Thymus vulgaris L. subsp. vulgaris

Thymus vulgaris L. subsp. vulgaris
Nom comú català : Timonet, timó, farigola.
Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.
TIMÓ m.
|| 1. Farigola || 1 (Solsonès, Urgell, Ll., Segarra, La Litera, Conca de Barberà, Ribera d'Ebre, País Valencià); cast. tomillo. Tot hom qui tayl timó, eura ne salse de altri, que pach de ban II sous, doc. a. 1393 (BABL, xii, 195). Saboriga e sàluia e ginesta e orengua e timó e ruda, Micer Johan 324. Ab cendra de timons crematz, Tres. Pobr. 32. Sobre el timó i l'agrella, Carner Monj.10.
FARIGOLA (i més dial. frígola). f.
|| 1. Planta de la família de les labiades, espècie Thymus vulgaris; cast. tomillo. Es un arbust molt aromàtic, de tronc tortuós i molt ramificat, fulles oblongo-lanceolades o linears, i flors rosades o blanquinoses; és planta cercada per a aromatitzar el menjar i la roba. Quant serà ben neta, metets la en sals ab de bona ferigola, Flos medic. 270 vo. Menjau alguna simeta de isop, frígola o de orenga, Agustí Secr. 27.
Farigola: llin. existent a Barc., Mataró, Olesa de Bonesvalls, Castellví de la Marca, etc. La variant Frígola es troba com a llin. a Gir., Begur, Casavelles, Cassà de la S., Celrà, Fontcuberta, Vilademat, Vilan. de la Muga, Navata, Batea, Val., Mall., etc.
Loc.—a) No deixar criar farigola en un camí: transitar-hi molt.—b) Sopes de farigola i parts de rosari: es diu per indicar el que pertoca fer a una persona ja vella, que no és bona per al treball o per a la vida normal (Montblanc).
Refr.
—«Terra de farigola, terra de poc pa» (Manresa).
Cult. pop.—Es creu que la farigola té virtuts medicinals, sobretot durant el temps que nostre Senyor està en el Monument; per això, davant certes esglésies es posa farigola florida el dijous i divendres sant. Una bella tradició conta que el Calvari va florir de farigola el dia de la mort de Jesucrist.
Fon.: fəɾiɣɔ́lə (pir-or., or.); fɾiɣɔ́lə (St. Feliu de G.); fɾiɣúlə (Catllar, Elna, Illa del Tec, Ribesaltes); fɾíɣulə (Alt. Empordà, Men., Eiv.); fɾíɣola (Tortosa, Val., Pego, Al.); fɾíɣolə (Mall.); fəniɣɔ́lə (Penedès).
Etimologia: incerta. S'ha proposat l'ètim fericŭla, ‘salvatge, planta silvestre’, que ha estat rebutjat per Meyer-Lübke REW 9660 (3.a ed.) perquè no resol el problema de la doble -rr- del provençal ferricula. La forma llatina filicŭla ‘falguera’, un temps acceptada, ha estat també arreconada pel mateix autor per falta de fonament semàntic. Finalment, s'ha proposat l'ètim llatí *ferricŭla, ‘farigola’, que seria una formació dels botànics copiada del gr. syderitis, opinió que sembla afavorida pel fet que la mateixa planta apareix anomenada herba ferraria en el Pseudo-Apuleu. Font: dcvb
Enciclopèdia Catalana diu així sobre l'etimologia de farigola:
[1262; potser der. d'un *freigrolar (com l'oc. ferigolar 'aromatitzar begudes i sopes'), provinent d'un ll. vg. *fragrorare, der. de fragrare 'fer aroma'].
Foto: macuser64