Hypericum perforatum L.

Hypericum perforatum L.
Etimologia: Hypericum, diu Pio Font Quer en 'El Dioscórides Renovado', així: Ordinàriament, la veu grega hyperikon es fa derivar de hypereikon, i aquesta, de hypo, 'baix de, sota', i ereike, 'bruc*'. Però Boehmer li suposa un altre origen, i creu que podria haver-se originat a partir de hyper, 'sobre, damunt', i eikon, 'imatge, icona'; és a dir, aquesta veu vindria a ponderar la gran reputació obtinguda com a planta medicinal. I perforatum, del llatí perfŏro, aquesta de per, (origen fosc), 'a través de, per mig de, entre', i fŏro, del gr. póros, 'foradar, barrinar'.
Herba de Sant Joan. Herba foradada. Pericó. Tresflorina vera. Si mirem una fulla d'aquesta planta a contrallum veurem que està coberta de petites glàndules translúcides donant la imatge de que la fulla està "perforada". Hypericum perfoliatum, que és una espècie propera que viu als mateixos hàbitats, té poques o cap d'aquestes glàndules translúcides a les fulles i aquestes són arrodonides a la base. Font: herbarivirtual
2. PERICÓ m.
|| 1. Planta de diferents espècies del gènere Hypericum, especialment l' Hypericum perforatum (pericó groc), H. tomentosum (pericó vellutat) i H. tetrapterum; tenen les flors grogues de to més viu o més clar segons les espècies; cast. pericón.
Etimologia: deformació vulgar del llatí dels botànics Hypericum, mat. sign. || 1.
*BRUC m.
|| 1. Planta de la família de les ericàcies: Erica arborea L.; cast. brezo blanco, albarizo. Es un arbust que es fa de dos a tres metres d'altària, amb les branques tomentoses, fulles ternades o tomentades, molt petites, lluentes; les flors petites, blanques amb cert to rosenc, d'olor suau, disposades en panolla piramidal. La rel s'empra per fer pipes, el brancam per fer graneres, i tota la planta per combustible. També s'anomena bruc mascle, bruc de soques, bruc de bou i bruc de pipes Miler d'anaps de bruch, Leuda Coll. 1249. Ensès com bruch sech pres del foch, Lleonart de Sors (Cançon. Univ. 95).
|| 2. Bruc d'escombra, o bruc femella, o bruc xipell, o bruc bord: planta de la família de les ericàcies: Erica scoparia L.; cast. brezo de escobas. Se fa alta d'un metre o més; és molt ramosa; té les fulles molt semblants a les del bruc mascle, i les flors són molt petites, verdoses o groguenques, reunides en raïms paucíflors.
|| 3. Planta de la família de les ericàcies: Erica multiflora L. (Cat.); cast. bruguera. També es diu bruc d'hivern i bruc vermell. Es molt semblant a les espècies anteriors.
Loc.—a) Esser més sec que un bruc: esser excessivament sec (Men.).—b) No tenir suc ni bruc: no tenir substància, no esser atractiu (Empordà, Vallès, Barc.). Converses sense such ni bruch que solen tenir per passatemps, Vilanova Obres, ix, 33.—c) Poder-se embolicar amb una fulla de bruc: esser molt petita o insignificant una cosa, o considerar-se perduda (Empordà, Vallès, Barc.). «Tu et creus que ell m'ha explicat moltes coses, i a fe que tot lo que m'ha dit se pot embolicar amb una fulla de bruc» (Pineda). «Aquest deute no el cobraràs; ja el pots embolicar amb una fulla de bruc» (Empordà).
Refr.
—«Terra de bruc, terra de poc suc» (Ross.).
Etimologia: del gàl·l. *brūcu, mat. sign.
Font: dcvb
Rodalies d'Ulldecona
Fotos: macuser64