UK2OMHsVI/AAAAAAAAD4U/lXzjaCcG2Xk/s1600/Sortidageologicaports+(7+of+10).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-4WjIovxIZVM/T9UK2OMHsVI/AAAAAAAAD4U/lXzjaCcG2Xk/s640/Sortidageologicaports+(7+of+10).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista des de Fredes</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-nZBWh9tAyc8/T9UK6dGIajI/AAAAAAAAD4c/LvoUnOkNP7I/s1600/Sortidageologicaports+(9+of+10).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="http://1.bp.blogspot.com/-nZBWh9tAyc8/T9UK6dGIajI/AAAAAAAAD4c/LvoUnOkNP7I/s640/Sortidageologicaports+(9+of+10).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pantà d'Ulldecona, vista de roques estratificades, després de l'excursió</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtQq5__rrsb2lMCTu7IsxRlGWeABOB_DvHoiV_HPz_NjpFrlaQ5QoUB-fT64ul1mvZmdokKaheHmbpMjNFN141A9z9qnV9ssmsZqHrR5Ldi_ljP0f1iQgAc66va8rGuetWTV40WzKaSro/s1600/Sortidageologicaports+(10+of+10).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="460" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtQq5__rrsb2lMCTu7IsxRlGWeABOB_DvHoiV_HPz_NjpFrlaQ5QoUB-fT64ul1mvZmdokKaheHmbpMjNFN141A9z9qnV9ssmsZqHrR5Ldi_ljP0f1iQgAc66va8rGuetWTV40WzKaSro/s640/Sortidageologicaports+(10+of+10).jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Forn del Vidre al Pantà d'Ulldecona</td></tr>
</tbody></table>
<br />Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-64705972453164205572011-07-09T09:58:00.000-07:002012-07-15T10:05:40.286-07:00El petit miracle de la floració<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-MgXVREBfUXI/ThhypnS2HqI/AAAAAAAADu0/kFFfZ-q32Ng/s1600/DSC00694.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="http://3.bp.blogspot.com/-MgXVREBfUXI/ThhypnS2HqI/AAAAAAAADu0/kFFfZ-q32Ng/s640/DSC00694.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Oxalis debilis</b> subsp. <b>corymbosa</b> al terrat de ca meua</td></tr>
</tbody></table>
Cada any esdevé un petit miracle per a la gran majoria de les plantes, la floració, però per què es produeix i quins factors són determinants en el procés?<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-wVOAbhk_0b8/Thh7JGCNQpI/AAAAAAAADu8/wLLCU6_FrpU/s1600/Digitalis+obscura+%25283+of+3%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-wVOAbhk_0b8/Thh7JGCNQpI/AAAAAAAADu8/wLLCU6_FrpU/s320/Digitalis+obscura+%25283+of+3%2529.jpg" width="244" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Digitalis obscura</b> L. als Ports</td></tr>
</tbody></table>
En les espècies silvestres, el procés evolutiu a configurat, en la genètica pròpia de cada espècie, el moment de floració òptim per a la fecundació i la producció màxima de llavors. Per a florir al moment adequat, les plantes deuen reconèixer les variacions externes que determinen el fenomen, com la durada del dia, anomenat foto-període o la temperatura. D'això s'infereix un estímul associat a les fulles quan estan exposades a un foto-període adequat a cada espècie, aquest estímul es transportaria al meristem apical, teixit embrionari, les cèl·lules del qual són capaces d'una activa divisió al extrem superior de la planta i del que depèn tot el creixement vegetatiu, gracies a la contínua producció de fulles i branques laterals. El meristem és, pròpiament el que es crea dividint-se o multiplicant-se. El teixit meristemàtic és així un teixit embrional, del que es formen altres teixits adults i diferenciats de manera diversa.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-gYkrXUYfXnw/Thh92qXZikI/AAAAAAAADvE/67fS4Kea7Mo/s1600/DSC00992.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="457" src="http://4.bp.blogspot.com/-gYkrXUYfXnw/Thh92qXZikI/AAAAAAAADvE/67fS4Kea7Mo/s640/DSC00992.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Narcissus assoanus</b> Dufour a la serreta de Godall</td></tr>
</tbody></table>
En resposta al estímul floral, el meriestem apical promou la formació de meristems florals que es desenvolupen en flors. Efectivament, dos gens responsables de la identitat del meristem floral (APETALA1 (AP1) i LEAFY (LFY)), exerceixen el paper d'interruptor en la planta per a la producció de flors. Quan els dos gens s'activen en un meristem, aquest adquireix l'identitat de merismen floral i comença a fabricar flors, si els dos gens romanen desactivats, el meristem es limita a produir fulles i branques indefinidament.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGF31uJ-2bb1fCmyeVrSjBEM01nhPkQ7JG3UjGcZLMZkMLvj9D7Zon-TBMOLh_exujmJFByiJ4AfxwpUtyfnMAT3HRPLxfabCy886xcXfuWDJ_UykigVoDJ74ZjtEG4qoZVpqgWuiUfGM/s1600/DSC03456.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGF31uJ-2bb1fCmyeVrSjBEM01nhPkQ7JG3UjGcZLMZkMLvj9D7Zon-TBMOLh_exujmJFByiJ4AfxwpUtyfnMAT3HRPLxfabCy886xcXfuWDJ_UykigVoDJ74ZjtEG4qoZVpqgWuiUfGM/s640/DSC03456.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Diplotaxis erucoides</b> L., a la serreta de Godall</td></tr>
</tbody></table>
Quasi la majoria de flors tenen, des de la perifèria cap al centre, sèpals, pètals, estams i carpels, però cada espècie es distingeix per la seva morfologia peculiar i per la disposició dels citats components. Aquest ordre és un tret que s'hereta, el que vol dir que aquesta informació deu ser transportada pel material genètic de la planta, per tant la posició relativa que ocupa una cèl·lula en un organisme indica a aquesta quina posició deu d'ocupar i quin tipus d'estructura ha de formar. Aquesta posició esdevé conduïda a través de les combinacions de proteïnes reguladores.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-M3DNmgezc44/ThiEBeiKPXI/AAAAAAAADvU/ntYY0WOld-U/s1600/rosa+silvestre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="537" src="http://4.bp.blogspot.com/-M3DNmgezc44/ThiEBeiKPXI/AAAAAAAADvU/ntYY0WOld-U/s640/rosa+silvestre.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Rosa sempervirens</b> L. al Mas de Comú, Montsià</td></tr>
</tbody></table>
Les plantes ornamentals més cotitzades són el resultat de mutacions monstruoses que han alterat el procés normal de generació de les formes silvestres, per exemple la Rosa sempervirens només té cinc pètals, mentre que la que trobem a les floristeries està completament farcida de pètals. Passa el mateix amb el clavell, la camèlia, el baladre i quasi totes les flors ornamentals, per un procés productiu capaç de reordenar i transformar a voluntat les flors des de fa moltes generacions de floricultors. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-41081808410896128552011-06-30T11:15:00.000-07:002012-07-15T10:06:40.650-07:00La flor dels déus: els clavellets, Dianthus broteri<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-0rRL9v1EgBw/TgpJ6Uv7VaI/AAAAAAAADrw/FvIyqQPcgsY/s1600/Dianthus+broteri+%25287+of+9%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="481" src="http://3.bp.blogspot.com/-0rRL9v1EgBw/TgpJ6Uv7VaI/AAAAAAAADrw/FvIyqQPcgsY/s640/Dianthus+broteri+%25287+of+9%2529.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-i5316hINzdc/TgpJ5cOGqEI/AAAAAAAADrs/Tee0E9ikMO4/s1600/Dianthus+broteri+%25285+of+9%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="201" src="http://2.bp.blogspot.com/-i5316hINzdc/TgpJ5cOGqEI/AAAAAAAADrs/Tee0E9ikMO4/s320/Dianthus+broteri+%25285+of+9%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
Els clavellets, <b>Dianthus broteri</b>, tenen una gran sinonímia i innumerables noms que corresponen a altres tantes varietats del clavell i la clavellina; en gallec per exemple se sol dir clavelinha, que com en castellà, s'acostuma a donar als clavells silvestres o bé als conreats que conserven la flor simple. En català també es diu clavell, claveller, clavellet, clavellina, clavellinera i clavell de bosc o clavell de pastor. </div>
<div style="text-align: left;">
Però de l'humil clavellet silvestre, tal com el trobem al camp, fins al clavell ornamental o clavell reventó hi ha un abisme. Els clavellets silvestres, van ser transformats pels hortolans floristes que van treballar infinits mestissos, formes que van cebar fins rebentar, desbordants de matèria floral, com les trobem ara a les floristeries amb funció ornamental, normalment per portar als difunts, íntimament relacionat amb el seu nom Dianthus, que vol dir propiament, la flor dels déus. </div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcQaIxWHfBbe7GBOZzq3uRP-UMYyoYue8kHkh9pf0fDdsWG1ZSn9vvORDzVX3X0ZfF34dwLUkZPsNOlkG1utHIWkD5wQrn-UUQX0sNjhGwEGSi6igpLr-J9DuJxxRjYW9r0DuXUY2XAYw/s1600/Dianthus+broteri+%25282+of+9%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcQaIxWHfBbe7GBOZzq3uRP-UMYyoYue8kHkh9pf0fDdsWG1ZSn9vvORDzVX3X0ZfF34dwLUkZPsNOlkG1utHIWkD5wQrn-UUQX0sNjhGwEGSi6igpLr-J9DuJxxRjYW9r0DuXUY2XAYw/s640/Dianthus+broteri+%25282+of+9%2529.jpg" width="513" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Destil·lant les flors, surt un col·liri finíssim i d'aigua nítida, Moreira en el seu Folklore Tortosí dóna més detalls en relació a aquest punt: 'No s'ha de fer servir una clavellina qualsevol, a de ser una clavellina que es posa a terra perquè arreli, la nit de Sant Joan. Un altre petit detall ens alliçona de la manera d'operar; no cal destil·lar la planta, sinó preparar una tisana, o altrament dit te, amb les flors de la singular clavellina. I, per tant, tampoc és necessari rentar-se els ulls amb ella, sinó endolcir-la i beure-la (Moreira, 1934). Segons es pot entendre, la tisana no tenia gaire efecte aplicada als ulls directament. No hi ha cap referència de la planta al Dioscòrides ni posteriorment, fins fa poc, la qual cosa fa pensar que la planta no té massa principis actius.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-4pPGtEtZ3PQ/TgpJ7puYq8I/AAAAAAAADr0/-1992ykHF4A/s1600/Dianthus+broteri+%25288+of+9%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="472" src="http://2.bp.blogspot.com/-4pPGtEtZ3PQ/TgpJ7puYq8I/AAAAAAAADr0/-1992ykHF4A/s640/Dianthus+broteri+%25288+of+9%2529.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-90RR88Mb1fc/TgpJ1MCkOdI/AAAAAAAADrk/8877FXz7E8M/s1600/Dianthus+broteri+%25281+of+9%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-90RR88Mb1fc/TgpJ1MCkOdI/AAAAAAAADrk/8877FXz7E8M/s400/Dianthus+broteri+%25281+of+9%2529.jpg" width="330" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
Etimologia: <b>Dianthus</b>, <i>diántus</i> m. síncopa lineana del grec <i>diósanthos</i> m. en Teofrast, un clavell conreat no olorós. Del grec <i>Zeús, Diós</i>, que és Déu i del grec <i>ánthos</i> n. flor, pròpiament la 'flor dels déus'.</div>
<div style="text-align: left;">
