diumenge, 17 de febrer del 2008

Ceratonia siliqua L.

Ceratonia siliqua L.
GARROFER (en baleàric GARROVER) m.
Es troba conreat i subespontani a totes les regions catalanes properes a la costa i sobretot a València i les Balears; cast. algarrobo. Del garrofer hi ha nombroses varietats, que els agricultors distingeixen amb diferents adjectivacions, de les quals indicarem algunes. Garrofer ver: el qui fa garrofes (Vinaròs), i que a Tortosa s'anomena garrofer mascle i a Mallorca garrover femella. Garrofer bord de flor (Vinaròs) o garrover borrer (Mall.): el qui fa molta borra, la qual serveix per a fecundar els garrofers vers. Garrofer bledà: és més llis de soca i de branques que els altres, té més pocs nusos i carrega menys de fruit (Freginals). Garrover boval: es fa prou gros i té la garrofa negra i fina (Mall., Eiv.). Garrover bugader: se fa grosset i la seva garrofa és dreta, prima i llarga, i no té gaire garrovins (Mall.). Garrover mollar: es fa molt gros, la seva llenya és molt fluixa i les garroves són negres, grasses i llargues (Mall.). Garrover tendral: té la soca i les branques llises, moltes fulles de color clar brillant, és molt sensible al fred i creix aviat (Manacor). Garrover faldat: té el brancatge molt estès i la garrofa llargueta i magra (Mall.). Garrover pentinat: es fa gros, és molt clar de brots, i la seva garrova és grassa i molsuda (Campanet). Garrover roquer: no arriba a fer-se gaire gros i les seves fulles tenen un color malaltís, però fa moltes garroves (Campanet). Garrover de pic d'abella: es fa molt alt i té els cimals drets cap amunt, la seva soca és molt llisa i les garroves són negres i grasses, que es bromen molt prest (Mall.). Garrover blau: té poques branques i fa les garroves llarguetes i magres (Mall.). Garrofer negral: fa la garrofa negra i és la millor de totes les similars (Tortosa). Garrover negrella: és molt espès de fulla i fa moltíssimes garroves, però no gaire grosses (Campanet). Garrover roig, garrover ros, etc.: noms de colors que se'ls dóna segons el color predominant en el llegum (Mall.). Garrover de costella: és molt primerenc i la seva garrova és llarga i ampla (Campanet). Garrover costella d'ase: es fa gros i la seva garrova és molt llarga, un poc torta i magreta (Mall.).
Hi ha diverses varietats de garrofa, designades amb diferents adjectivacions. Garrofa vera: és vermellosa, grossa, bona; madura pel setembre (Xàtiva). Garrofa borda: és prima, petita, vermellosa (Tortosa, Mall.). Garrofa negra: és la de color més fosc, i la més bona (Vinaròs, Cast., Mall.). Garrofa rossa: és molsudeta, bastant llarga, de color més clar que les altres, i no tan bona (Valldemossa). Garrofa llarga: és roja, no té gaire polpa i val molt poc (Vinaròs). Garrofa lluenta: la que té la pell molt llustrosa (Cast., Mall.). Garrova mollar: és molt gruixada i llarga, i fluixa de clovella (Mallorca). Garrova de la gran casta: és la més gruixada i millor (Manacor). Garrova panesca: és relativament petita i recta, i no té gaire molla (Eivissa). Garrofa lindar: és negra, llarga i bona, però no tan bona com la garrofa vera (Xàtiva). Garrofa xopeta: és més menuda, prima i curta que les veres i lindars; és negra i bona (Xàtiva). Garrofa melera (Val.) o garrova de la mel (Mall.): és curteta i gruixada, amb més suc i més molla que l'ordinària. Garrova de duraió: és petita, estreteta, gropelluda i un poc vermellosa (Mallorca). Garrofa del misto: és llarga, aspra, dolenta (Tortosa). Garrova bugadera: és mitjancera, llargaruda, molt bona per al bestiar (Mall.). Garrova manollera: la que està amb altres formant bolic (Manacor). Garrofa de costella: és llarga, de pell gruixada (Cast., Mall.). Garrova de capoll curt: és curteta, gruixadeta, bona; ve devers l'octubre (Mall.). Garrova de la canal: s'anomena així perquè enmig té un solc o canal (Manacor). Garrova fulla de raor: és mitjancera, seca i no gaire bona, i és més prima d'una banda que de l'altra, de manera que té certa semblança amb un ganivet (Mall.). Garrova de banya de cabra: és mitjancera, molt corbada, no gaire bona (Mallorca).
Loc.—a) Parar-se la garrofa a algú: fer-li mala via el menjar o la saliva (Val.); cast. atragantarse.—b) Fer passar la garrofa a algú: fer li empassar un mos (València).—c) Fer garrova: menjar massa i caure malament a l'estómec (Mall.).—d) Passar per sa garrova: esser acceptat sense repugnància (Mall.). Dues coses hey ha que no són fetes per noltros ni mos han pogut passar may per sa garrova, Roq. 40.—e) Passar-se qualcú o qualque cosa per sa garrova: passar-se'l per la llengua, parlar-ne, murmurar-ne (Mall.). Y tot s'ho passen per sa garrova, Aguiló Rond. de R. 7. Es veinats començaren a estarne mal a pler i a passar-los-se per sa garrova, Alcover Rond. viii, 7.—f) Esmolar (o esmolar-se) sa garrova: xerrar molt, sobretot murmurant (Mall.). Comensà també a haverhi altra vegada motiu per armolá la garrova, Penya Mos. iii, 137.
Etimologia: derivat de garrofa o garrova, aquesta de l'àrab ẖarruba, mat. sign. Font: dcvb
Infografia: macuser64

