Sedum sediforme (Jacq.) Pau

Sedum sediforme (Jacq.) Pau
Etimologia: Sedum, del llatí Sédum, (or. fosc). Plin. 'Sempreviva'. Podria tindre relació amb sedo (sedare) 'mitigar, calmar', però no hi han referències de que la planta tingue aquestes propietats, o també amb sedeo (sedere) 'seure, estar assegut', per la forma de la planta florida que recorda un seient. I sediforme, veu redundant.
Arròs de pardal. Crespinell. Crespinella. Pinyons de rata. Aquesta espècie viu a llocs amb molt poca terra, sovint el trobarem a les teulades i parets seques i entre les escletxes de les roques. Té les bases de les tiges una mica lignificades, les fulles són carnoses i agudes. Les flors són de color groc, es formen a la part de dalt d'una tija fèrtil, que està coberta per menys densitat de fulles que la resta de la planta. La inflorescència s'obri en vàries branques, com si fossin radis. Es diferència de les altres espècies del gènere per la seva major mida. De Sedum album, per les fulles agudes en lloc d'obtuses, i de Sedum dasyphyllum per no tenir pèls. Floreix al final de la primavera i principi d'estiu. Les plantes de les Pitiüses han estat reconegudes com Var. dianium , perquè les fulles són marcadament més grans que les de les formes normal de l'espècie. Font: herbarivirtual
CRESPINELL m.
Planta crassulàcia de diferents espècies del gènere Sedum.
|| 1. L'espècie Sedum altissimum (Tarr.); cast. uña de gato. (V. crespinella).
|| 2. L'espècie Sedum album (or., occ., val.); cast. siempreviva menor, hierba puntera menor. També s'anomena crespinell blanc; és una planta que viu per qualsevol lloc, per poca terra que tingui; sobre les teulades i roques fines, sense terra, no s'hi mor. La soca els fa de seient, | lo crespinell de catifa, Verdaguer Bethlem 63.
|| 3. Crespinell groc, o crespinell coent, o crespinell picant: l'espècie Sedum acre; cast. uvas de gato, pan de cuco.
Fon.: kɾəspinéʎ (pir-or., or.); kɾespinéʎ (occ., val.).
Sinòn.:— || 1, arròs de pardal, crespinella, pinyons de rata;— || 2, arròs de bruixa, arròs de pardal, arròs de paret, crespinella blanca, raïms de llop;— || 3, curatalls, herba de cremat, raïms de llop.
Etim.: derivat de cresp, ‘arrissat’. Font: dcvb
Rodalies d'Ulldecona
Fotos: macuser64

Daucus carota ssp. carota

Daucus carota ssp. carota
Etimologia: Daucus, llat. daucus, daucum i esta del grec daükon, Plin. 'pastanaga', nom de diverses plantes umbel·líferes com la pastanaga. I carota, llat. carota i esta del grec. karôtón, 'la pastenaga', propiament 'la safranòria'.
PASTENAGA (escrit també pastanaga). f.
|| 1. Planta umbel·lífera del gènere Daucus, principalment la Daucus Carota, de tronc dret i ramificat en branques esteses, fulles dentades, flors blanques o rosades, i arrel comestible de forma cònica i de color variable entre vermell i groc o blanquinós; cast. zanahoria. So és assaber, pastanagues e raves, doc. a. 1311 (RLR, xi, 175). Altra pot ab sement de pastanagues, doc. a. 1409 (Arx. Patriarca de Val.).
Var. form.: bastenaga, bastonaga, mastenaga.
Fon.: pəstənáɣə (or., mall.); bəstənáɣə (men.); bastonáɣa (Tortosa); bastunáɣa (alg.); məstənáɣə (eiv.).
Sinòn.: || 1, safannària, safanòria (Daucus carota sativus); xirivia borda (Daucus carota maximus).
Etim.: del llatí pastināca, mat. sign. || 1.
SAFANÒRIA f.
Pastenaga || 1 (Gir., Urgell, Ll., Camp de Tarr., Tortosa, País Valencià); cast. zanahoria. Ab aygua de safanòries, Micer Johan 432. Me ve en la seua sistella plena de palla y en una safanòria d'a vara, Guinot Capolls 76. Qui sembra safanòries no pot collir flors, Casp Proses 101. a) fig. Persona xerraire i embullosa, que diu disbarats o mentides (Val.).
Var. form.: safranòria (occ.), safranària, safannària (mall.).
Fon.: safanɔ́ɾia (Morella, Cast., Val.); safanɔ́ɾiɔ (Xàtiva, Gandia, Pego, Al.); safɾanɔ́ɾiɛ (Ll., Urgell); safɾanɔ́ɾia (Tortosa); səfɾənáɾiə (Gir., Reus, Valls); səfəɾnáɾiə (Tarr.); səfənnáɾi (Mall.); səfənnέ̞ɾi (Felanitx).
Etim.: de l'àrab isfanāríya, mat. sign. Font: dcvb
Botxes. Fonollassa. Pastanaga borda.
La pastanaga silvestre és molt abundant a les vores dels camins i camps de conreus abandonats. Fa una gran umbel·la blanca que dóna fruits coberts per espinetes; l'umbel·la es tanca en el moment de la fructificació. Tota la planta està coberta per una pil·lositat una mica aspre al tacte. L'arrel fa un inconfusible aroma a pastanaga quan la pelem amb l'ungla. La subsp. maximus es diferencia d'aquesta perquè té la umbel·la més ample de 12cm. Floreix al final de la primavera. Pel gènere Daucus hem seguit la nomenclatura de J. Pujadas (2002) An. Jard. Bot. Madrid, 59 (2); 368-375. Font: herbarivirtual
Rodalies d'Ulldecona
Fotos: macuser64