Etimologia <b>Broteri</b>, <i>Brotérous, oi</i> m. Félix da Silva d'Avellar (de sobrenom) Brotero (1744-1828), nascut en Santo Antāo do Tojal (Estremadura, Portugal), catedràtic i director del jardí botànic de la Universitat de Coimbra des de 1791 i dorector del Reial Jardí Botànic d'Ajuda (Lisboa) des de 1811.</div>
<div style="text-align: left;">
Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.</div>Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-15263664573822788472011-06-24T06:09:00.000-07:002011-06-26T10:10:09.905-07:00Experiment: visió 3D<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-xdv3Injl2wA/TgSI1e1jwtI/AAAAAAAADok/hgP9QSPju4c/s1600/Pi3D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-xdv3Injl2wA/TgSI1e1jwtI/AAAAAAAADok/hgP9QSPju4c/s1600/Pi3D.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> Pensant l'altre dia en les antigues imatges en 3 dimensions generades per ordinador, se me va acudir fer el mateix efecte amb fotografies; es tracta de prendre dues imatges, lleugerament desplaçades una de l'altra, i ajuntar-les amb la mida adequada per a que, fent un petit esforç i creuant la vista fins que el dos arbres es solapen, aconseguir veure una imatge en 3 dimensions realment nítida.</div> Si voleu podeu fer la prova a veure si aconseguiu veure-ho bé. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.<br />
Una altra imatge en 3D de paisatge de roques i vegetació:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-PxsLq37MAeU/TgdnzDP9GUI/AAAAAAAADpQ/Q7NS2S9VfwA/s1600/Captura+de+pantalla+2011-06-25+a+las+17.53.07.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-PxsLq37MAeU/TgdnzDP9GUI/AAAAAAAADpQ/Q7NS2S9VfwA/s1600/Captura+de+pantalla+2011-06-25+a+las+17.53.07.png" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-uGAgpgoQGVk/Tgdn1XckVRI/AAAAAAAADpU/odQl1SkB3Eo/s1600/Captura+de+pantalla+2011-06-25+a+las+17.58.27.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-uGAgpgoQGVk/Tgdn1XckVRI/AAAAAAAADpU/odQl1SkB3Eo/s1600/Captura+de+pantalla+2011-06-25+a+las+17.58.27.png" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div>Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-48954850740903691242011-06-20T11:28:00.000-07:002011-06-20T13:46:30.678-07:00Orquídies: Orquis gros<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX3hjDq6TurvB2iwFua6vTov6g2lMT5hgEEHUDbn2ELJKn3PhyphenhyphenQUmDElGu6bUhFtp0YZVafhMeT5E-Ad5Q-VpsAB0YiHzgnNURg40viGswVaYn4nKMyUh3z-zV6FaRgv8Hn0Rdft3bUZo/s1600/Orqui%25CC%2581dia1+%25283+of+6%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX3hjDq6TurvB2iwFua6vTov6g2lMT5hgEEHUDbn2ELJKn3PhyphenhyphenQUmDElGu6bUhFtp0YZVafhMeT5E-Ad5Q-VpsAB0YiHzgnNURg40viGswVaYn4nKMyUh3z-zV6FaRgv8Hn0Rdft3bUZo/s400/Orqui%25CC%2581dia1+%25283+of+6%2529.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'amic Manel fent fotos de l'orquis gros</td></tr>
</tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-9ZDNbBf7nAA/Tfyy-LvcuXI/AAAAAAAADnQ/lXC1uhJ0RN8/s1600/orqui%25CC%2581dia11+%25282+of+2%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-9ZDNbBf7nAA/Tfyy-LvcuXI/AAAAAAAADnQ/lXC1uhJ0RN8/s320/orqui%25CC%2581dia11+%25282+of+2%2529.jpg" width="270" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'Eugeni fent fotos a D. elata</td></tr>
</tbody></table> L'orquis gros, <b>Dactylorhiza elata</b>, altrament dita Orchis elata, és una de les orquídies de més alçada dels ports. Li agrada molt l'aigua. així que si preteneu veure-la teniu que anar a llocs amb aigua corrent, pel general en substrats calcaris amb alt grau d'humitat.<br />
Per alguns autors, espècies d'orquis s'hibriden allà on conviuen i els caràcters diagnòstics es superposen amplament, pel que consideren reunirles en una sola espècie, tanmateix admeten que D. elata és morfològicament diferent i està ben caracteritzada geogràficament. Encara que al territori el fenomen de la hibridació és especialment patent i de vegades és difícil de saber quina espècie tenim davant.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-Kq7EFcxCUiI/TfyzGfRpf6I/AAAAAAAADnY/ifRNBYWhGWE/s1600/Orqui%25CC%2581dia1+%25281+of+6%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="http://2.bp.blogspot.com/-Kq7EFcxCUiI/TfyzGfRpf6I/AAAAAAAADnY/ifRNBYWhGWE/s640/Orqui%25CC%2581dia1+%25281+of+6%2529.jpg" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dactylorhiza elata</td></tr>
</tbody></table><span class="Apple-style-span" style="-webkit-text-decorations-in-effect: underline;"></span><br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-92483iJ8Z1E/Tfy0pQRDEgI/AAAAAAAADnw/PoKZZ_GWjpc/s1600/Orqui%25CC%2581dia1+%25284+of+6%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-92483iJ8Z1E/Tfy0pQRDEgI/AAAAAAAADnw/PoKZZ_GWjpc/s320/Orqui%25CC%2581dia1+%25284+of+6%2529.jpg" width="245" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">D. elata, detall de la inflorescència</td></tr>
</tbody></table> Etimologia: <b>Dactylorhiza</b>, <i>dactylorhiza, ae</i> f. del grec <i>dáctylos, ou</i> m. Plini, dàtil, Plin., Cic., Col., dit i del grec<i> rhíza, ēs</i> f. arrel, tot plegat, pels tubercles més o menys palmatipartits.<br />
Etimologia: <b>elata</b>, del llatí <i>elátus, a, um</i>, alt, elevat, etc. participi passiu de lat. <i>effero</i>, portar fora de, treure // aixecar, elevar, etc. i aquest verb del llatí <i>e, ec, ex</i>, preverbi que indica procedència, punt de partida, i lat. <i>fero</i>, portar produir. f. Vitr. Acció d'aixecar o elevar; elevació. <i>Elatio atque altitudo orationis</i>, Cic., elevació i sublimidat d'estil. // Elevació de l'ànima, grandesa, noblesa. <i>Elatio et magnitudo animi</i>, Cic., sentiments nobles i elevats. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-olSN65QQkZ4/TfyzgPgKlwI/AAAAAAAADno/KHHrzAHrDdk/s1600/Orqui%25CC%2581dia1+%25286+of+6%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="http://4.bp.blogspot.com/-olSN65QQkZ4/TfyzgPgKlwI/AAAAAAAADno/KHHrzAHrDdk/s640/Orqui%25CC%2581dia1+%25286+of+6%2529.jpg" width="512" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dactylorhiza elata, detall de la flor</td></tr>
</tbody></table>Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-48204719046814155802011-06-15T14:43:00.000-07:002012-07-15T10:17:19.148-07:00Arquitectura rural: barraques o casetes de pedra en sec<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-fGL1prmT2Lg/Tfj6-xBrluI/AAAAAAAADmc/IQy4FxVT0kk/s1600/pedra+en+sec+%252811+of+12%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="http://3.bp.blogspot.com/-fGL1prmT2Lg/Tfj6-xBrluI/AAAAAAAADmc/IQy4FxVT0kk/s640/pedra+en+sec+%252811+of+12%2529.jpg" width="497" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Embocadura de barraca de llinda simple</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
L'àrea geogràfica mediterrània, d'escassa pluviositat i localitzada normalment a la tardor i més abundant a la primavera, predomina el paisatge de secà, i la pedra és la protagonista a la muntanya amb grans extensions de bancals i bancals com a principal constituent geològic del terreny. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Per aprofitar les zones de conreu a la muntanya, de vegades els pagesos han de treure les clapes superficials de pedra, remoure i transportar-les fora del conreu, aprofitant-les per a fer marges, dipòsits d'aigua, barraques, bancals, refugis, tanques, comptadors d'animals i molts més enginys d'aprofitament dels recursos. D'aquesta manera el pagès esdevé un autèntic agricultor-constructor i el resultat és un paisatge antropitzat i dominat per l'home.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhOjA7v_N30z2cqogm-l7QvoubZkH8PbOvHLnNAM-pIebA7QP0DTEK3tGcCoRQeiCl8tc_7P11d7AJ77VOCn60h5OrtyX1bvnXSmgVLgOWHsLmAG_VWfUgxfARssaXgzqs05YHzW6fe5Y/s1600/pedra+en+sec+%25288+of+12%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhOjA7v_N30z2cqogm-l7QvoubZkH8PbOvHLnNAM-pIebA7QP0DTEK3tGcCoRQeiCl8tc_7P11d7AJ77VOCn60h5OrtyX1bvnXSmgVLgOWHsLmAG_VWfUgxfARssaXgzqs05YHzW6fe5Y/s640/pedra+en+sec+%25288+of+12%2529.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista de barraca de planta quadrada</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"><br />
</span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-gF3iq-DrlMc/Tfj66K8hn4I/AAAAAAAADmU/SzUzweubfwY/s1600/pedra+en+sec+%25289+of+12%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="http://1.bp.blogspot.com/-gF3iq-DrlMc/Tfj66K8hn4I/AAAAAAAADmU/SzUzweubfwY/s640/pedra+en+sec+%25289+of+12%2529.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista exterior del sostre acabat amb reble</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-4jkFeHvJZe8/Tfj68aCaToI/AAAAAAAADmY/WOXnjZhL0nA/s1600/pedra+en+sec+%252810+of+12%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="393" src="http://2.bp.blogspot.com/-4jkFeHvJZe8/Tfj68aCaToI/AAAAAAAADmY/WOXnjZhL0nA/s640/pedra+en+sec+%252810+of+12%2529.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista interior de la volta i la deformació dels anells circulars<br />
que van adaptant-se a la planta quadrada</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Les barraques de pedra en sec són una senya d'identitat de la nostra terra, tanta pedra dóna com a resultat el seu aprofitament, els pagesos han desenvolupat un domini del treball de la pedra que es tradueix en construccions de barraques com les que veieu a les fotos, dos exemples d'arquitectura de pedra en sec. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-wtKNERZepcI/TfklayTXedI/AAAAAAAADms/hftRpE9DEBE/s1600/Eugeni3+%25281+of+1%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-wtKNERZepcI/TfklayTXedI/AAAAAAAADms/hftRpE9DEBE/s320/Eugeni3+%25281+of+1%2529.jpg" width="320" /></a> Les barraques són construccions de pedra en sec sense cap tipus de tractament a la pedra, estan construïdes sobre una ampla paret circular, quadrada o rectangular, puja la paret una alçada d'un metre a dos, fins que comença a reduir-se en cúpula cònica o parabòlica per aproximació successiva de pedres planes molt ben encaixades i que fan filades de perímetre decreixent fins tancar la cúpula amb una pedra clau. Cada filada de pedres es sustenta per ella mateixa fent-se forta per compressió simple i no cal cap tipus de bastida per la seva construcció. El sistema de construcció és tant sòlid que hi ha molt poques barraques assolades o parcialment caigudes. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-BjdQiU_hx64/Tfkkx96-ECI/AAAAAAAADmo/3aQnIg14_fo/s1600/Diari+bo+%25281+of+1%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="507" src="http://4.bp.blogspot.com/-BjdQiU_hx64/Tfkkx96-ECI/AAAAAAAADmo/3aQnIg14_fo/s640/Diari+bo+%25281+of+1%2529.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Apunts i esquemes de les barraques exposades amb mides</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-VW8Lw3WFAxI/Tfj6syVwwKI/AAAAAAAADmA/q77rAOLPCcE/s1600/pedra+en+sec+%25284+of+12%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="356" src="http://4.bp.blogspot.com/-VW8Lw3WFAxI/Tfj6syVwwKI/AAAAAAAADmA/q77rAOLPCcE/s640/pedra+en+sec+%25284+of+12%2529.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Barraca de planta quadrada integrada al marge, utilitzant-lo com a paret</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMwAQF18_DdwGkwJgKMbPet1iVM0ie23r7UBC7A8mcJLyeYwLotuFCgO0nvRVzLdt7ghkMlgs5apWwx3B2G0DIUQTNWKIgIRMCH5xmfrvHSVH5vmJVNqvdlvmCyXNw7tPizl3xWZ6uu30/s1600/pedra+en+sec+%25285+of+12%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMwAQF18_DdwGkwJgKMbPet1iVM0ie23r7UBC7A8mcJLyeYwLotuFCgO0nvRVzLdt7ghkMlgs5apWwx3B2G0DIUQTNWKIgIRMCH5xmfrvHSVH5vmJVNqvdlvmCyXNw7tPizl3xWZ6uu30/s640/pedra+en+sec+%25285+of+12%2529.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Embocadura de barraca de llindar simple curta</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-e0IEyCf2MPM/Tfj6x0gvebI/AAAAAAAADmI/5RlzFGbFhw8/s1600/pedra+en+sec+%25286+of+12%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-e0IEyCf2MPM/Tfj6x0gvebI/AAAAAAAADmI/5RlzFGbFhw8/s320/pedra+en+sec+%25286+of+12%2529.jpg" width="222" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista interior de l'arrencada de la volta<br />