dissabte, 16 de febrer del 2008

Àlbum collage d'Enriqueta Sanfiz, 1885

Les composicions estan elaborades amb estampes encunyades, caixes de llumins, pàgines d'almanacs, calendaris de butxaca, targetes comercials, felicitacions, bitllets de tramvia i omnibús, targetes postals, retallades de figurines de moda, retallades de llibres, etc.




Àlbum collage d'Enriqueta Sanfiz, 1885
39 composicions 324 x 525 mm.
En la portada de l'àlbum apareix escrit a mà, en el cartell d'un home-anunci, "Àlbum de cromos de Enriqueta Sanfíz 1885" i en la primera pàgina una dedicatòria manuscrita assenyala: "Record insignificant/ a la bella i elegant/ Enriqueta de Sanfíz/ a qui vol veure feliç/ Antonio Sanchez Infante". Al llarg de tot l'àlbum apareixen felicitacions i targetes comercials amb el text en espanyol, francès, anglès i alemany. Les composicions estan elaborades amb estampes encunyades, caixes de llumins, pàgines d'almanacs, calendaris de butxaca, targetes comercials, felicitacions, bitllets de tramvia i omnibús, targetes postals, retallades de figurines de moda, retallades de llibres, etc. Totes les peces s'han pegat sobre les làmines amb una distribució simètrica amb el propòsit de mostrar un assumpte determinat de forma ordenada i harmoniosa. Les dues últimes composicions estan presidides per una figura femenina de gran grandària; en ambdues un mecanisme permet, per mitjà d'un cordó de seda, recollir el ventall que tenen en la mà, ocultant-lo sota vestit.
Durant l'últim terç del segle XIX, les joves de famílies acomodades elaboraven àlbums de croms amb unes característiques molt determinades. Només algunes persones podien disposar del temps necessari i d'uns materials que no estaven a l'abast de tot el món i permetre's també una cuidada enquadernació. La tècnica emprada per l'autora per a realitzar les composicions era molt senzilla: s'anaven pegant sobre les làmines de l'àlbum les peces, principalment croms, però també caixes de llumins, calendaris, targetes comercials, felicitacions, bitllets de transports, targetes postals, retallades de figurines de moda, etc. Es tracta d'una activitat sotmesa a una sèrie de pautes, l'ocupació d'un material prèviament seleccionat per a després reorganitzar-lo, col·locant cada element dintre d'un conjunt distint. Les imatges formen part d'un grup temàtic que domina la composició, com els retrats d'homes il·lustres, escenes d'humor i sàtira política, el món femení reflectit en la moda, els ventalls o el calçat, vistes de ciutats i paisatges, la hípica, la navegació, el món de les flors o dels animals, etc. La selecció de cadascuna de les peces, de la seva temàtica i la seva disposició simètrica sobre les làmines, responen a una planificació minuciosa amb el propòsit de mostrar els coneixements, les habilitats, el sentit de l'ordre i de l'harmonia de la seva autora. El resultat és un llibre luxosament enquadernat amb intenció de ser conservat i que pel seu format ha de ser posat sobre una taula per a la seva consulta, convertint-se així en una obra per a ser mostrada, segurament per a la satisfacció de l'autora i fins a de la seva família.
Totes les làmines a màxima qualitat: bibliotecadigitalhispanica

dissabte, 9 de febrer del 2008

Amelers

AMETLLER o AMETLER (amb ses variants almeler, almetler, ameler, armeler). m.
Etimimologia: AMETLLER, de (AMETLLA o AMETLA (amb ses variants dial. amenla, metla, metlla, almela, almetla, armela). f.), del llatí amygdăla, mat. sign. I, a través d'una forma llatina vulgar amyndŭla; segons P. Aebischer (Est MP, i, 8-12), el procés d'aquest mot hauria estat: amyndŭla > amenla > amel·la (=ametla) > ametlla. Font: dcvb
Rodalies d'ulldecona
Composició: macuser64
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...