Llavoretes de Cannabis sativa i Oryza sativa

Llavoretes de Cannabis sativa emmagatzemades amb Oryza sativa.
Foto: macuser64

Dianthus broteri Boiss. & Reuter subsp. valentinus (Willk.) Rivas Mart. & al.

Dianthus broteri Boiss. & Reuter subsp. valentinus (Willk.) Rivas Mart. & al.
Sinònims : Dianthus valentinus Willk., Dianthus serrulatus subsp. valentinus (Willk.) Malag., Pl. Sennen. I, Dianthus 6 (1974)
Etimologia: Dianthus, síncopa linneana del grec diósanthos, en Teofrasto, un clavell conreat, no olorós. Grec Diós, 'déu' i ánthos, 'flor'. Propiament, la flor dels déus. I broteri, de broterous; Félix da Silva de Avellar, de sobrenom, Brotero (1744/1828). Valentinus, del llatí valentinus, -a, -um, 'valencià, de València', del llatí Valentia, -ae, diverses ciutats amb aquest nom.
Clavellets. Clavellinera de pastor. Clavellina.
CLAVELLINA f.
|| 1. Clavell, flor de les plantes del gènere Dianthus (Men.); cast. clavel, clavellina.
|| 2. Planta de diferents espècies del gènere Dianthus, que produeix les flors anomenades clavells (or.); cast. clavel. Brotà una clavellina encesa de clavells, Verdaguer Flors 39. Los clavells s'han acabat d'una hermosa clavellina, Collell Flor. 117. Clavellina muntanyesa: és l'espècie Dianthus cartusianorum; cast. clavellinas montesinas.
Planta perenne, sufruticosa, de color verd blavós. Les flors, relativament grans per al seu gènere, es disposen en inflorescències laxes i pedunculades. Presenten els pètals de color rosat, fortament laciniats, que ixen del calze uns 2 cm.
Fon.: kləβəʎínə (or.); klaβelínɛ (Ll.); klaβɛʎína (Val.); kləvəʎínə (Bal.); klaveʎína (Cast., Al.).
Etim.: derivat de clavell.
CLAVELL m.
|| 3. Flor i planta de diferents espècies del gènere Dianthus, de la família de les cariofil·làcies; cast. clavel. Roses e flors, | clavells, gesmir | hi creus collir, Spill 12343. Una clavellina encesa de clavells, Verdaguer Flors 39. a) L'espècie Dianthus caryophyllus L.; cast. clavel común. La planta es fa de 20 a 60 cm. d'altària, i les seves flors són de diverses colors i molt apreciades per llur perfum i vistositat. S'anomenen clavells de sabater els que són blancs esquitxats de vermell fosc; clavells de la bandera espanyola són els de color vermell i groc.—b) Clavells bosquetans: l'espècie Dianthus Carthusianorum L. (Pireneus catalans); cast. clavellinas montesinas.—c) Clavells de pastor: l'espècie Dianthus monspessulanus L. (Pireneus); cast. clavellinas deshiladas.—d) Clavells de pom o de Sant Isidro: l'espècie Dianthus barbatus L.; cast. minutisa.—e) Clavells de trenta: l'espècie Dianthus sinensis L.; cast. clavellina china. Formen pomellets de flors petites de colors diverses; procedeixen de la Xina.
Etim.: del llatí *clāvĕllu, dim. de clāvu, mat. sign. || 1. Font: dcvb
Rodalies d'Ulldecona
Foto: macuser64