des dels murs de planta</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkxg4MdlkmclYYB0enhgWVjxtUYojlywoovmrXuRTVNB5C9VZR9iADeur660yWCcXaZvtZEFOx0bHmw7g8E2GyvkDzQQpR1w3yTGhLYaN61ugWyM_f-IKIKlHo_f3SQliHVwqfQRNIB9o/s1600/pedra+en+sec+%25287+of+12%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkxg4MdlkmclYYB0enhgWVjxtUYojlywoovmrXuRTVNB5C9VZR9iADeur660yWCcXaZvtZEFOx0bHmw7g8E2GyvkDzQQpR1w3yTGhLYaN61ugWyM_f-IKIKlHo_f3SQliHVwqfQRNIB9o/s320/pedra+en+sec+%25287+of+12%2529.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cocó o escudeller de paret</td></tr>
</tbody></table>
Els dos exemples exposats, són de planta quadrada i és menys abundant que la rodona perquè la seva complexitat constructiva augmenta considerablement pel pas tècnic de la planta quadrada a la cúpula cònica, això es resolt mitjançant la intersecció geomètrica dels anells circulars de la volta i el murs de la planta adaptant-se progressivament.<br />
L'interior de la barraca es deixa tal qual s'ha construït, amb la pedra vista i sense cap obertura més que la d'entrada, de vegades un cocó o escudeller per tal de guardar coses una mica elevat del sòl i incrustat al mur, algun banc per seure i de vegades una menjadora, també algunes pedres poden fer de foguer.<br />
<br />
<br />
La gran dependència de les barraques i la seva adaptació al terreny, fa que adopten formes variadíssimes i també dimensions irregulars. Per construir la barraca fa falta gran quantitat de pedra de diverses mides i formes i estan relacionades directament amb el tipus de conreu existent i les dimensions de la finca.<br />
Encara es pot trobar, avui en dia, certa tradició de construcció de pedra en sec promoguda per alguns ajuntaments i entitats, darrers continuadors d'un tipus de construcció que es remunta al mateix neolític. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com1043516 Godall, Espanya40.630579381558391 0.457571071895586140.59189988155839 0.39664457189558611 40.669258881558392 0.5184975718955861tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-47443366554173840642011-06-09T11:31:00.000-07:002012-07-15T10:18:09.901-07:00Orquídies: el barreret o flor caputxina<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-rKjRTpYEE5U/TfCQCKtmRBI/AAAAAAAADks/jL1iGm_A0sI/s1600/Anacamptis+piramidalis+%25281+of+3%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://1.bp.blogspot.com/-rKjRTpYEE5U/TfCQCKtmRBI/AAAAAAAADks/jL1iGm_A0sI/s640/Anacamptis+piramidalis+%25281+of+3%2529.jpg" width="441" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-dDtg6YP0Xh4/TfCQg7ztmZI/AAAAAAAADk4/_FIRB7toIvU/s1600/mas+de+comu+%252816+of+26%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="160" src="http://4.bp.blogspot.com/-dDtg6YP0Xh4/TfCQg7ztmZI/AAAAAAAADk4/_FIRB7toIvU/s200/mas+de+comu+%252816+of+26%2529.jpg" width="200" /></a></div>
Passejant pel camp ara, hi ha una orquídia que és fàcil de trobar, perquè és molt freqüent i visible per la seva espectacularitat quan està florida. El barreret o flor caputxina, <b>Anacamptis pyramidalis</b> desenvolupa a la part de dalt del peduncle, una inflorescència cònica amb quantitat de floretes de color roseta i que destaca molt als prats i les garrigues, és molt comuna al Montsià a les zones assolellades. Aquestes fotos son preses al Mas de Comú fa pocs dies i encara es pot trobar la flor a les zones una mica més altes que fa més fresqueta.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-bcT_sucL5ec/TfCQECR2rBI/AAAAAAAADkw/bMCg5HWKcWc/s1600/Anacamptis+piramidalis+%25282+of+3%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://2.bp.blogspot.com/-bcT_sucL5ec/TfCQECR2rBI/AAAAAAAADkw/bMCg5HWKcWc/s640/Anacamptis+piramidalis+%25282+of+3%2529.jpg" width="529" /></a></div>
<br />
La intensitat del color de les flors varia notablement, inclús en la mateixa població, anant del rosa claret al púrpura intens. Determinades plantes amb les tijes més curtetes i la flor quasi blanca, se la classifica com una subespècie dita <b>Anacamptis pyramidalis var. brachystachys</b>, però jo no la tinc vista per cap lloc de la nostra zona.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-kgwTdjEP6ro/TfCQGIeA1oI/AAAAAAAADk0/k0fGcNMyb7I/s1600/Anacamptis+piramidalis+%25283+of+3%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="512" src="http://3.bp.blogspot.com/-kgwTdjEP6ro/TfCQGIeA1oI/AAAAAAAADk0/k0fGcNMyb7I/s640/Anacamptis+piramidalis+%25283+of+3%2529.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Etimologia: <b>Anacamptis</b>, de <i>anacamptis, idis</i>. i aquests del llatí <i>ănăcamptŏs, ōn.</i> adj. Capel. tornat del revés, f. del grec <i>anacámptō</i>, format per <i>ana</i>, esquena, part de darrera i <i>kamptein</i>, que és doblegar, torçar; pròpiament, doblegar o torçar del revés; segons el més probable, és perquè el retinacle del polini en l'antera està lateralment corbat en forma subcilíndrica o una altra cosa que se m'escapa.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Etimologia: <b>pyramidalis</b>, de<i> pyramidalis, e.</i> del llatí <i>pyramis</i>, adj. Boeth. és un neolatinisme que vol dir piramidal, de forma de piràmide, aquest del grec <i>pyramís, ídos</i> f. Cic., Plin., Mart.; en llatí <i>pyramis, idis</i> f.; amb el sufix <i>alis, ale,</i> que vol indicar relació, en l'<i>Anacamptis pyramidalis,</i> per la forma de la inflorescència, en forma piramidal. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.</div>Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com14Mas de Comú, Ulldecona, Montsià, Catalunya40.611607001100076 0.5215068881835804940.538056001100074 0.41386938818358049 40.685158001100078 0.62914438818358054tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-59423268177324452022011-06-06T06:36:00.000-07:002012-07-15T10:19:22.539-07:00Fòssils de la nostra zona: Homoeorhynchia meridionalis<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-Qf_YTLqUa38/TeyUM5dkOEI/AAAAAAAADkE/iMwDW0V_0ck/s1600/Homoeorhynchia+acuta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://3.bp.blogspot.com/-Qf_YTLqUa38/TeyUM5dkOEI/AAAAAAAADkE/iMwDW0V_0ck/s640/Homoeorhynchia+acuta.jpg" width="508" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-5FQQYussZCo/TeyUOGtlXFI/AAAAAAAADkI/r710BtGjOtE/s1600/Homoeorhynchia+acuta1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="272" src="http://3.bp.blogspot.com/-5FQQYussZCo/TeyUOGtlXFI/AAAAAAAADkI/r710BtGjOtE/s320/Homoeorhynchia+acuta1.jpg" width="320" /></a></div>
Aquest fòssil, trobat a les muntanyes d'Alfara de Carles, als Ports de Tortosa-Beseit, és un Braquiòpode de la família dels Rhynchonellidae. Els braquiòpodes, són animals marins que no formen colònies, viuen fixats al substrat i posseeixen una petxina formada per dos valves, una dorsal i l'altra ventral, que no són iguals; la ventral altrament dita major, sol ser més llarga i més voltada que la dorsal o menor, a cadascuna d'elles es distingeixen la vora anterior o frontal, les laterals i la posterior, a més de l'àpex constituït per la part més antiga de la valva i situat sempre més prop de la vora posterior que de l'anterior, té també dos braços tentaculars, situats a dreta i esquerra de la boca i generalment enrotllats en espiral.<br />
L'etimologia de <b>braquiòpode</b> ve del grec <i>brachion</i>, braç, y de<i> pous, podós</i>, peu, perquè es fixa al substrat amb un peu i te dos braços, que és tot el que s'aprecia de l'animalet.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-dZZBjSaiyzs/TeyUPJzxGVI/AAAAAAAADkM/EluJbDxKsww/s1600/Homoeorhynchia+acuta2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="542" src="http://4.bp.blogspot.com/-dZZBjSaiyzs/TeyUPJzxGVI/AAAAAAAADkM/EluJbDxKsww/s640/Homoeorhynchia+acuta2.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Els braquiòpodes van ser summament nombrosos en les eres antigues; apareixen ja en la formació cambriana, són abundantíssims en la silúrica i el la devónica, disminuint a la carbonífera i en el permià i augmenten de nou en la juràssica, per disminuir una altra vegada al final de la cretàcica i quedar reduïts a la terciària, si fa no fa, als avui vivents.<br />
Per a la seva classificació es té principalment en compte, l'absència o presència de xarnera, l'esquelet dels braços tentaculars i les impressions dels músculs a l'interior de la petxina.<br />
<div class="p1">
Antigament s'havien inclòs els braquiòpodes entre els mol.luscs, per tenir, com molts d'ells una petxina bivalva; la semblança entre les dues petxines, però, no és més que aparent, en els mol.luscs bivalves hi ha dos valves laterals i el dels braquiòpodes hi una dorsal i una altra ventral, a part de l'organització de l'animal que és, en un i altre grup, completament diferent.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-ZdWZJZJ8wlI/TeyUQbduhbI/AAAAAAAADkQ/w4KLB1TnCGg/s1600/Homoeorhynchia+acuta4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://3.bp.blogspot.com/-ZdWZJZJ8wlI/TeyUQbduhbI/AAAAAAAADkQ/w4KLB1TnCGg/s640/Homoeorhynchia+acuta4.jpg" width="611" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Cal destacar la gran quantitat que es poden trobar als Ports, normalment on es troba un hi ha molts més. L'espècie Homoeorhynchia meridionalis, té una gran dispersió i sol estar associada al Juràssic fa o no fa. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.</div>Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-91509296875553035602011-05-31T15:31:00.000-07:002011-06-06T04:17:15.023-07:00Hàbitats prioritaris: fonts naturals petrificants amb formació de travertí<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-e3nNRaXKZg4/TeJsmwFhVRI/AAAAAAAADhg/z4hpTXfmK3M/s1600/raco_dels_presseguers_1_of_1_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="220" src="http://2.bp.blogspot.com/-e3nNRaXKZg4/TeJsmwFhVRI/AAAAAAAADhg/z4hpTXfmK3M/s400/raco_dels_presseguers_1_of_1_.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Racó del presseguer</td></tr>
