El petit miracle de la floració

Oxalis debilis subsp. corymbosa al terrat de ca meua

          Cada any esdevé un petit miracle per a la gran majoria de les plantes, la floració, però per què es produeix i quins factors són determinants en el procés?

Digitalis obscura L. als Ports

          En les espècies silvestres, el procés evolutiu a configurat, en la genètica pròpia de cada espècie, el moment de floració òptim per a la fecundació i la producció màxima de llavors. Per a florir al moment adequat, les plantes deuen reconèixer les variacions externes que determinen el fenomen, com la durada del dia, anomenat foto-període o la temperatura. D'això s'infereix un estímul associat a les fulles quan estan exposades a un foto-període adequat a cada espècie, aquest estímul es transportaria al meristem apical, teixit embrionari, les cèl·lules del qual són capaces d'una activa divisió al extrem superior de la planta i del que depèn tot el creixement vegetatiu, gracies a la contínua producció de fulles i branques laterals. El meristem és, pròpiament el que es crea dividint-se o multiplicant-se. El teixit meristemàtic és així un teixit embrional, del que es formen altres teixits adults i diferenciats de manera diversa.

Narcissus assoanus Dufour a la serreta de Godall

          En resposta al estímul floral, el meriestem apical promou la formació de meristems florals que es desenvolupen en flors. Efectivament, dos gens responsables de la identitat del meristem floral (APETALA1 (AP1) i LEAFY (LFY)), exerceixen el paper d'interruptor en la planta per a la producció de flors. Quan els dos gens s'activen en un meristem, aquest adquireix l'identitat de merismen floral i comença a fabricar flors, si els dos gens romanen desactivats, el meristem es limita a produir fulles i branques indefinidament.

Diplotaxis erucoides L., a la serreta de Godall

          Quasi la majoria de flors tenen, des de la perifèria cap al centre, sèpals, pètals, estams i carpels, però cada espècie es distingeix per la seva morfologia peculiar i per la disposició dels citats components. Aquest ordre és un tret que s'hereta, el que vol dir que aquesta informació deu ser transportada pel material genètic de la planta, per tant la posició relativa que ocupa una cèl·lula en un organisme indica a aquesta quina posició deu d'ocupar i quin tipus d'estructura ha de formar. Aquesta posició esdevé conduïda a través de les combinacions de proteïnes reguladores.
       

Rosa sempervirens L. al Mas de Comú, Montsià

          Les plantes ornamentals més cotitzades són el resultat de mutacions monstruoses que han alterat el procés normal de generació de les formes silvestres, per exemple la Rosa sempervirens només té cinc pètals, mentre que la que trobem a les floristeries està completament farcida de pètals. Passa el mateix amb el clavell, la camèlia, el baladre i quasi totes les flors ornamentals, per un procés productiu capaç de reordenar i transformar a voluntat les flors des de fa moltes generacions de floricultors. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.