Bufo bufo

          Bufo bufo. El gripau es troba a tota Europa, a llocs humits normalment, de vegades prop de les cases, al camp, es clar. De dia sol estar amagat sota una pedra o qualsevol cavitat amagada, però quan es fa fosc o de matinet sol sortir de passeig i camina amb poca traça però ràpid si cal. A la primavera se'l por veure molt sovintet, si un té la costum d'anar per la muntanya, perquè busca l'aigua per reproduir-se. La femella posa dos cordons d'ous d'un metre o més de llargària.
          Les larves que surten dels ous, són fitòfagues, però en quan surten a terra ferma, canvien la seva dieta per una d'insectívora principalment, també mengen cucs i petits mol·luscs. Al menjar molts insectes, són útils per a l'equilibri tròfic del medi i l'agricultura, si és ecològica, és clar. Pot viure 10 anys a la natura però 30 o més se està captiu.
          El gripau comú, exhala un líquid d'olor acre i nauseabund per les glàndules del seu cos, aquesta substància és ofensiva a la vista i repugna a tots el els animals, especialment als gossos.
          Etimologia: Gripau de Calàpat i aquesta desconeguda; probablement d'una forma pre-romana hispànica *calappăcu, que devia significar ‘tortuga’ (com el cast. galápago), segons Corominas DECast, ii, 620-623 Aquesta teoria implica la separació originària de calàpat i del seu sinònim gripau, al qual s'atribueix origen germànic (de krappo, ‘ganxo’: cf. G. de Diego Dicc.). Dic. CVB.
          Etimologia: Gripau, segons Coromines, és una denominació comuna amb l'oc. grapaut i el fr. grapaud; i és un mot d'origen incert, però que pot haver estat agafat d'aquestes llengües. És versemblant que allà sigui un derivat romànic de grapa, a causa de les potes corbes i fastigoses de la bestiola.
          Etimologia: Bufo, d'origen fosc, m. Virg., Serv. Gripau, calàpat. Original publicat per Eugeni Guzman.