</tbody></table><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAhKkor-iKhRLxoQ3RiOHezbcf7iMWhwAf7xdWjJkIDUa3EAGZO9gRErWTyrVvQDjCY0bDOsVUT6VCs2ww0gbdNzEsvKj2o4d9aRDWSl6_M2Kkmxz0joSOioAjlTcnxiYNNuult63wExY/s1600/traverti%25CC%2581+%25281+of+1%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="143" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAhKkor-iKhRLxoQ3RiOHezbcf7iMWhwAf7xdWjJkIDUa3EAGZO9gRErWTyrVvQDjCY0bDOsVUT6VCs2ww0gbdNzEsvKj2o4d9aRDWSl6_M2Kkmxz0joSOioAjlTcnxiYNNuult63wExY/s200/traverti%25CC%2581+%25281+of+1%2529.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Travertí del Salt d'en Robert</td></tr>
</tbody></table> La vegetació dominada per criptògames que creixen en fonts naturals calcàries permanents o semipermanents, contribueix activament a la formació de travertí. Es tracta d'una roca orgànica, composta per gran quantitat de carbonat càlcic que va precipitant sobre els briòfits. Entre aquest una de les espècies més característiques és la molsa Cratoneuron commutatum. Es tracta d'un hàbitat extremadament fràgil que alberga espècies que no es poden desenvolupar en altres ambients.<br />
<div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-oDNmj-6ILvk/TeVr97yGEWI/AAAAAAAADi0/Fa_P68Hq1Gk/s1600/salt+d%2527en+robert+2+%25281+of+1%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</a></div> En l'actualitat sobreviuen un reduït nombre de bons exemples de fonts naturals petrificants. El travertí típic es desenvolupa sobre fonts naturals calcàries, no obstant, les comunitats també es poden veure en la part superior de petits salts d'aigua que flueixen en barrancs de muntanya ben conservats.<br />
<br />
</div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-oDNmj-6ILvk/TeVr97yGEWI/AAAAAAAADi0/Fa_P68Hq1Gk/s1600/salt+d%2527en+robert+2+%25281+of+1%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="311" src="http://3.bp.blogspot.com/-oDNmj-6ILvk/TeVr97yGEWI/AAAAAAAADi0/Fa_P68Hq1Gk/s400/salt+d%2527en+robert+2+%25281+of+1%2529.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Salt d'en Robert</td></tr>
</tbody></table><br />
Les fonts naturals petrificants actives i la vegetació que acompanya són un hàbitat adequat per a un gran nombre d'invertebrats i espècies rares, com caragols protegits, pegellides d'aigua dolça, artròpodes diversos, insectes com odonats i efímeres rares que requereixen aigües netes.</div><div> Aquest tipus d'hàbitat a estat greument alterat per l'home com a resultat de l'adaptació de les fonts per a usos recreatius o per al desviament de l'aigua per a l'ús humà.</div><div> L'ús turístic de llocs tan fràgils a suposat un gran impacte negatiu, com al Salt d'en Robert i el Racó dels Presseguers, on la presència humana deteriora i embruta el medi.</div><div><br />
</div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-ZehFcHlv6M0/TeJ1CxFN5mI/AAAAAAAADho/pDiweNfNF4o/s1600/Pinguicula+dertosensis+%25281+of+1%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="228" src="http://1.bp.blogspot.com/-ZehFcHlv6M0/TeJ1CxFN5mI/AAAAAAAADho/pDiweNfNF4o/s400/Pinguicula+dertosensis+%25281+of+1%2529.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://eugeniguzman.blogspot.com/2011/05/flora-amenacada-pinguicula-dertosensis.html">Pinguicula dertosensis</a></td></tr>
</tbody></table><div><br />
</div><div> En l'àmbit del projecte LIFE de "Conservació d'hàbitats prioritaris", s'ha aconseguit conrear amb èxit algunes de les espècies més rares i al mateix temps, característiques de les fonts naturals petrificants com <a href="http://eugeniguzman.blogspot.com/2011/05/flora-amenacada-pinguicula-dertosensis.html">Pinguicula dertosensis</a> i altres. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.</div>Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-61072858620714264032011-05-29T15:01:00.000-07:002011-05-29T15:01:34.909-07:00L'herba del Centaure, Centaurium erythraea<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-P5ZqIisnCKo/TeJOnQfhxZI/AAAAAAAADhE/dGngXrHmvF8/s1600/Centaurium+erythraea+%25285+of+8%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="341" src="http://4.bp.blogspot.com/-P5ZqIisnCKo/TeJOnQfhxZI/AAAAAAAADhE/dGngXrHmvF8/s400/Centaurium+erythraea+%25285+of+8%2529.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-gdyQgh5w4Dc/TeJOjtBQaGI/AAAAAAAADg4/lvW300Az0to/s1600/Centaurium+erythraea+%25281+of+8%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="147" src="http://2.bp.blogspot.com/-gdyQgh5w4Dc/TeJOjtBQaGI/AAAAAAAADg4/lvW300Az0to/s200/Centaurium+erythraea+%25281+of+8%2529.jpg" width="200" /></a></div> Aquesta temporada és quan més floretes es troben al camp, a la serreta de Godall hi ha zones que han deixat d'estar conreades i que no tenen arbres ni arbusts grans, així que són bons llocs per a que creixin herbes de port baix de cicle anual o bianual, quan es donen condicions favorables hi ha rogles molt grans i colorits d'espècies que es barallen pel lloc. L'herba centaura o pericó vermell és una de les que quan troba un lloc adequat creix en molta quantitat, té les flors roses i més rarament blanques i disposades en cimes corimbiformes.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-8azqFxf5JLg/TeJOkmsTyxI/AAAAAAAADg8/dWGK0FMm9cg/s1600/Centaurium+erythraea+%25282+of+8%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/-8azqFxf5JLg/TeJOkmsTyxI/AAAAAAAADg8/dWGK0FMm9cg/s400/Centaurium+erythraea+%25282+of+8%2529.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFk6Tu1s7KBJTCId9WeKGhrkBjOnyGs3Qg9kY04D_VvZhyczNW0lo9pBK8k97cDCOJ8Dxu7SnmskjQVtiwrMZBI4jkawBku9oZLChHp3aheAaSvsO0K3bKYpn339gOHMbBx4ZbAfaYp_I/s1600/Centaurium+erythraea+%25287+of+8%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFk6Tu1s7KBJTCId9WeKGhrkBjOnyGs3Qg9kY04D_VvZhyczNW0lo9pBK8k97cDCOJ8Dxu7SnmskjQVtiwrMZBI4jkawBku9oZLChHp3aheAaSvsO0K3bKYpn339gOHMbBx4ZbAfaYp_I/s200/Centaurium+erythraea+%25287+of+8%2529.jpg" width="200" /></a> Dioscórides tracta d'aquesta herba centaura al capítol 7 del llibre II, i la considera útil per soldar les ferides i netejar les llagues. Andrés de Laguna afegeix el següent comentari: "La centaurea es diu vulgarment <i>fel terrae,</i> que vol dir fel de la terra, pel seu excessiu amargor... té la gran virtut de dessecar les nafres i soldar les fresques ferides... la seva cocció torna els cabells rossos com fils d'or, d'aquest efecte es deia <i>biondella</i> per molts llocs de Itàlia, que és el mateix que rossadora" (que fa ros el cabell).<br />
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-9R1kI9YeWDA/TeJoI3K-ISI/AAAAAAAADhY/81ijY7NVda0/s1600/Centaurium+erythraea+%25288+of+8%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-9R1kI9YeWDA/TeJoI3K-ISI/AAAAAAAADhY/81ijY7NVda0/s320/Centaurium+erythraea+%25288+of+8%2529.jpg" width="208" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFk6Tu1s7KBJTCId9WeKGhrkBjOnyGs3Qg9kY04D_VvZhyczNW0lo9pBK8k97cDCOJ8Dxu7SnmskjQVtiwrMZBI4jkawBku9oZLChHp3aheAaSvsO0K3bKYpn339gOHMbBx4ZbAfaYp_I/s1600/Centaurium+erythraea+%25287+of+8%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</a> Tornant a la curació de ferides referides per Dioscórides i Laguna, existeix un mite que parla de Quiró, a qui anomenen el més just entre els centaures; a aquest centaure benfactor se li atribueix el ser el primer que es va servir de les plantes per curar les malalties, en commemoració d'això s'ha donat el nom de <i>Chironion</i> o <i>Centaurea</i> a una herba, de la qual rail tenia la virtut de desviar les serps, matar-les amb la seva olor acre o fer-les inofensives, aquesta herba és <b>Cantaurium erythraea</b>. El nom de Quiró bé del llatí c<i>hiron</i>, a aquest del grec <i>cheiron</i> que és pròpiament mà destra.<br />
Etimologia: <b>Centaurium</b>, del llatí <i>centaurĭum, ĭi</i>. n. Plin. <i>Centaurïa, æ</i>. (del grec <i>kentaúreia</i>). f. Apul., Isid. Centaurea, centaura (planta). I aquesta de <i>centaurus, i.</i> (del grec <i>kéntauros</i>)., Hor. Centaure, monstre fabulós, meitat home, meitat cavall; especialment Quiró, el més savi i just de tots els centaures.<br />
Etimologia: <b>erythraea</b>, del grec <i>erythros</i>, el color vermell, pel color de les flors. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQt09zmGKDeZh9g7_Ig5zEqEdSf8hIV7y14UY_v_zwAYnq5uUMl1Cj5EJjeKbmmOj4xGKCcBu_L2QUuUAoQWDOBS-_NY3fkcqcoRf8d78ECH23kT2KBfhz1fI43nhrbpCEhwSiR-1lMPs/s1600/Centaurium+erythraea+%25284+of+8%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="323" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQt09zmGKDeZh9g7_Ig5zEqEdSf8hIV7y14UY_v_zwAYnq5uUMl1Cj5EJjeKbmmOj4xGKCcBu_L2QUuUAoQWDOBS-_NY3fkcqcoRf8d78ECH23kT2KBfhz1fI43nhrbpCEhwSiR-1lMPs/s400/Centaurium+erythraea+%25284+of+8%2529.jpg" width="400" /></a></div>Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-7923102168390749602011-05-26T14:24:00.000-07:002011-05-26T15:56:29.638-07:00Microfauna endèmica de la nostra zona: Pseudoescorpí, Chthonius mahnerti<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-3sKSY_liUd0/Td0HN-dJKTI/AAAAAAAADgA/6Cq4tG8_mTI/s1600/Chthonius+sp+%25282+of+2%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="316" src="http://1.bp.blogspot.com/-3sKSY_liUd0/Td0HN-dJKTI/AAAAAAAADgA/6Cq4tG8_mTI/s400/Chthonius+sp+%25282+of+2%2529.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> Aquest exemplar, trobat a la serreta de Godall, a la part alta de la Torra, és l'espècie del subgènere de major mida de les que es troben per la zona. Tot plegat te una mesura de cap a cua de no més de 2 mm. Com és un caçador, les peces que caça són de la seva mida, com colèmbols, àcars molt menuts i microinsectes. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> L'espècie presenta accentuats caràcters troglobiomorfs, és a dir viu a les fosques, al subsòl i a les coves, per això no te ulls, el que fa pensar en una bona adaptació a medi subterrani. Com podreu comprendre, és molt difícil de veure i de trobar, per la mida i per l'hàbitat.