Podarcis muralis, sargantana roquera.

          Trobar sargantanes roqueres és fàcil, només cal acostar-se als murs en el camp, llocs rocosos en zones de muntanya a l'abric del vent i assolellades, o cants rodats, en els mesos de primavera i estiu, per a veure a aquesta descarada i curiosa espècie molt freqüent per la zona. Els mascles són territorials i si t'acostes a examinar-los, no solen fugir a amagar-se, més aviat el contrari. Existeix una considerable variació en el dibuix fins i tot dintre de la mateixa població.

          Fa sis milions d'anys va esdevenir un fet extraordinari.        
          Segons sembla, la sargantana roquera podria provenir d'Itàlia i que d'allí s'estengués per la resta del Mediterrani, fins a recalar en la península en dates recents de l'escala evolutiva. Se sap que el Mediterrani occidental va estar sotmès en el passat a grans alteracions de clima i vegetació, relacionades amb oscil·lacions en el nivell del mar i canvis en la posició de les plaques continentals europea i africana. En el miocè mig, fa uns 15 milions d'anys, el clima mediterrani era més càlid i pel que sembla ja existia un període de sequera anual. Però a la fi del miocè, fa uns 6 o 5 milions d'anys, va esdevenir un fet extraordinari, un canvi important en el Mediterrani; les plaques europea i africana es trobaven en contacte, Europa i Àfrica estaven unides per mig de la microplaca ibèrica, així que la Península no era tal i el Mediterrani estava totalment aïllat de l'Atlàntic, al mateix temps la severa sequera havia començat a manifestar-se de manera patent. Com a conseqüència d'això, va esdevenir una dràstica evaporació que va produir la desecació de gran part del Mediterrani, el que va permetre la migració d'espècies vegetals i animals. En aquest moment Ibèria era via de pas entre Europa i Àfrica, el que va permetre una gran diversitat biològica.

          És fàcil entendre que gràcies a la variada orografia existent i la diversitat de mitjans en cadenes muntanyenques, poguessin les espècies desplaçar-se dalt i baix en funció del clima. No sé si va ser llavors quan va entrar aquesta espècie en la península, el fet és que té parents directes a Itàlia, aquesta és la proposta d'una possible migració.

          Aquestes fotos estan preses als Ports de Tortosa-Beseit.

          Etimologia: Podarcis muralis, del ll. Podarces, cis, del gr. podarké, n. pr. f. Hyg. Podarce, una de les harpies. Mit., Podarga de podarce, harpia mare de Jant i Bali, caballs d'Aquiles, que va concebre a Cèfir. / Podarces, Mit., Primer nom de Priam. / Fill de Incles, que va anar al lloc de Troia amb un exèrcit de tesalis i era germà de Protesilao. Va succeir a Protesilao II.

          Etimologia: Podarcis del gr. pous, podos, peu i -arcis, genitiu sing. del ll. Arx. I Arx, arcis, f. Varr., Caes., Cic., Nep., Sall., fortalesa, castell, mur, alcàsser, ciutadella. / Arx Capitolii, Tac., la fortalessa o alcàsser del capitoli. / Arcem alicui tradere, Nep., lliurar a un la fortalesa. / Virg. Plaça forta, ciutat. Amphion Thebanae conditor arcis, Hor., Anfló, fundador de la ciutat de Tebes.

          Que és comuna als murs i llocs construïts amb pedra? Podarcis, que puja pels murs sense dificultat. És sabuda la facilitat que té la sargantana roquera per a escalar parets verticals. Wagler va descriure el gènere com pedibus celer, això és peus ràpids.

          I muralis, del ll. murus, adj. Plin. De mur, mural. Propi del mur o relatiu a ell, que se sol criar en els murs. / Muralis machina, Plin., màquina per a batre els murs, l'ariet. / Muralis fossa, Sil., fossa que envoltava el mur. / Muralis corona, Liv., corona mural, que es donava al soldat que havia estat el primer a escalar el mur d'una ciutat assetjada; o també en Lucr., corona de Cibeles, formada de torres i murs, amb que es representava a Cibeles. Original publicat per Eugeni Guzman.