Daucus carota ssp. carota

Daucus carota ssp. carota
Etimologia: Daucus, llat. daucus, daucum i esta del grec daükon, Plin. 'pastanaga', nom de diverses plantes umbel·líferes com la pastanaga. I carota, llat. carota i esta del grec. karôtón, 'la pastenaga', propiament 'la safranòria'.
PASTENAGA (escrit també pastanaga). f.
|| 1. Planta umbel·lífera del gènere Daucus, principalment la Daucus Carota, de tronc dret i ramificat en branques esteses, fulles dentades, flors blanques o rosades, i arrel comestible de forma cònica i de color variable entre vermell i groc o blanquinós; cast. zanahoria. So és assaber, pastanagues e raves, doc. a. 1311 (RLR, xi, 175). Altra pot ab sement de pastanagues, doc. a. 1409 (Arx. Patriarca de Val.).
Var. form.: bastenaga, bastonaga, mastenaga.
Fon.: pəstənáɣə (or., mall.); bəstənáɣə (men.); bastonáɣa (Tortosa); bastunáɣa (alg.); məstənáɣə (eiv.).
Sinòn.: || 1, safannària, safanòria (Daucus carota sativus); xirivia borda (Daucus carota maximus).
Etim.: del llatí pastināca, mat. sign. || 1.
SAFANÒRIA f.
Pastenaga || 1 (Gir., Urgell, Ll., Camp de Tarr., Tortosa, País Valencià); cast. zanahoria. Ab aygua de safanòries, Micer Johan 432. Me ve en la seua sistella plena de palla y en una safanòria d'a vara, Guinot Capolls 76. Qui sembra safanòries no pot collir flors, Casp Proses 101. a) fig. Persona xerraire i embullosa, que diu disbarats o mentides (Val.).
Var. form.: safranòria (occ.), safranària, safannària (mall.).
Fon.: safanɔ́ɾia (Morella, Cast., Val.); safanɔ́ɾiɔ (Xàtiva, Gandia, Pego, Al.); safɾanɔ́ɾiɛ (Ll., Urgell); safɾanɔ́ɾia (Tortosa); səfɾənáɾiə (Gir., Reus, Valls); səfəɾnáɾiə (Tarr.); səfənnáɾi (Mall.); səfənnέ̞ɾi (Felanitx).
Etim.: de l'àrab isfanāríya, mat. sign. Font: dcvb
Botxes. Fonollassa. Pastanaga borda.
La pastanaga silvestre és molt abundant a les vores dels camins i camps de conreus abandonats. Fa una gran umbel·la blanca que dóna fruits coberts per espinetes; l'umbel·la es tanca en el moment de la fructificació. Tota la planta està coberta per una pil·lositat una mica aspre al tacte. L'arrel fa un inconfusible aroma a pastanaga quan la pelem amb l'ungla. La subsp. maximus es diferencia d'aquesta perquè té la umbel·la més ample de 12cm. Floreix al final de la primavera. Pel gènere Daucus hem seguit la nomenclatura de J. Pujadas (2002) An. Jard. Bot. Madrid, 59 (2); 368-375. Font: herbarivirtual
Rodalies d'Ulldecona
Fotos: macuser64