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> Aquest <b>Chthonius mahnerti</b> deu pertànyer al subgènere <b>Ephippiochthonius</b> que és el que es troba al medi subterrani superficial, ja que algunes espècies han colonitzat el medi hipogeu, el que ha donat lloc a diversos endemismes, com aquest.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> Com tots els troglobis, de presència reduïda, endèmica i restringida a alguna cavitat o a rogles del subsòl, el seu estat de conservació és vulnerable. No hi ha cap dada sobre el volum de poblacions i és summament difícil mesurar l'extensió de la superfície que colonitza, la seva supervivència està subjecta a que es mantinguin les constants físiques al macís càrstic .</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-ocYnTXuh42M/Td0HMxfHvGI/AAAAAAAADf8/v3retnZO_Xc/s1600/Chthonius+sp+%25281+of+2%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="208" src="http://2.bp.blogspot.com/-ocYnTXuh42M/Td0HMxfHvGI/AAAAAAAADf8/v3retnZO_Xc/s400/Chthonius+sp+%25281+of+2%2529.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> Etimologia: <b>Chthonius</b> del llatí <i>chthŏnĭus, ĭi</i>. n. pr. m. Ov. Nom d'un centaure. // Stat. Nom d'un guerrer. Aquesta és tota la informació que he localitzat. Però si té relació amb centaure és perquè en mitologia, són figures quimèriques caçadores. En quan a l'etimologia de centaure, uns diuen que ve de gr. <i>centein</i>, caçador i <i>taurus</i>, bou, altres diuen que del gr. <i>centein</i>, caçador i <i>auros</i>, llebre, coincidint amb els monuments figurats, que representen als centaures com un poble de caçadors. D'altra banda no hi ha cap referència respecte a l'etimologia de <b>mahnerti</b>, és de suposar que serà el nom del que va nomenar o descubrir el bitxet.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> Etimologia: <b>Ephippiochthonius, </b>de <i>ĕphippĭum, ĭi.</i> (del gr. <i>ephíppion</i>). n. Cic. Cæs. Humus, capa superior del sòl. Capa fina superior d'alguna cosa, mantellina. <i>Equites ephippiati</i>, Cæs., soldats de cavalleria muntats sobre mantellines i no sobre la cadira.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> Etimologia: <b>Pseudoescorpí</b>, del gr. <i>pseúdos</i>, derivat de <i>pseúdein</i>, enganyar. adj. amb la significació pròpia de fals, fingit. I de <i>scorpĭo, ŏnis</i>. (del gr. <i>skorpios</i>). m. Plin. Escorpió, insecte verinós. // Isid. Instrument en el que es castigava als delinqüents, format per una vara nuosa, armada de puntes de ferro. Per tant, pseudoescorpí és amb fingida aparença d'escorpí. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.</div>Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-56448709517322102052011-05-20T04:33:00.000-07:002012-11-03T12:12:17.002-07:00Orquídies: Curraià vermell i Curraià blanc<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-3jXQ9j3BPtk/TdYh1DnBvjI/AAAAAAAADdk/oEJdNnuFmCE/s1600/Cephalanthera+rubra+%25284+of+6%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://3.bp.blogspot.com/-3jXQ9j3BPtk/TdYh1DnBvjI/AAAAAAAADdk/oEJdNnuFmCE/s640/Cephalanthera+rubra+%25284+of+6%2529.jpg" width="489" /></a></div>
<br />
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-MPj7ONM_nnI/TdYhztX2_qI/AAAAAAAADdg/mhjcY6dHc_w/s1600/Cephalanthera+rubra+%25281+of+6%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-MPj7ONM_nnI/TdYhztX2_qI/AAAAAAAADdg/mhjcY6dHc_w/s200/Cephalanthera+rubra+%25281+of+6%2529.jpg" width="133" /></a> Ara mateix estem en plena temporada d'orquídies, si sortiu al camp no tardareu ni cinc minuts en començar a vore diverses espècies que habiten la nostra zona, sobre tot al Montsià, però també a la serreta de Godall i als Ports, on potser hi ha més de vint espècies, com les muntanyes tenen molta alçada, es pot trobar la mateixa espècie tota florida a la part baixa i no més les fulles basals a la part alta.<br />
Aquí vos porto dos espècies emparentades, de fet son del mateix gènere, la <b>Cephalanthera rubra</b> (Curraià vermell) i la <b>Cephalanthera longifolia</b> (Curraià blanc), estan trobades al mateix bosc de Pinassa, per una sendera que puja a la Font del Paradís, en excursió curteta i fàcil, des de l'àrea de lleure de la Vall. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisA4EBITNDpeqV6DNY1-BE7TKshwMsGTeCYG3B0C1zN_72ssBMfwmAqvHX-fabNECyEkaNAHHluucjGR4pcvkWFYyx22r4Bf_NmvO6SN3H1tIdRtPRA_LA_25h6fJwVkeb_ZHiJBJwstY/s1600/Cephalanthera+rubra.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="366" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisA4EBITNDpeqV6DNY1-BE7TKshwMsGTeCYG3B0C1zN_72ssBMfwmAqvHX-fabNECyEkaNAHHluucjGR4pcvkWFYyx22r4Bf_NmvO6SN3H1tIdRtPRA_LA_25h6fJwVkeb_ZHiJBJwstY/s400/Cephalanthera+rubra.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Diu Joan Coromines al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, que <b>Curraià</b> és nom d'una orquídia segons DFa,: Pot ser del nom del poblet de Correà prop de Cardona? (cf. E.T.C. I, 235; Aebisquer, Ét. de Top. Cat., 84). Això és tota referència trobada de l'etimologia de Curraià.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Etimologia: <b>Cephalanthera</b> de <i>Cephalanthera, -ae</i> f. del gr. <i>kephalē, -ês</i> f. cap, en forma de cap, etc., en llatí <i>cephăllæum, i</i>. (del gr. <i>kephálaion</i>). n. Lucil. El cap. I del llatí <i>anthera, -ae, </i>f. remei compost per flors. // bot. <i>anthera</i> del gr. <i>anthēros, -á, -ón</i>, això és florit, del gr. <i>ánthos, -ous</i>, n. flor. Segons L. C.M. Richard per la forma de l'antera ± redona. També <i>anthēra, æ</i>. (del gr. <i>anthērá</i>). f. Plin., Cels., C.-Aur. Medicament preparat a base de flors per a curar les úlceres de la boca.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-nYg8j76mKq0/TdYh3ka7f2I/AAAAAAAADds/UBK1lbPSDII/s1600/Cephalanthera+rubra+%25286+of+6%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://3.bp.blogspot.com/-nYg8j76mKq0/TdYh3ka7f2I/AAAAAAAADds/UBK1lbPSDII/s640/Cephalanthera+rubra+%25286+of+6%2529.jpg" width="444" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Etimologia: <b>rubra</b> de<i> Rŭbĕr, bra, brum.</i> (de l'arrel <i>ru-</i> com <i>rufus</i>, etc.). adj. Lucr., Hor., Virg., Ov., vermell, ros, colorit, encès. <i>Rivos rubro sanguini inficere</i>, Hor., tenyir les aigües dels rius amb roja sang; <i>ruber panus cruore</i>, Hor., tela roja de sang; <i>quos aurora suis rubra colorat equis</i>, Prop., a qui l'encesa aurora coloreix amb els rajos que llancen els seus cavalls; s<i>ol prœcipitem oceani rubro lavit œquore currum</i>, Virg., el sol precipita el seu carro en les vermelles ones de l'oceà. // <i>Leges rubræ</i>, Juv., Lleis compreses baix un títol que s'escrivia amb tinta vermella. // <i>Rubra canicula</i>, Hor., ardorosa canícula... Així més. I és pel color de les flors rosàcies o porpres.</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
---------------------------------</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-kxzJYcMA4kg/TdYhv3YJtTI/AAAAAAAADdU/MNqwRklWC1Q/s1600/Cephalanthera+longifolia+%25281+of+5%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="356" src="http://1.bp.blogspot.com/-kxzJYcMA4kg/TdYhv3YJtTI/AAAAAAAADdU/MNqwRklWC1Q/s400/Cephalanthera+longifolia+%25281+of+5%2529.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-2qQ-S6TsseE/TdYhxTqHbUI/AAAAAAAADdY/Os6wCXLU78k/s1600/Cephalanthera+longifolia+%25284+of+5%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://4.bp.blogspot.com/-2qQ-S6TsseE/TdYhxTqHbUI/AAAAAAAADdY/Os6wCXLU78k/s640/Cephalanthera+longifolia+%25284+of+5%2529.jpg" width="368" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-iu7o4dXDRc8/TdYhygZRgiI/AAAAAAAADdc/yzn0Klr64oc/s1600/Cephalanthera+longifolia+%25285+of+5%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-iu7o4dXDRc8/TdYhygZRgiI/AAAAAAAADdc/yzn0Klr64oc/s200/Cephalanthera+longifolia+%25285+of+5%2529.jpg" width="200" /></a></div>
Etimologia: <b>longifolia</b> del llatí <i>longifolius, -a, -um</i>, de fulles llargues, del llatí <i><b>longi-</b>, longus, a, um.</i> adj. llarg, extens, gran, vast. <i>Longum spatium</i>, Cæs., llarg espai; <i>longus septem pedes</i>, Plin., de set peus de llarg; <i>longæ hastœ</i>, Virg. Piques llargues; <i>longus pedum sex,</i> Col., de sis peus de llarg; <i>pede longior quam quisquam longissimus, </i>Cic., més alt d'un peu que l'home més alt; <i> longus olympus,</i> Virg., la immensitat del cel; <i>Rhenus longo spatio citatus fertur,</i> Cæs., el Rin corre amb veloç curs una llarga extensió. // (fig.)<i> Longas regibus esse manus</i>, Ov., que els reis tenen les mans llargues: són poderosos. // Parlant de persones,<i> longus an brevis, formosus an deformis sit</i>, Cic., si la persona és alta o baixa, bella o lletja. //<i> Longissima epsitola</i>, Cic., una carta interminable;<i> mesis quadraginta quinque longus,</i> Cic., mes de quaranta-cinc dies. //<i> Nihil opus est exmplis id facere longius</i>, Cic., no és necessari allargar això amb exemples; <i>nolo esse longus</i>, Cic., vull abreujar, no vull estendre'm massa. I <i><b>-folia</b></i> del llatí <i>folium, ĭi</i>. (del gr. <i>phýllon</i>). n. Cic. Fulla dels arbres i les plantes; fullatge. // (prov.) <i>Pluma et folio facilius moveri</i>, Cic., ser més lleuger que una ploma i una fulla (ser molt voluble). // Virg. Fulla de palmera en la que la Sibila escrivia els seus oracles. // Macr. Fulla de paper. // Vitr., Fulla d'acant (en el capitell corinti). Com ja s'ha dit, de fulles llargues. Vos deixo també els apunts del quadern de camp que vaig prendre fat temps. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-PMQRMeVzKqg/TdYrQlTE65I/AAAAAAAADd0/aKYTprALtAk/s1600/Bloc+cephalanthera+rubra+%25288+of+1%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="322" src="http://3.bp.blogspot.com/-PMQRMeVzKqg/TdYrQlTE65I/AAAAAAAADd0/aKYTprALtAk/s400/Bloc+cephalanthera+rubra+%25288+of+1%2529.jpg" style="cursor: move;" width="400" /></a></div>
Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-80875850768261732462011-05-17T12:03:00.000-07:002011-05-17T13:06:39.975-07:00Història Natural: il·lustracions del carbonífer fins a l'Holocè<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-k_qWSOHPDmo/TdK8UZ8lOAI/AAAAAAAADcI/28e5UOp54Io/s1600/Adolfo+Garci%25CC%2581a%252C+Historia+de+Asturias+%25283+of+8%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="387" src="http://3.bp.blogspot.com/-k_qWSOHPDmo/TdK8UZ8lOAI/AAAAAAAADcI/28e5UOp54Io/s400/Adolfo+Garci%25CC%2581a%252C+Historia+de+Asturias+%25283+of+8%2529.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-d_KbMmjmD7_1XwQRJaYTaFLfLzSF8GIXha-vROvtw2YE_fuEsN7u0PmLQl13s8x_uNKrp_jZ0t4xvJgkbZ6YGnzymJv6CXed2SMO5M00o_X0k2tKLUuq8G2Wgn27b55JpZaEGislnTA/s1600/Adolfo+Garci%25CC%2581a%252C+Historia+de+Asturias+%25282+of+8%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="310" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-d_KbMmjmD7_1XwQRJaYTaFLfLzSF8GIXha-vROvtw2YE_fuEsN7u0PmLQl13s8x_uNKrp_jZ0t4xvJgkbZ6YGnzymJv6CXed2SMO5M00o_X0k2tKLUuq8G2Wgn27b55JpZaEGislnTA/s400/Adolfo+Garci%25CC%2581a%252C+Historia+de+Asturias+%25282+of+8%2529.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-ytKVv6SNnS4/TdK8W1p33mI/AAAAAAAADcQ/m5Y38rbYaoE/s1600/Adolfo+Garci%25CC%2581a%252C+Historia+de+Asturias+%25285+of+8%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-ytKVv6SNnS4/TdK8W1p33mI/AAAAAAAADcQ/m5Y38rbYaoE/s400/Adolfo+Garci%25CC%2581a%252C+Historia+de+Asturias+%25285+of+8%2529.jpg" width="336" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-Q82Qj14-dNA/TdK8VqZIFnI/AAAAAAAADcM/jTegGEHsUMU/s1600/Adolfo+Garci%25CC%2581a%252C+Historia+de+Asturias+%25284+of+8%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="321" src="http://3.bp.blogspot.com/-Q82Qj14-dNA/TdK8VqZIFnI/AAAAAAAADcM/jTegGEHsUMU/s400/Adolfo+Garci%25CC%2581a%252C+Historia+de+Asturias+%25284+of+8%2529.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-0tcMA5Roitk/TdK8YAcaHwI/AAAAAAAADcU/e49yF647VsA/s1600/Adolfo+Garci%25CC%2581a%252C+Historia+de+Asturias+%25286+of+8%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="303" src="http://2.bp.blogspot.com/-0tcMA5Roitk/TdK8YAcaHwI/AAAAAAAADcU/e49yF647VsA/s400/Adolfo+Garci%25CC%2581a%252C+Historia+de+Asturias+%25286+of+8%2529.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-7h-ppVePVrU/TdK8ZBmLliI/AAAAAAAADcY/rdNvZ3etOzA/s1600/Adolfo+Garci%25CC%2581a%252C+Historia+de+Asturias+%25287+of+8%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="348" src="http://2.bp.blogspot.com/-7h-ppVePVrU/TdK8ZBmLliI/AAAAAAAADcY/rdNvZ3etOzA/s400/Adolfo+Garci%25CC%2581a%252C+Historia+de+Asturias+%25287+of+8%2529.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpMv7zEeh73YmSwAMAW6yqkNmiZJ9UvmfCVa7ZFnB05rmGT4eXzkjgkG9kzktY6Woj3oLnNo_OKQUtAKtWK92IdioYtDn5Cnd8p7BAdYgLzEklCyUeuAjvx7E_wB-HcQa0BfBQO6ocIJs/s1600/Adolfo+Garci%25CC%2581a%252C+Historia+de+Asturias+%25288+of+1%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpMv7zEeh73YmSwAMAW6yqkNmiZJ9UvmfCVa7ZFnB05rmGT4eXzkjgkG9kzktY6Woj3oLnNo_OKQUtAKtWK92IdioYtDn5Cnd8p7BAdYgLzEklCyUeuAjvx7E_wB-HcQa0BfBQO6ocIJs/s640/Adolfo+Garci%25CC%2581a%252C+Historia+de+Asturias+%25288+of+1%2529.jpg" width="433" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-wVeFBYcm8ik/TdK8RvOf_II/AAAAAAAADcA/H7RtnSmKP5w/s1600/Adolfo+Garci%25CC%2581a%252C+Historia+de+Asturias+%25281+of+8%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="345" src="http://4.bp.blogspot.com/-wVeFBYcm8ik/TdK8RvOf_II/AAAAAAAADcA/H7RtnSmKP5w/s400/Adolfo+Garci%25CC%2581a%252C+Historia+de+Asturias+%25281+of+8%2529.jpg" width="400" /></a></div><br />
El meu amic Adolfo García, reputat i reconegut dibuixant i dels millors il·lustradors del país, m'ha cedit aquestes vinyetes per publicar-les en exclusiva.<br />
És una petita successió d'imatges que van des del Carbonífer, quan apareixen els primers insectes amb ales i els grans arbres, passant pel Juràssic amb molta quantitat d'oxigen i grans dinosaures, el Cretaci i la seva extinció en massa, el Miocè amb herba per tot arreu i les famílies modernes de mamífers, el mamut llanut, tigre dens de sabre, l'os o el rinoceront llanut, l'Holocè amb la fi de l'era glacial més recent i la conquesta del planeta per l'home com animal dominant i finalment una optimista imatge del bosc en l'actualitat.<br />
Queda prohibida la reproducció total o parcial d'aquestes imatges perquè tenen la propietat intel·lectual d'Adolfo García i estan cedides en exclusiva a aquest bloc. Original publicat per Eugeni Guzman. © Adolfo García 2011.Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-39942672696660945252011-05-15T11:07:00.000-07:002011-05-26T15:55:25.008-07:00Flora tòxica: Atropa belladonna<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS20f4k4P9HKLMRJC9swq77i8kdTaXUENHS7BgtPDuy5zByi6zNXGctOWQoIzaOvdJzOkNW5suBIYAqb53jGV9DLcVoxdrI-8ZmrerIALbIFGI_MLINHtfUuVPcwIH4Pzj261r5W3Vg-M/s1600/Atropa+belladonna+%25285+of+9%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="336" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS20f4k4P9HKLMRJC9swq77i8kdTaXUENHS7BgtPDuy5zByi6zNXGctOWQoIzaOvdJzOkNW5suBIYAqb53jGV9DLcVoxdrI-8ZmrerIALbIFGI_MLINHtfUuVPcwIH4Pzj261r5W3Vg-M/s400/Atropa+belladonna+%25285+of+9%2529.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-9DNpNDiczMA/Tc7w-Dj80mI/AAAAAAAADZw/Jzwg130lfUo/s1600/Atropa+belladonna+%25288+of+9%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-9DNpNDiczMA/Tc7w-Dj80mI/AAAAAAAADZw/Jzwg130lfUo/s200/Atropa+belladonna+%25288+of+9%2529.jpg" width="147" /></a> Avui mateix, als Ports, he trobat Atropa belladonna tota florida i exuberant. És una planta molt tòxica i s'ha fet servir de manera poc ortodoxa durant tota la vida; al període medieval estava molt estesa. Una notable virtut del tabac bord i dels seus alcaloides consisteix en la paralització dels nervis de la faringe, els quals determinen l'acte reflex de la deglució. En altres temps, quan les grans menjades col·lectives i banquets dels magnats, si algun comensal menjava més del compte o molestava, se li propinava una petita quantitat de certa part de la planta del tabac bord, dissimulada a les viandes, la qual, impossibilitant la deglució, provocava sempre la retirada del gorrer. I és que els alcaloides principals actuen sobre el sistema nerviós vegetatiu i paralitzen la seva activitat, de vegades de manera espectacular, com el fenomen de la midriasi, que consisteix amb la dilatació anormal de la nineta de l'ull, al propi temps que l'iris queda immobilitzat. Tot això ho narra genialment Pío Font Quer al seu famós volum de "Plantas medicinales, El Dioscórides renovado".</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-eXanEbR3Lig/Tc7w4v8VA_I/AAAAAAAADZg/bEY0MLSSxcw/s1600/Atropa+belladonna+%25282+of+9%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="292" src="http://2.bp.blogspot.com/-eXanEbR3Lig/Tc7w4v8VA_I/AAAAAAAADZg/bEY0MLSSxcw/s400/Atropa+belladonna+%25282+of+9%2529.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> Etimologia: <b>Atropa</b>, del gr. <i>atropos</i>, nom d'una de les parques. I <i>atropos</i> del heb. <i>tasab</i>, tallar, o del gr. <i>a </i>priv., i <i>trepein</i>, canviar. Mit. una de les tres Parques o Moires, divinitats que en la mitologia grega influïen directament en la vida humana. Atropos tenia l'encàrrec de tallar el fil de l'existència, presidia el naixement, semblant-se en això a Afrodita Urania i a Ilya, i simbolitzava el destí. Se la representa com una matrona d'edat avançada vestida de dol i amb un llibre en el qual està escrit el destí fatal de cada ser, o bé amb varis cabdells i unes tisores. De les epopeies homèriques es desprèn la imatge d'una trinitat amb doble genealogia: segons una, les tres moires serien filles de Zeus i Temis, i per tant germanes de les hores; segons una altra, són filles de Nicte, la Nit, i pertanyien per tant a la generació preolímpica. Representades com a tres velles que filen. Cloto, la que fila, Laquesis, la sort i Àtropo, la inflexible, medeixen la vida de cada esser humà des del naixement fins la mort, amb ajuda d'un simbòlic fil de llana que la primera fila, la segona debana i la tercera talla arribada l'hora. Bé, de tot el que s'ha dit, es pot deduir que aquesta planta és molt tòxica i perillosa, provoca la mort si ingereixes el fruit o fulles en poca quantitat.</div><a href="http://1.bp.blogspot.com/-DehqFNUdkFk/Tc7w8HyYn_I/AAAAAAAADZs/BOmGyDQMWkk/s1600/Atropa+belladonna+%25286+of+9%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="134" src="http://1.bp.blogspot.com/-DehqFNUdkFk/Tc7w8HyYn_I/AAAAAAAADZs/BOmGyDQMWkk/s200/Atropa+belladonna+%25286+of+9%2529.jpg" width="200" /></a> Etimologia: <b>Belladonna</b>, de l'italià <i>bella donna</i>, mateix significat, i ve de l'ús que feien les dones de l'antiguitat, probablement comencessin les romanes, que en aplicar el suc de les fulles en forma de col·liri, dilatava les pupil·les fent-les més atractives estèticament. Altres diuen que el fruit, que té un suc vermell-violaci, es feia servir com a cosmètic des de molt antic, i que per això és "bella donna". Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-vEncGWL04yU/Tc7w57YrADI/AAAAAAAADZk/RhPrT7YPwTI/s1600/Atropa+belladonna+%25284+of+9%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="283" src="http://4.bp.blogspot.com/-vEncGWL04yU/Tc7w57YrADI/AAAAAAAADZk/RhPrT7YPwTI/s400/Atropa+belladonna+%25284+of+9%2529.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div>Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-89263966365211460792011-05-13T15:12:00.000-07:002011-05-26T15:52:32.997-07:00Fauna endèmica de la nostra zona: Iberodorcadion pseudomolitor<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-EdhcAYwCbtk/TcvvD5Y-kqI/AAAAAAAADV0/MxZSbA6h0O0/s1600/iberodorcadion+%25281+of+4%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="315" src="http://1.bp.blogspot.com/-EdhcAYwCbtk/TcvvD5Y-kqI/AAAAAAAADV0/MxZSbA6h0O0/s400/iberodorcadion+%25281+of+4%2529.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-d1-B1fuLzT8/TcvvFqQmGrI/AAAAAAAADV4/kudFjBVQXTs/s1600/iberodorcadion+%25282+of+4%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="252" src="http://1.bp.blogspot.com/-d1-B1fuLzT8/TcvvFqQmGrI/AAAAAAAADV4/kudFjBVQXTs/s400/iberodorcadion+%25282+of+4%2529.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> M'arrisco a determinar els exemplars de dalt com <b>Iberodorcadion pseudomolitor</b>, descrita originalment com una varietat d'Iberodorcadion mosquerulense i que recentment ha sigut ascendida a la categoria d'espècie al separar-se per característiques morfològiques i etològiques (del gr. <i>ethos</i>, costum i <i>logos</i>, estudi). Aquest exemplar vaig trobar-lo als Ports de Tortosa-Beseit per la zona d'Alfara de Carles.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> L'espècie no està amenaçada i es mantenen poblacions en hàbitats, fins al moment, no sotmesos a cap tipus d'alteració, algunes de les poblacions es troben en àrees protegides dels ports. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> Fixeu-vos en la variabilitat del dibuix dels èlitres dels dos exemplars; el de dalt d'Alfara de Carles, el de baix del Montsià.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-37vGD4l8t_w/TcvvG5RLXWI/AAAAAAAADV8/rFZT9eTmvG4/s1600/iberodorcadion+%25283+of+4%2529.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="282" src="http://2.bp.blogspot.com/-37vGD4l8t_w/TcvvG5RLXWI/AAAAAAAADV8/rFZT9eTmvG4/s320/iberodorcadion+%25283+of+4%2529.jpg" width="400" /></a></div><br />
