Bombus terrestris, Bombus pratorum.

               Bombus terrestris, Bombus pratorum.

          Els borinots o bufaforats; grans, pesats i peluts, gairebé sempre negres amb més o menys bandes grogues, són del gènere Bombus. Tots aquests himenòpters són insectes socials, viuen en comunitat i la femella, desprès d'hibernar, construïx el seu niu en primavera a un cau de ratolí o talp o a un forat similar, també amb fullarasca dissimulat a les plantes, amb un sol orifici d'accés. Fabrica desprès una cel·la de cera, al ompli de pol·len amb mel, el 'pa de mel', i diposita dins un parell d'ous.

          Construïxen també grosseres cel·les que omplin de mel pura que serveix de reserva per als dies roïns. Reaumur, físic i naturalista francès (1683-1757), explica que els segadors que li proporcionaven els nius, coneixien bé aquestos dipòsits i s'aficionaven a veure el contingut.

          Huber, naturalista suís (1777-1840), cita el següent fet que testifica la bondat del seu caràcter: <'Vaig col·locar un niu de borinots baix un rusc d'abelles. Va arribar l'època d'escassesa i les abelles van robar les poques provisions que guardaven els borinots, a pesar d'això aquestos van seguir treballant. Un altre dia, les abelles acossades per la necessitat, presentaren les seves trompes als borinots, com demanant una ajuda, i van partir amb les veïnes la mel recol·lectada.

          Pere Huber conta que es va valdre d'un curiós mètode per estudiar les costums dels bufaforats: <'Havia recobert un niu de borinots amb una campana de vidre que no s'adaptava del tot a la base de la taula sobre la que estava col·locada, pel que vaig reomplir els forats amb una tela grossera que vaig fer entrar molt endins per evitar les fugues. El rusc estava emplaçat al meu gabinet, un llarg canal cobert de vidre i adaptat al accés de la campana, conduïa els borinots fins l'exterior de la casa per una apertura practicada a la fusta de la finestra. Aquestes precaucions em permetien observar els insectes sense temor de ser picat. Els borinots van atacar la tela, van desfer-la arrencant els fils poc a poc, van cardar-los amb les mandíbules i els van tallar prims i suaus, reunits aquestos filaments amb les potes van formar boletes que carregaven a l'esquena. Molts borinots estaven ocupats contínuament amb aquesta activitat que va durar un mes, fins que el rusc va estar cobert d'una capa de més d'una polsada d'espessor. Altres borinots van desfer la coberta del llibre que em va valdre per a cobrir la caixa en que van estar en certa ocasió; van tallar el paper en trosets i van posar-lo a sobre del seu niu. Els borinots de tot poden treure partit per posar el seu niu a cobert, quan no tenen molsa.

          Etimologia: Bombus terrestris, Bombus, i, del gr. bómbos, m. Varr. Brumit de les abelles. / Lucr. Suet. Soroll sord, soroll que ressona, retrunyeix, atrona. Bombus pedum, Enn., soroll de passes. / Del gr. Bómbos, oi, m. Soroll sord. / Bombéo, produir un soroll sonor, ressonar, brumir. / Bombiliós, m. Tot insecte brumidor, expressador de la remor confusa que fa un cos en moviment molt ràpid i repetitiu.

          I terrestris, de terra, adj. Propi o relatiu a la terra, que viu a la terra. Terrestre iter, Caes., viatge per la terra. Terrestres pecudes, Plaut., animals terrestres, que viuen a la terra. Terrestris cena, Plaut., menjar de llegums. I més. / Terra, ae, d'or. fosc. Terra locata in media sede mundi, Cic., la terra situada en el centre de l'univers. I més.

          Etimologia: pratorum, de pratum, i, d'or. fosc. n. Cic. Prat, prada. Prata secare, Plin., segar els prats. Ex segetibus prata facere, Varr., transformar el conreu en prada.

          Etimologia: Borinot, d'or. fosc, derivat de borinar, potser del germ. boro, barrina i també en it. burino. En el sentit d'obrir forat, com el sinònim local bufaforats. Per la mania que té el borinot d'aplicar-se a una cavitat com si volgués afonar-la. Original publicat per Eugeni Guzman.