Lobularia maritima ( L.) Desv.

Lobularia maritima ( L.) Desv.
Etimologia: Lobularia, del llatí lobŭlus, diminutiu del gr. λοβóς, 'lòbul'; part sortint de forma arrodonida. El sufix -ulus, -uli, és diminutiu, i -aria, -ariae és sufix que indica relació, possessió i més. Segons O. E. Schulz, faria referència a les siliqües. I maritima, perquè es troba prop de la mar.
Sinònims : Alyssum maritimum (L.)
Etimologia: Alyssum, del llatí alysson i aquesta del gr. álysson, amb la partícula negativa a i lýssa, 'ràbia'; nom de diverses plantes que suposadament guarien la ràbia. Pròpiament, 'contra la ràbia'. I maritimum, perquè es troba prop de la mar. Font: csic. I també una segona etimologia; segons Dioscòrides, aquesta planta es reputava contra el sanglot, si fora així, la veu álysson derivaria de a, partícula negativa i lyzo, tindre sanglot.
Ès diurètica, per aquest motiu, algun nom comú català fa referència; pixanera i herba pixanera.
Caps blancs. Pixanera. Herba pixanera. Morrisà bord. Salivetes del Bon Jesús. Sempreenflor. Herba que està dèbilment lignificada a la base, té fulles lineals petites i de color glauc perquè són piloses. Desenvolupa una inflorescència amb moltes i petites flors blanques que cobreixen tota la planta. Són molt característics els fruits madurs, perquè quan es desprenen les valves i les llavors, queden a sobre de la tija unes membrenetes de forma arrodonida i translúcides. Les inflorescències es van allargant a mesura que les flors es van obrint i fecundant. Aquesta planta floreix preferentment durant l'hivern, però també la podem trobar en flor a altres èpoques del any. Font: herbarivirtual
Rodalies d'Ulldecona
Foto: macuser64

Globularia alypum L.

Globularia alypum L.
Etimologia: Globularia, pres del llatí globŭlus, 'glòbul', i -aria, -ariae és sufix que indica relació, possessió i més; 'corpuscle esfèric o esferoidal', per la forma de la flor. I alypum; el 'Diccionario Histórico de la Real Academia Española' recull la següent etimologia de la veu: «Del lat. alypon, y este del gr. ἄλυπον; de α, priv., y λύπη, dolor». En el mateix sentit el 'Dictionaire Grec-Français, de Anatole Bailly', indica que el nom gr. d'aquesta planta (ja sigue com substantiu femení ἡ ἀλυπιάς, ja com substantiu neutre τό ἄλυπον), té a veure amb l'adjectiu que significa 'exempt de chagrin' o 'qui ne cause pas de chagrins'. I indica:
τό ἄλυπον. Diosc. 4, 180, sorte de globulaire (Globularia alypum L.) plante ainsi nommée de ses qualités anodines (que calma el dolor). Font: rae.
Així, alypum, és propiament, 'sense dolor', degut al efecte purgant suau i també antiàcid que té.
La cossiada i també Cap de frare, pel paregut de la flor amb la tonsura dels frares, és una mata molt ramificada que es reconeix per les seves flors reunides en capítols de color blau, floreix a la tardor i a l'hivern, i la trobarem al sotabosc dels pinars, de vegades a garrigues molt obertes a llocs secs i calents. Quan està en flor no es pot confondre amb cap altre planta. Font: herbarivirtual.
Foto: macuser64

Anthyllis tetraphylla L.

Convolvulus arvensis L.

Convolvulus arvensis L.
Etimologia: Convolvulus, del llatí convolvo, de con per cum i volvo. Cum, preposició que designa gran varietat de relacions i que es tradueix ordinàriament per 'con', volvo, d'origen fosc, v. tr. i de vegades intr. 'rodar, donar voltes, regirar', propiament 'que roda, envolica i enrotlla'. I arvensis, arvense, que creix entre els cultius o sembrats, de llatí arvum, 'camp conreat'.
CORRETJOLA (i ses variants corritjola i corriola). f.
|| 1. Planta de la família de les convolvulàcies: Convolvulus arvensis L. (Cat., Val., Bal.); cast. correhuela. Té el rizoma prim, la tija de 20 a 80 cm., ajaguda, enfiladissa o voluble, les fulles sagitades o hastades, les flors blanques o rosades, amb la corol·la quatre o cinc vegades més llarga que el calze. Es fa per dins els camps sembrats, en els quals fa prou nosa, i és herba molt agradable de menjar pel bestiar.
Etimologia: Corretjola, del llatí corrĭgĭola, dim. de corrĭgia, ‘corretja’, per la forma llarguera de les tiges de les plantes esmentades, semblant a la d'una corretja.
Font: DCVB
Rodalies d'Ulldecona.
Fotos: macuser64

Hyoscyamus albus L.

Hyoscyamus albus L.
Etimologia: Hyoscyamus, del grec hyoskýamos id. de kýamos 'fava' i hyos 'porc', pròpiament 'fava de porc'. El nom en Català 'jusquiam' és pres del b. ll. hyoscyamos. I albus, en contraposició a Hyoscyamus niger, el albus és tot ell més pàl·lid.
Andrés de Laguna diu així: 'Llámanla los griegos hyoscyamo, que quiere decir haba porcina, porque en comiendo de aquesta planta los puercos se estiran luego y se mueren si súbito no les echan mucha agua encima o no tienen allí cerca algún cangrejo que coman, con el cual cobran la sanidad perdida'.
BELENYO m. ant. (castellanisme)
Planta de la família de les solanàcies, del gènere Hyoscyamus; cast. beleño. Pendreu rael de belenyo, Dieç Men. ii, 12. La mandràgola e'l belenyo, Medic. Part. 18. Font: dcvb
Capseta. Caramel·lera. Gotets. Herba de la Mare de Déu. Herba d'esquelleta. Herba queixalera. Mamellera. Tabac bord o de paret. Xuclamel.
Herba amb fulles de marge lobulat, d'un color verd glauc, amb un tacte una mica carnós. Quan floreix desenvolupa una llarga inflorescència amb totes les flors aplicades a la tija, són flors de color groc llimona amb venes liles. El calze creix després de la floració i a dintre d'ell podrem veure una càpsula més o menys esfèrica. Creix al costat de parets i murs, i a llocs molt remoguts, de vegades on hi ha fems. És un habitant habitual de les ciutats i les runes, és fàcil trobar les inflorescències seques d'altres anys. Aquesta planta és metzinosa, però se l'ha utilitzada en la medicina popular com analgèsic o per les seves propietats psicotròpiques. Floreix al final de la primavera i a l'estiu.
Font: herbarivirtual
Castell d'Ulldecona
Fotos: macuser64