Quadern de camp amb la plana del dia que vaig veure un individu solitari al Montsià, vaig prendre dades i també el vaig dibuixar, la foto de dalt correspon al mateix individu. No solen estar a cotes tan baixes, però aquest exemplar demostra una població al Montsià.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-e3d9S3ccwOE/TcvvJmikdBI/AAAAAAAADWA/nyJxikKu6l0/s1600/iberodorcadion+%25284+of+4%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="323" src="http://3.bp.blogspot.com/-e3d9S3ccwOE/TcvvJmikdBI/AAAAAAAADWA/nyJxikKu6l0/s400/iberodorcadion+%25284+of+4%2529.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> El gènere Iberodorcadion, de la família dels Cerambycidae, té una distribució restringida, en la majoria dels casos, a poblacions disseminades pels principals sistemes muntanyencs; això ha propiciat l'aparició de gradients de variabilitat de les poblacions al llarg de la seva àrea d'extensió, dificultant ens molts casos l'assignació específica, per tant, la posició taxonòmica de diverses espècies no està resolta i moltes d'elles han sofert recents modificacions.</div> Etimologia: <b>Iberodorcadion</b>, del ll. <i>Ibērus, a, um</i>. (de <i>Ibēr</i>). adj. Ov., Virg., Prop,. Hor. Iber, hispà, occidental. I <i>ibēr</i> del gr. <i>Íbēr</i>, n., pr., Plin. Cæs. <i>Iber</i>, riu de la Hispania Tarraconense, avui Ebre. I Dorcadion del gr. <i>dorkás</i>, propiament gasela, bé per les antenes i la seva forma o per alguna altra cosa que se m'escapa.<br />
Etimologia: <b>Pseudomolitor</b>, del gr. <i>pseúdos</i>, deriv. de <i>pseúdein</i>, enganyar. En la terminació masculina o perdent a voltes la terminació quan la veu a la que s'uneix comença per vocal, i amb la significació pròpia de fals, fingit. I <i>molitor</i> del ll. <i>mōlītor, ōris</i>. (de <i>molior*</i>). m. Cic., Ov. El que construeix o fabrica, arquitecte, constructor, autor, inventor. <i>Molitor mundi</i>, Cic., el arquitecte del món. // (fig.) Tac., Sen., El que maquina, orde o trama; <i>fautor de</i>. autor de.<i> Molitor scelerum</i>, Sen., l'autor dels delictes. *<i>Mōlĭor, īris, īri, ītus sum</i>. (de <i>moles**</i>). v. tr. dep. Posar en moviment, desplaçar, traslladar d'un lloc a un altre, moure una cosa del seu lloc, manejar amb vigor, remoure, aixecar amb esforç, llençar, forçar, escrebantar. <i>Sua sedes montes moliri,</i> Liv., desplaçar les muntanyes;<i> moliri terram</i>, Virg., conrear, laborar la terra. // Fer, realitzar.<i> Nula opera moliri</i>, Cic., no fer res. <i>**Mōles, is.</i> (or. fosc). f. Masa, mole. <i>Molem el montes imposuit</i>, Virg., va posar damunt una massa de muntanyes. // Pes, càrrega, força<i>. Omni belli mole in unum ducem inclinata</i>, Liv., tot el pes de la guerra descansant a sobre d'un sol general. // Virg., Curt., Liv., esforç, treball, perill. <i>Major domi exorta moles</i>, Liv., un perill major va sorgir a l'interior; <i>haud magna mole</i>, Liv., sense molt d'esforç, fàcilment. Tot plegat, deu existir una espècie que és "molitor" però no he trobat res, així que les conclusions d'aquesta etimologia serien especulatives. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-52753251832620599542011-05-13T15:11:00.000-07:002011-05-13T15:11:20.487-07:00Senderisme interpretatiu; sortida botànica per l'itinerari de la cova d'en Marc<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-YlyCHOeYlS8/TcqdLhD-ntI/AAAAAAAADUo/cys9fdVDu4Q/s1600/silene2+%25281+of+1%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://3.bp.blogspot.com/-YlyCHOeYlS8/TcqdLhD-ntI/AAAAAAAADUo/cys9fdVDu4Q/s400/silene2+%25281+of+1%2529.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: left;"> Amb aquesta primavera plujosa, el mes de maig és una bona temporada per fer sortides a veure floretes, la veritat és que hi han moltes plantes actives amb el seu cicle reproductiu, així que hem pogut complir l'objectiu de determinar moltes plantes. Dalt una Silene sp.</div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-kAH3_Tj0mT4/Tcql3LbofaI/AAAAAAAADUw/j9lHSwGf2JQ/s1600/raco%25CC%2581+d%2527en+marc+%25281+of+1%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://3.bp.blogspot.com/-kAH3_Tj0mT4/Tcql3LbofaI/AAAAAAAADUw/j9lHSwGf2JQ/s640/raco%25CC%2581+d%2527en+marc+%25281+of+1%2529.jpg" width="480" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> Arribada del grup de vint persones a la cova d'en Marc, fixeu-vos amb les capritxoses formes de les roques.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQrjv7sLARINRbZmTKB75TtGAmrBI8sp2pZfLwugSVytC6XF4ruUE65XApRKSW-5PmcvT7HArnp-LwwWQq6e79g63cQe3ZvCgrNbuaKx7F83INqY3h3Im8xPPHre5Gu83KUirB6TNhy5I/s1600/raco%25CC%2581+den+marc+%25281+of+10%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="172" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQrjv7sLARINRbZmTKB75TtGAmrBI8sp2pZfLwugSVytC6XF4ruUE65XApRKSW-5PmcvT7HArnp-LwwWQq6e79g63cQe3ZvCgrNbuaKx7F83INqY3h3Im8xPPHre5Gu83KUirB6TNhy5I/s200/raco%25CC%2581+den+marc+%25281+of+10%2529.jpg" width="200" /></a></div><a href="http://3.bp.blogspot.com/-uLkoJ3XoaPg/TcqLDZoPGPI/AAAAAAAADUE/YtgScOhYzdw/s1600/raco%25CC%2581+den+marc+%25283+of+10%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="176" src="http://3.bp.blogspot.com/-uLkoJ3XoaPg/TcqLDZoPGPI/AAAAAAAADUE/YtgScOhYzdw/s200/raco%25CC%2581+den+marc+%25283+of+10%2529.jpg" width="200" /></a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> Cephalanthera longifolia, aquesta espècie d'orquídia és molt comuna per la zona. L'altra foto és la petita bassa del racó d'en Marc, és permanent i es troben amfibis com Triturus marmoratus que té molta variació de color.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> Bé, aquesta de baix és l'herba freixurera, Sarcocapnos enneaphylla, que sol sortir a les fisures de les roques, sobre tot extraplomades com les balmes, com és el cas.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-n6GFPS9l19g/TcqLE1YQ9RI/AAAAAAAADUI/zzNpxcBq-VA/s1600/raco%25CC%2581+den+marc+%25284+of+10%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-n6GFPS9l19g/TcqLE1YQ9RI/AAAAAAAADUI/zzNpxcBq-VA/s200/raco%25CC%2581+den+marc+%25284+of+10%2529.jpg" width="172" /></a></div><a href="http://4.bp.blogspot.com/-pfXiSql1oi4/TcqLHJQ6UlI/AAAAAAAADUM/vve-4eu3Kw4/s1600/raco%25CC%2581+den+marc+%25285+of+10%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="163" src="http://4.bp.blogspot.com/-pfXiSql1oi4/TcqLHJQ6UlI/AAAAAAAADUM/vve-4eu3Kw4/s200/raco%25CC%2581+den+marc+%25285+of+10%2529.jpg" width="200" /></a><a href="http://4.bp.blogspot.com/-pfXiSql1oi4/TcqLHJQ6UlI/AAAAAAAADUM/vve-4eu3Kw4/s1600/raco%25CC%2581+den+marc+%25285+of+10%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> Una vista del racó d'en Marc des del forat de la Vella, aquesta zona dels Ports té un domini molt marcat de la pedra, protagonista a tot arreu, amb formes arrodonides per la meteorització produïda pel temps geològic.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-A8QaOsNeDEY/TcqLJW1i1CI/AAAAAAAADUQ/Xhdp1kaZd3I/s1600/raco%25CC%2581+den+marc+%25286+of+10%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="231" src="http://1.bp.blogspot.com/-A8QaOsNeDEY/TcqLJW1i1CI/AAAAAAAADUQ/Xhdp1kaZd3I/s400/raco%25CC%2581+den+marc+%25286+of+10%2529.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div style="text-align: left;"> A les mans de la xica, una branca de Pistacia terebinthus, arbust caducifoli de fulles imparipinnades. L'hemípter no està determinat.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-moW0fbYnB2M/TcqLLq7te5I/AAAAAAAADUU/y5yo159aW9g/s1600/raco%25CC%2581+den+marc+%25287+of+10%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="146" src="http://4.bp.blogspot.com/-moW0fbYnB2M/TcqLLq7te5I/AAAAAAAADUU/y5yo159aW9g/s200/raco%25CC%2581+den+marc+%25287+of+10%2529.jpg" width="200" /></a></div><a href="http://3.bp.blogspot.com/-o-vdxDVOC9w/TcqLNqPhbOI/AAAAAAAADUY/uJXQCfNh7-o/s1600/raco%25CC%2581+den+marc+%25288+of+10%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="182" src="http://3.bp.blogspot.com/-o-vdxDVOC9w/TcqLNqPhbOI/AAAAAAAADUY/uJXQCfNh7-o/s200/raco%25CC%2581+den+marc+%25288+of+10%2529.jpg" width="200" /></a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> I aquí, la reina del ball, l'estrella de la jornada; Atropa belladonna, una planta de toxicitat elevada que creix a les ombries i té una olor característica. No és fàcil de trobar perquè hi ha poca i t'has de fixar bé si és que no té flor.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9j7MndDUOU5LaOiDTov3hMGOB-_h6qtaLaQ542RuTcFxOomdno2I4k5tcFLMptDvPNohCqWKR3K5HBIJ7-m47cd_74IKMT4SttmeHYXTMRYybQpTTcXAySE-T1ZReKN0NNxDkM1eWPyI/s1600/raco%25CC%2581+den+marc+%25289+of+10%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="260" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9j7MndDUOU5LaOiDTov3hMGOB-_h6qtaLaQ542RuTcFxOomdno2I4k5tcFLMptDvPNohCqWKR3K5HBIJ7-m47cd_74IKMT4SttmeHYXTMRYybQpTTcXAySE-T1ZReKN0NNxDkM1eWPyI/s400/raco%25CC%2581+den+marc+%25289+of+10%2529.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-GWDvNiJlSRI/TcqLSx9YIcI/AAAAAAAADUg/DehbcSQJwFc/s1600/raco%25CC%2581+den+marc+%252810+of+10%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-GWDvNiJlSRI/TcqLSx9YIcI/AAAAAAAADUg/DehbcSQJwFc/s400/raco%25CC%2581+den+marc+%252810+of+10%2529.jpg" width="300" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> Vam acabar l'excursió a l'àrea de la Vall, a l'antic viver forestal baix d'un roure valencià, Quercus faginea, arbre caducifoli, macrofaneròfit que presenta marcescència, és a dir, les fulles seques no cauen i romanen a l'arbre durant l'hivern. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.</div><div style="text-align: left;"><br />
