Rosmarinus officinalis L. Història.

Rosmarinus officinalis L. Història.
Dioscòrides, en els capítols 74 i 75 del Llibre III de PLANTES I REMEIS MEDICINALS 'De matèria mèdica', tracta el gènere Libanotis; plantes aromàtiques que es comparaven amb l'encens. Les dues primeres són plantes umbel·líferes, i la tercera és la Libanotis coronaria, això és, el romer. El terme grec libanōtís deriva de líbanos que vol dir 'encens', nom donat a les plantes aromàtiques, així libanōtís, és una libanòtide, Rosmarinus Officinalis L.; cf. PLINI, XIX 189, GALÉ, XII 135.
Dioscòrides diu així: 'El romer, al que els Romans anomenen rhusmarinus, utilitzat pels teixidors de corones, produeix uns rams subtils, en torn als quals creixen les fulles menudes, espeses, allargades, primes, blanques per dins, per fora verdes, de greu olor.
Té virtut calorífica, curativa d'icterícia, si es cou en aigua i es dóna a veure al malalt abans dels exercicis; desprès de fer exercici, convé que prengui un bany i begui vi. Es barreja en els remeis que eviten el cansament i en l'ungüent gleucí'.
Andrés de Laguna fa els següents comentaris d'aquesta tercera espècie: 'És el coronari romer tan conegut i vulgar que en molts de llocs de França i d'Espanya calenten amb ell els forns. Floreix dos vegades l'any, convé a saber, per la primavera i per la tardor. Fa la flor blava i algun tant descolorida, la qual, per gran excel·lència, sol dir-se a les botigues, simplement, anthos, que vol dir flor. És el romer calent i sec en el segon grau. El seu sahumeri, serveix admirablement a la 'tose', al constipat i al romadís; preserva la casa del aire corromput i de la pestilència, i fa fugir les serps d'ella. Menjada la flor en conserva, conforta el cervell, el cor i l'estómac; aviva l'enteniment, restitueix la memòria perduda, desperta el sentit, i, tot plegat, es saludable remei contra totes les malalties fredes del cap i l'estómac'.
Veure també: Rosmarinus officinalis L. Etimologia.
Foto: macuser64