El nostre satèl·lit, amb un diàmetre de 3500 km., està deformat alguns metres per la diferent atracció terrestre en ambdós costats de l'eix. Alhora que recorre la seva òrbita, el nostre satèl·lit gira lentament sobre sí mateix, sincronitzant-se amb la terra i presentant sempre la mateixa cara. Aquesta perfecta sincronització resulta de l'efecte ralentitzador que les marees de la Terra han tingut sobre la Lluna. Quan el satèl·lit girava més de pressa, l'eix i amb ell la deformació deguda a l'atracció, es desplaçava, generant friccions entre les roques i alliberant energia, frenant així la rotació lunar fins que va desaparèixer, o sigui, fins que la Lluna va acabar per girar tan a poc a poc com perquè ens presenti sempre la mateixa cara.
Font: investigacionyciencia.es
Foto: macuser64, lluna plena del dia 18 de juny de 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris afegeixen valor a les entrades i també obren noves vies de discussió, de manera que enriqueixen el bloc, opina i aporta el que et semble.
Torna quan vulgues, seràs benvingut/da.