</div>Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-56263504965201213692011-05-08T11:19:00.000-07:002011-05-26T15:53:26.419-07:00Flora amenaçada: Pinguicula dertosensis<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-0RDfJ2h9B28/TcbExTL5EzI/AAAAAAAADS4/NsvOopkhrgE/s1600/foto+%252811+of+20%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="252" src="http://1.bp.blogspot.com/-0RDfJ2h9B28/TcbExTL5EzI/AAAAAAAADS4/NsvOopkhrgE/s400/foto+%252811+of+20%2529.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-fCi4qNRjJs0/TcbEtotW8HI/AAAAAAAADSs/YmHPYiDC4TA/s1600/foto+%25282+of+20%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="170" src="http://3.bp.blogspot.com/-fCi4qNRjJs0/TcbEtotW8HI/AAAAAAAADSs/YmHPYiDC4TA/s200/foto+%25282+of+20%2529.jpg" width="200" /></a></div> Pinguicula dertosensis és un endemisme iber-llevantí que té diverses poblacions repartides pels Ports de Tortosa-Beseit, sempre a llocs humits on l'aigua i la roca són agents fonamentals per mantenir la població. Aquesta <a href="http://eugeniguzman.blogspot.com/2011/05/sortida-botanica-al-portell-de-linfern.html">planta carnívora</a> té importants fluctuacions anuals determinades per causes climàtiques i està en franc retrocés. A més del clima, amb tendència a la sequera, les poblacions han sofert sovint els efectes de l'adequació recreativa de fonts, la sobrefreqüentació del seu hàbitat per l'home o els animals i també l'extracció de plàntules per ser conreada i comercialitzada.<br />
L'aïllament de les poblacions deu tindre que veure molt en l'especiació i a causa de l'aridesa climàtica actual moltes poblacions es troben en perill d'extinció.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-Hpu0q3pKjq0/TcbEwJxYc-I/AAAAAAAADS0/bbt8vuzoTEA/s1600/foto+%252810+of+20%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="http://2.bp.blogspot.com/-Hpu0q3pKjq0/TcbEwJxYc-I/AAAAAAAADS0/bbt8vuzoTEA/s400/foto+%252810+of+20%2529.jpg" width="400" /></a></div><br />
La majoria d'espècies de Pinguicula presenten multiplicació vegetativa, apareixent petites gemmes formades a l'axil·la de la fulla. Encara que aquesta espècie és alógama totes presenten cert grau de compatibilitat, per facilitar la pol·linització creuada; l'insecte entra en la flor de cap per amunt, és a dir, en posició invertida, frega la cara receptiva de l'estigma deixant els granets de pol·len que porta adherits; quan surt de la flor, arrotlla la solapa que forma un dels lòbuls estigmàtics, on es troben les anteres, el que impedeix fregar-se amb la cara receptiva de l'estigma i facilita el contacte amb els grans de pol·len de la flor per esser transportats a altres plantes.<br />
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-Qs64CSZIji8/TcbEvHYEAmI/AAAAAAAADSw/mB4I0Yf5Ev4/s1600/foto+%25283+of+20%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-Qs64CSZIji8/TcbEvHYEAmI/AAAAAAAADSw/mB4I0Yf5Ev4/s200/foto+%25283+of+20%2529.jpg" width="186" /></a><br />
Etimologia: <b>Pinguicula</b>, del llatí medieval <i>pinguicula herba</i>; neolat. <i>pinguicula, ae</i>, el greixet, de <i>pinguĭcŭlus, a, um</i>. adj. dimin. de <i>pinguis,</i> gordet, també diminutiu de greix, amb parentiu amb el castellà<i> pringue, pringoso,</i> del llatí <i>pinguis, e</i>. (Compara amb el gr. <i>pachýs</i>). Adj. gord, ben alimentat. <i>Me pinguen et nitidum... vises</i>. Em veuràs gord i llustrós; <i>pinguis hostia</i>, Virg., víctima ben encebada. // Greixós, seginós. <i>Pingue olivum</i>, Ov., oli gras. El nom ve, evidentment, degut a la glandulositat característica de les fulles que produeixen gotetes de mucílag i que li val per <a href="http://eugeniguzman.blogspot.com/2011/05/sortida-botanica-al-portell-de-linfern.html">alimentar-se de petits artròpodes</a>.<br />
Etimologia: <b>dertosensis, </b>del llatí <i>dertosensis, e</i>. Propiament dertosenc, tortosí, de Tortosa o rodalies, del llatí <i>Dertosa, ae</i>. tret d'un pre-romà Dertosa, documentat en monedes i en inscripcions visigòtiques. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqeiVIOMAlYa7f_L7M6-FRCHAjYWFb3OlbCFKeNyUbU2_44q6rqbMWZ_W-qYqVQfoHe09Rxqfud4H9o2-85XJvJ4KKjzKmBPAAj50eR4aYQZtUFKRuUGCbAN4TlmBLmTBKj0rm8zgApdE/s1600/foto+%25281+of+20%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqeiVIOMAlYa7f_L7M6-FRCHAjYWFb3OlbCFKeNyUbU2_44q6rqbMWZ_W-qYqVQfoHe09Rxqfud4H9o2-85XJvJ4KKjzKmBPAAj50eR4aYQZtUFKRuUGCbAN4TlmBLmTBKj0rm8zgApdE/s400/foto+%25281+of+20%2529.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-K6neaRDMWtY/TccJRYgBWsI/AAAAAAAADTI/GIjoC8diI4o/s1600/foto12+%25281+of+1%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-K6neaRDMWtY/TccJRYgBWsI/AAAAAAAADTI/GIjoC8diI4o/s400/foto12+%25281+of+1%2529.jpg" width="352" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div>Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-2314581795052567273.post-58993561227146135702011-05-07T15:49:00.000-07:002011-05-26T15:54:17.915-07:00Sortida Botànica al Portell de l'Infern<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV486Hn8UbNQnn9vjpM7ddoIyr-N8XIkxgmKwdv9GKQLeUTs3AK9kikYsGNvWz1jFpIeUVoBtnqOrnfla-D8GBxjEZbHIDnj3HPkWp4O9iluXNT38L2riiqEnmR7J5a4FoTUyloECLKzE/s1600/foto+%25288+of+20%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="398" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV486Hn8UbNQnn9vjpM7ddoIyr-N8XIkxgmKwdv9GKQLeUTs3AK9kikYsGNvWz1jFpIeUVoBtnqOrnfla-D8GBxjEZbHIDnj3HPkWp4O9iluXNT38L2riiqEnmR7J5a4FoTUyloECLKzE/s400/foto+%25288+of+20%2529.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Portell de l'Infern amb boira.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_NaCFLYSd66Auf8be1Y5bHpvELhmGb2BEWFOUUAL1uyFrXmOIBNTbEu9EmzzXPTuSqvchgG8nKGZA9gEAcuVqfEiiJKQKtcCEoFcu64gVyMKvWPcGyhweIJIE09B35dPiLtSwMfoTSIw/s1600/foto+%25289+of+20%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_NaCFLYSd66Auf8be1Y5bHpvELhmGb2BEWFOUUAL1uyFrXmOIBNTbEu9EmzzXPTuSqvchgG8nKGZA9gEAcuVqfEiiJKQKtcCEoFcu64gVyMKvWPcGyhweIJIE09B35dPiLtSwMfoTSIw/s400/foto+%25289+of+20%2529.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Petit grup expedicionari en busca d'orquídies.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdpmef_7QZIpWpMwqQRJN5wCEpiE5KBRdj8-mqvsvKO7hLNQr7tWty9BgOVNLmDeQSmQnVgv7ZjGjRrpSeYBoex-XyQ-wjH4VxVm3HbtiuGAVncZNIsbZNH4SysEJrxtl6_lTJG-slkfQ/s1600/foto+%252811+of+20%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdpmef_7QZIpWpMwqQRJN5wCEpiE5KBRdj8-mqvsvKO7hLNQr7tWty9BgOVNLmDeQSmQnVgv7ZjGjRrpSeYBoex-XyQ-wjH4VxVm3HbtiuGAVncZNIsbZNH4SysEJrxtl6_lTJG-slkfQ/s400/foto+%252811+of+20%2529.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Sorpresa! <a href="http://eugeniguzman.blogspot.com/2011/05/flora-amenacada-pinguicula-dertosensis.html">Pinguicula dertosensis</a> florida a la part alta de l'excursió, es tracta d'una planta vulnerable, un endemisme iber-llevantí d'escassa distribució amb no més de 2000 exemplars. És una planta carnívora, es pot dir que insectívora. Per atraure les preses, petits artròpodes la majoria, fa servir una mena d'olor fúngic i la brillantor de les fulles deguda a la refració de la llum de les gotetes de mucílag que té. Quan la presa passa per sobre de les fulles, queda adherida a les gotetes de mucílag produïdes pels pèls glandulífers. Durant el procés queden excitades les glàndules sèssils de la superfície foliar, emetent una secreció viscosa per la cutícula que conté encims digestius. Es produeix així una digestió externa i després l'absorció del fluid. Les preses constitueixen la font principal de nitrogen, però també aporten calci, potassi i magnesi quan el substrat és molt pobre.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwey2B7hoNa9oK19f_TaOjhpQsQjBhxdfB7kDcgXTrVdJcT-kU87PnlpL4c9Ycd46vHdJEFldFFt49Dz3PtBEuPpm9w9Tw9-fx899zLELyR5i8_6pQ0f7RC7De49zQ65lCy-snIIqkMzs/s1600/foto+%252812+of+20%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwey2B7hoNa9oK19f_TaOjhpQsQjBhxdfB7kDcgXTrVdJcT-kU87PnlpL4c9Ycd46vHdJEFldFFt49Dz3PtBEuPpm9w9Tw9-fx899zLELyR5i8_6pQ0f7RC7De49zQ65lCy-snIIqkMzs/s200/foto+%252812+of+20%2529.jpg" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZvij7_Dj40ubLa9GlJzAARgjnhDJ_avt7YqdwNGyfsZRRTM3UujE0rjyOcDLdDjnilcC3RsHiF4YbgrE6vDClPeUyuCZdNQRH3Ac3xDPdoV_ljVNEl6bCCf2j3yliHxpxkfx2_Lr17uw/s1600/foto+%252820+of+20%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZvij7_Dj40ubLa9GlJzAARgjnhDJ_avt7YqdwNGyfsZRRTM3UujE0rjyOcDLdDjnilcC3RsHiF4YbgrE6vDClPeUyuCZdNQRH3Ac3xDPdoV_ljVNEl6bCCf2j3yliHxpxkfx2_Lr17uw/s200/foto+%252820+of+20%2529.jpg" style="cursor: move;" width="200" /></a></div><br />
Això pareix Arenaria conimbricensis, però falta determinar. I Cistus salviifolius ben majo.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpr138dlM8XrQU_OwxT8TjLzMBiETK9tQ1wFuv6__pId9J3kaVXvz10cGAC4YiTJKMhQHGg7Ey-Kc4qsd4XIS453fptxnBlWkbkVjj8q3EEeXBRAD4yOz9GtkeION4QsoEkH-q9AI8EMo/s1600/foto+%252816+of+20%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpr138dlM8XrQU_OwxT8TjLzMBiETK9tQ1wFuv6__pId9J3kaVXvz10cGAC4YiTJKMhQHGg7Ey-Kc4qsd4XIS453fptxnBlWkbkVjj8q3EEeXBRAD4yOz9GtkeION4QsoEkH-q9AI8EMo/s400/foto+%252816+of+20%2529.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Fent fotos a orquídies sense flor.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsT8JEIA1xv8yDu-vWTOFRDXYC5DNLYuN3yy4suVkwJm5GAMqrEFTXGpAx3DnflT2a5ui4PINeglmwRFc75BRrx9JtoQeBUzfIYyiED02hpD-iSE8glEpMvaZ-jtGTM-uydk2AJeMfTvM/s1600/foto+%252817+of+20%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsT8JEIA1xv8yDu-vWTOFRDXYC5DNLYuN3yy4suVkwJm5GAMqrEFTXGpAx3DnflT2a5ui4PINeglmwRFc75BRrx9JtoQeBUzfIYyiED02hpD-iSE8glEpMvaZ-jtGTM-uydk2AJeMfTvM/s200/foto+%252817+of+20%2529.jpg" width="150" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQEiteBycK_V2K1fzSp6xopYw-SamP9btHiDKnzGmezwsXe6rqYxFc4i4jE6u7tT9zzDbrW7VamGT8YXGVDnrS3p0Zw6qo_fi-pcq2gVdx1FlSdnMWp8CzjGHsQkfZ_IcK689Wzbqjzws/s1600/foto+%252819+of+20%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQEiteBycK_V2K1fzSp6xopYw-SamP9btHiDKnzGmezwsXe6rqYxFc4i4jE6u7tT9zzDbrW7VamGT8YXGVDnrS3p0Zw6qo_fi-pcq2gVdx1FlSdnMWp8CzjGHsQkfZ_IcK689Wzbqjzws/s200/foto+%252819+of+20%2529.jpg" style="cursor: move;" width="145" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">De tornada de l'excursió, la segona sorpresa important del dia, a aquest Cistus albidus hi havia un Bombus pratorum, aquest himenòpter que es veu amb el culet taronja i que només sospitava la seva existència als ports, a quedat documentada la seva presència amb aquesta imatge.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRxudprk_o54ePouoQjDjI8eOVqVvmIz84-xO7Opvwoc9hl8DEajDLP75D0Vldfkgy8GDfVROP51br8prbpti-NuUejE6b71qxEWTtDOJnDSj37m1RI1k3DX3Q7bTpDAEXGosoHuqqg3g/s1600/foto+%252818+of+20%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRxudprk_o54ePouoQjDjI8eOVqVvmIz84-xO7Opvwoc9hl8DEajDLP75D0Vldfkgy8GDfVROP51br8prbpti-NuUejE6b71qxEWTtDOJnDSj37m1RI1k3DX3Q7bTpDAEXGosoHuqqg3g/s400/foto+%252818+of+20%2529.jpg" width="400" /></a></div><br />
Ports de Tortosa-Beseit, la Tinença de Benifassà, excursió per la sendera que surt des de la casa forestal i puja cap al Portell de l'Infern, per tota la pujada hi han orquídies sense florir, fins a 6 espècies que hauran d'esperar un parell de setmanes a ser fotografiades. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.Eugeni Guzmanhttp://www.blogger.com/profile/01825842398984699472noreply@blogger.com0