Aquest exemplar, trobat a la serreta de Godall, a la part alta de la Torra, és l'espècie del subgènere de major mida de les que es troben per la zona. Tot plegat te una mesura de cap a cua de no més de 2 mm. Com és un caçador, les peces que caça són de la seva mida, com colèmbols, àcars molt menuts i microinsectes.
L'espècie presenta accentuats caràcters troglobiomorfs, és a dir viu a les fosques, al subsòl i a les coves, per això no te ulls, el que fa pensar en una bona adaptació a medi subterrani. Com podreu comprendre, és molt difícil de veure i de trobar, per la mida i per l'hàbitat.
Aquest Chthonius mahnerti deu pertànyer al subgènere Ephippiochthonius que és el que es troba al medi subterrani superficial, ja que algunes espècies han colonitzat el medi hipogeu, el que ha donat lloc a diversos endemismes, com aquest.
Com tots els troglobis, de presència reduïda, endèmica i restringida a alguna cavitat o a rogles del subsòl, el seu estat de conservació és vulnerable. No hi ha cap dada sobre el volum de poblacions i és summament difícil mesurar l'extensió de la superfície que colonitza, la seva supervivència està subjecta a que es mantinguin les constants físiques al macís càrstic .
Etimologia: Chthonius del llatí chthŏnĭus, ĭi. n. pr. m. Ov. Nom d'un centaure. // Stat. Nom d'un guerrer. Aquesta és tota la informació que he localitzat. Però si té relació amb centaure és perquè en mitologia, són figures quimèriques caçadores. En quan a l'etimologia de centaure, uns diuen que ve de gr. centein, caçador i taurus, bou, altres diuen que del gr. centein, caçador i auros, llebre, coincidint amb els monuments figurats, que representen als centaures com un poble de caçadors. D'altra banda no hi ha cap referència respecte a l'etimologia de mahnerti, és de suposar que serà el nom del que va nomenar o descubrir el bitxet.
Etimologia: Ephippiochthonius, de ĕphippĭum, ĭi. (del gr. ephíppion). n. Cic. Cæs. Humus, capa superior del sòl. Capa fina superior d'alguna cosa, mantellina. Equites ephippiati, Cæs., soldats de cavalleria muntats sobre mantellines i no sobre la cadira.
Etimologia: Pseudoescorpí, del gr. pseúdos, derivat de pseúdein, enganyar. adj. amb la significació pròpia de fals, fingit. I de scorpĭo, ŏnis. (del gr. skorpios). m. Plin. Escorpió, insecte verinós. // Isid. Instrument en el que es castigava als delinqüents, format per una vara nuosa, armada de puntes de ferro. Per tant, pseudoescorpí és amb fingida aparença d'escorpí. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.
¡Hola Eugeni!
ResponEliminaBona imatge d´una espècie tan xicoteta. Si no fora pel coneiximent que ens dones del tamany, pensaría que es tracta d´un escorpí. Ja és hora de valorar també a estos animalets que podem trobar a les coves y altres cavitats, són part de la nostra biodiversitat.
Salutacions.
Sí, va ser una casualitat trobar-la, aquestes coses passen aixina; estava fotografiant colèmbols i de pronte vaig veure al caçador al seu micromon, estava fent el mateix que jo, caçava!, jo imatges, és clar.
ResponEliminaEn aquell moment no sabia el que havia capturat i he tingut les fotos 5 anys, sense saber l'espècie fins que, finalment, he pogut determinarla com a espècie endèmica.
És un petit tresor.
Gràcies pel post, Fernando.
Amazing photo. And what an achievement to see it in the first place!
ResponEliminaHi Diana. It's a chance to find such animals, is not the same as going to hunt a large animal. In my trips, is easy to see where I go vultures, because they are common and large, they no longer take pictures, but this is different, it is casual.
ResponElimina