dijous, 31 de maig del 2007
dimecres, 30 de maig del 2007
Viure a les fosques. Miriàpode i Pseudoescorpí.
Pseudoescorpí de caça. El de la foto, Neobisiidae> Neobisium SP?. Difícils de veure pels seus hàbits de vida subterrània, sota escorces o sota la fullarasca, els pseudoescorpins són, en canvi, molt abundants.
Etimologia: Pseudo, tret del gr. pseúdos, deriv. de pseúdein, 'enganyar' i escorpí, id. Propiament; amb falsa aparença d'escorpí.
Els miriàpodes (Myriapoda) són un grup d'artròpodes similars als insectes en alguns aspectes, però amb caràcters que els diferencien d'aquests. Són una categoria taxonòmica que comprén quatre grups de mandibulats terrestres, els centpeus, els milpeus, els pauròpodes i els símfils. El cos és més o menys llarg, i té multitut de parells de potes similars en quan a forma i funció.
El de la foto, Symphyla> Scutigerellidae> Scutigerella immaculata?
Etimologia: Miriàpode, tret del gr. myriás, deriv. de myríoi 'innumerables' i pode, 'peu'.
A les rodalies d'Ulldecona.
Fotos: macuser64
dilluns, 28 de maig del 2007
Collembola> Sminthuridae> Sminthurus sp
Etimologia: del gr. 'kolla', liga, cola i 'embolos', clau, tub, penis, fent referència al tub ventral del primer segment que podria valdre per a fixar-se. I també podria ser del gr. embállein, 'llençar, llançar' per la facultad de propulsar-se a distància per mig d'un apèndix retràctil anomenat 'furca'?, teniu el detall a l'entrada 'Depredació microscòpica'
A les rodalies d'Ulldecona.
Foto: macuser64
A les rodalies d'Ulldecona.
Foto: macuser64
diumenge, 27 de maig del 2007
dissabte, 26 de maig del 2007
Depredació microscòpica.
Àcar atacant un colèmbol. Les dos espècies sense determinar. Foto feta amb una lupa de doble òptica, de 30 augments, i una càmera compacta de 5MB, en modus macro i zoom al màxim. S'aprecia clarament l'apèndix retràctil del colèmbol anomenat 'furca', per la forma de forca i que li val per saltar a llarga distància. La imatge és de 2X2mm.
A les rodalies d'Ulldecona.
Foto: macuser64
dijous, 24 de maig del 2007
Diplotaxis erucoides
Planta herbàcia anual de la família de les Crucíferes que pot arribar als 50 cm d'altura. Tiges erectes. Fulles inferiors lobulades, peciolades i disposades en roseta, les superiors alternes i sèssils. Flors de fins a 1,5 cm de diàmetre amb pètals blancs i venes de color violeta. Els fruits són siliqües de fins a 4 cm de longitud. A tot arreu. Tot l'any. La de la foto és de llibre.
Etimologia: Segons investigació pròpia. Diplotaxis; tret del gr. diplóos, diploús, 'doble' i táxis, 'ordenació', erucoides; tret del llat. eruca, 'eruga' i -ides, este del gr. eîdos, 'paregut'. Propiament, de doble ordenació amb forma d'eruga, fent referència a la ordenada disposició de les llavors en dos fileres, a cada lòcul de la silicua.
A les rodalies d'Ulldecona.
Foto: macuser64
Etimologia: Segons investigació pròpia. Diplotaxis; tret del gr. diplóos, diploús, 'doble' i táxis, 'ordenació', erucoides; tret del llat. eruca, 'eruga' i -ides, este del gr. eîdos, 'paregut'. Propiament, de doble ordenació amb forma d'eruga, fent referència a la ordenada disposició de les llavors en dos fileres, a cada lòcul de la silicua.
A les rodalies d'Ulldecona.
Foto: macuser64
Subscriure's a:
Missatges (Atom)