Hyoscyamus albus L.

Hyoscyamus albus L.
Etimologia: Hyoscyamus, del grec hyoskýamos id. de kýamos 'fava' i hyos 'porc', pròpiament 'fava de porc'. El nom en Català 'jusquiam' és pres del b. ll. hyoscyamos. I albus, en contraposició a Hyoscyamus niger, el albus és tot ell més pàl·lid.
Andrés de Laguna diu així: 'Llámanla los griegos hyoscyamo, que quiere decir haba porcina, porque en comiendo de aquesta planta los puercos se estiran luego y se mueren si súbito no les echan mucha agua encima o no tienen allí cerca algún cangrejo que coman, con el cual cobran la sanidad perdida'.
BELENYO m. ant. (castellanisme)
Planta de la família de les solanàcies, del gènere Hyoscyamus; cast. beleño. Pendreu rael de belenyo, Dieç Men. ii, 12. La mandràgola e'l belenyo, Medic. Part. 18. Font: dcvb
Capseta. Caramel·lera. Gotets. Herba de la Mare de Déu. Herba d'esquelleta. Herba queixalera. Mamellera. Tabac bord o de paret. Xuclamel.
Herba amb fulles de marge lobulat, d'un color verd glauc, amb un tacte una mica carnós. Quan floreix desenvolupa una llarga inflorescència amb totes les flors aplicades a la tija, són flors de color groc llimona amb venes liles. El calze creix després de la floració i a dintre d'ell podrem veure una càpsula més o menys esfèrica. Creix al costat de parets i murs, i a llocs molt remoguts, de vegades on hi ha fems. És un habitant habitual de les ciutats i les runes, és fàcil trobar les inflorescències seques d'altres anys. Aquesta planta és metzinosa, però se l'ha utilitzada en la medicina popular com analgèsic o per les seves propietats psicotròpiques. Floreix al final de la primavera i a l'estiu.
Font: herbarivirtual
Castell d'Ulldecona
Fotos: macuser64

Natura horror vacui IV

Natura horror vacui IV

Ononis minutissima L.

Ononis minutissima L.
Etimologia: Ononis, del llatí ononis, i aquesta del grec onos, 'ruc'. Diu així Andrés de la Laguna de la Ononis spinosa, 'Onos quiere decir asno en griego, del cual nombre vino a llamarse esta planta onónide, y porque los asnos, para rascarse, como no tengan quien les haga tan buena obra, suelen revolcarse sobre ella, por ser áspera y espinosa. Cuádrale también el tal nombre porque la comen de buena gana los mesmos; de suerte que, la tal planta, les sirve a sus Señorías de peine o almohaza y de mondadientes. Algunos la llamaron anónide, y remora aratri, que quiere decir detenedora de los bueyes y del arado, porque suele nacer por las heredades y no hay planta que más haga renegar a los labradores, enlazándoles los pies y el arado.' Alguns dels noms populars fan referència també al mateix; afrontacavadors i afrontallauradors en català. En castellà estan, detienebuey, quiebraarados. En vasc, itxiok geldi(deixa'l quiet) i pareguts en més idiomes. I minutissima, del llatí minutissimus, 'diminutíssim, petitíssim', superlatiu del llatí minutus; participi passiu del llatí minuo, 'disminuir, fer més petit, acursar'.
Petita mata amb branques llenyoses però molt primes. Té fulles trifoliades, amb folíols estrets i dentats. Les flors són grogues, es troben a l'aixella d'una bràctea blanquinosa. Totes les flors surten agrupades a la part de dalt de les branques. Viu a les garrigues, i també a les escletxes de les roques. Floreix a l'hivern fins al final de la primavera. Font: herbarivirtual
Rodalies d'Ulldecona.
Foto: macuser64

Natura horror vacui III

Natura horror vacui III.