dimecres, 15 de juny de 2011

Arquitectura rural: barraques o casetes de pedra en sec

Embocadura de barraca de llinda simple
          L'àrea geogràfica mediterrània, d'escassa pluviositat i localitzada normalment a la tardor i més abundant a la primavera, predomina el paisatge de secà, i la pedra és la protagonista a la muntanya amb grans extensions de bancals i bancals com a principal constituent geològic del terreny. 
          Per aprofitar les zones de conreu a la muntanya, de vegades els pagesos han de treure les clapes superficials de pedra, remoure i transportar-les fora del conreu, aprofitant-les per a fer marges, dipòsits d'aigua, barraques, bancals, refugis, tanques, comptadors d'animals i molts més enginys d'aprofitament dels recursos. D'aquesta manera el pagès esdevé un autèntic agricultor-constructor i el resultat és un paisatge antropitzat i dominat per l'home.

Vista de barraca de planta quadrada

Vista exterior del sostre acabat amb reble

Vista interior de la volta i la deformació dels anells circulars
que van adaptant-se a la planta quadrada
          Les barraques de pedra en sec són una senya d'identitat de la nostra terra, tanta pedra dóna com a resultat el seu aprofitament, els pagesos han desenvolupat un domini del treball de la pedra que es tradueix en construccions de barraques com les que veieu a les fotos, dos exemples d'arquitectura de pedra en sec. 
          Les barraques són construccions de pedra en sec sense cap tipus de tractament a la pedra, estan construïdes sobre una ampla paret circular, quadrada o rectangular, puja la paret una alçada d'un metre a dos, fins que comença a reduir-se en cúpula cònica o parabòlica per aproximació successiva de pedres planes molt ben encaixades i que fan filades de perímetre decreixent fins tancar la cúpula amb una pedra clau. Cada filada de pedres es sustenta per ella mateixa fent-se forta per compressió simple i no cal cap tipus de bastida per la seva construcció. El sistema de construcció és tant sòlid que hi ha molt poques barraques assolades o parcialment caigudes. 

Apunts i esquemes de les barraques exposades amb mides

Barraca de planta quadrada integrada al marge, utilitzant-lo com a paret

Embocadura de barraca de llindar simple curta

Vista interior de l'arrencada de la volta
des dels murs de planta
Cocó o escudeller de paret
Els dos exemples exposats, són de planta quadrada i és menys abundant que la rodona perquè la seva complexitat constructiva augmenta considerablement pel pas tècnic de la planta quadrada a la cúpula cònica, això es resolt mitjançant la intersecció geomètrica dels anells circulars de la volta i el murs de la planta adaptant-se progressivament.
          L'interior de la barraca es deixa tal qual s'ha construït, amb la pedra vista i sense cap obertura més que la d'entrada, de vegades un cocó o escudeller per tal de guardar coses una mica elevat del sòl i incrustat al mur, algun banc per seure i de vegades una menjadora, també algunes pedres poden fer de foguer.


          La gran dependència de les barraques i la seva adaptació al terreny, fa que adopten formes variadíssimes i també dimensions irregulars. Per construir la barraca fa falta gran quantitat de pedra de diverses mides i formes i estan relacionades directament amb el tipus de conreu existent i les dimensions de la finca.
          Encara es pot trobar, avui en dia, certa tradició de construcció de pedra en sec promoguda per alguns ajuntaments i entitats, darrers continuadors d'un tipus de construcció que es remunta al mateix neolític. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.

10 comentaris:

  1. Hola Eugeni, un detallado trabajo sobre las barracas.
    Me ha llamado la atención como son por la parte de arriba como is tuviera varios pisos en el tejado y el efecto por dentro es curiosisimo.
    He disfrutado aprendiendo sobre la barraca.

    Un abrazo

    ResponElimina
  2. ¡Hola Eugeni! Una entrada meravellosa, la pedra seca sempre ha ocupat un lloc primordial al món rural, parets, barraques, neveres...tot fet a mà amb uns coneiximents d´arquitectura que avuí deuríem valorar.

    Salutacions.

    ResponElimina
  3. Hola Abi, compañero. Me alegra que te guste la entrada, la verdad es que hay que estar dentro para vivir ese efecto de la piedra, entre ordenado e inestable, parece, al ver entrar la luz entre las piedras, que va a derrumbarse de un momento a otro, pero no, ahí está por cientos de años.

    ResponElimina
  4. Hola Fernando. De tota la vida que em moc per la pedra, treballada o no, roca viva o còdols de riu, en qualsevol forma m'agrada la pedra i la trobo a faltar quan estic per altres llocs que no la tenen.
    També l'he treballada a les canteres o als tallers, a l'obra o al camp, m'agrada la sensació d'aixecar el pes de la pedra, de transportar-la i deixar-la amb cura, i m'he pessigat els dits més d'un cop.
    Bueno, quan em poso a parlar de la pedra no sé quan parar.

    Salutacions.

    ResponElimina
  5. I remember turillos? on Malta. And there are some famous stone houses in the Northern Cape ... perhaps we'll go and see them one day.

    ResponElimina
  6. siempre me pregunto, al hilo de la piedra seca, cómo es posible que estos muros resistan el embite de los tiempos y edificios de hormigón se derrumben en terremotos. Hay algo que no cuadra. Estos "de los pueblos" ocultan secretos...
    saludos desde el maestrazgomagico.blogspot.com
    RAUL

    ResponElimina
  7. Do not know why you say, Diana. Turillos (?)
    If you have chance to visit the stone!

    ResponElimina
  8. Raul, nuestra zona no tiene, en la práctica, riesgo sísmico, no se conoce ningún registro escrito a tal respecto, eso explica por qué están en pie las casetas de piedra en seco. Es evidente que el hormigón armado multiplica la resistencia a los temblores; la piedra solo trabaja por compresión o presión, sin embargo el hormigón armado añade a su trabajo la fuerza de tracción y flexión.
    Un saludo, gracias por pasar, tienes un blog con muchas entradas.

    ResponElimina
  9. Eugene, this is a very interesting post and fascinating pictures.

    I was very surprised to learn that there is only compression between dry stones which holds all stones together. These constructions of the huts are amazing. A cabin (second picture) looks small but it might have a lot of space inside.

    Great pictures. I like them very much!!!!

    Greetings from Kaya.

    ResponElimina
  10. Dear Kaya, I am pleased to know that you think about an interesting post.
    The Architecture of dry stone has a lot of mystery, learning that is transmitted through generations, and all raw materials without elaborate and without cement. Seems fragile, when you're inside, but hundreds of years ago that is still standing.
    Greetings from Eugeni.

    ResponElimina

Els comentaris afegeixen valor a les entrades i també obren noves vies de discussió, de manera que enriqueixen el bloc, opina i aporta el que et semble.
Torna quan vulgues, seràs benvingut/da.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...